Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

La inacció de Qatar i FIFA un any després del Mundial de futbol posa en perill el llegat per la població treballadora migrant

Un treballador davant d'un mural sobre futbol a Doha // AFP via Getty Images

La inacció continuada de Qatar per posar remei als abusos contra els drets humans soferts per la població treballadora migratòria i proporcionar-li una protecció adequada davant de l'explotació laboral està entelant el llegat de la Copa del Món masculina de la FIFA quan es compleix un any de la seva celebració, segons Amnistia Internacional.

El nou informe d’Amnistia Internacional A Legacy in Jeopardy mostra que els progressos en la millora dels drets laborals s’han estancat en gran mesura des que va finalitzar el torneig, i que els centenar de milers de treballadors i treballadores que van patir abusos en relació amb el torneig continuen senese tenir accés a justícia i reparació. El progrés limitat que s’havia fet en alguns àmbits s’ha vist entelat per l'absència de mesures per fer front a causa de la manca de mesures per fer front a l’àmplia gamma d’abusos que continuen.

El fet que Qatar segueixi sense reforçar ni fer complir adequadament les reformes laborals que havia aprovat abans de la Copa del Món posa en greu perill qualsevol possible llegat pels treballadors i treballadores. El govern ha de renovar urgentment el seu compromís de protegir-los, i la FIFA i Qatar han d’acordar plans de reparació per totes les persones afectades”, ha expressat Steve Cockburn, director de Justícia Econòmica i Social d’Amnistia Internacional.

"Centenars de milers de persones treballadores migrants van perdre diners —a causa de pràctiques com el cobrament de tarifes il·legals en concepte de contractació o el no pagament dels salaris—, la salut i fins i tot la vida, mentre la FIFA i Qatar intentaven desviar i negar la seva responsabilitat. En aquest any que ha transcorregut des de la finalització del torneig, s'ha fet massa poc per corregir tots aquests mals, però els treballadors i treballadores que van fer possible la Copa del Món de 2022 no han de caure en l'oblit."

Centenars de milers de persones treballadores migrants van perdre diners —a causa de pràctiques com el cobrament de tarifes il·legals en concepte de contractació o impagament de sous—, la salut i fins i tot la vida mentre la FIFA i Qatar intentaven desviar i negar la seva responsabilitat

Steve Cockburn, director de Justicia Econòmica i Social d'Amnistia Internacional

Les reformes impulsades pel govern qatarià —aprovades tard i aplicades de manera limitada— i l'adopció per part de la FIFA d'una política de drets humans el 2017 no han aconseguit evitar que es produeixin abusos generalitzats abans i durant el torneig; abusos contra els drets humans que encara es continuen cometent.

Steve Cockburn ha declarat: "Els abusos contra els drets humans relacionats amb la Copa del Món de 2022 han de servir per recordar als organismes esportius que en la seva presa de decisions sobre l'adjudicació d'esdeveniments han de tractar els drets humans com una qüestió prioritària."

Reforma i aplicació insuficients

El 2017, Qatar va signar un acord amb l'Organització Internacional del Treball que es va traduir en l'adopció, durant els anys següents, de canvis substancials en la legislació laboral, inclosa la reforma del sistema de patrocini (kafala), un nou salari mínim i l'aprovació de legislació sobre salut i seguretat. No obstant això, a l'inici del Mundial, les mesures d'aplicació i compliment necessàries per evitar nous abusos.

Se suposa que la població treballadora pot canviar lliurement d'ocupació per escapar dels abusos o obtenir millors condicions, però tot i que legalment ja no necessitin un 'certificat de no objecció' dels seus empleadors, en la pràctica se'ls sol·licita encara algun tipus de permís. Algunes de les persones entrevistades van explicar a Amnistia Internacional que fins i tot els funcionaris del govern continuaven suggerint-los que obtinguessin aquest permís per facilitar el canvi d'ocupació, i que sovint es demanava en els anuncis d'ocupació. Les pròpies dades del Govern mostren que, tot i que més de 150.000 persones van canviar d'ocupació en els vuit primers mesos de l'any, durant aquest període el govern també va denegar una tercera part de les sol·licituds de canvi presentades per treballadors i treballadores.

Canviar de feina continua sent un problema. Els treballadors no poden canviar sense el certificat de no objecció; és impossible canviar d'ocupació si no es té. És com un requisit silenciós. La majoria de nous empleadors segueixen exigint el certificat de no objecció, i les antigues empreses no volen donar-lo", va explicar a l'equip d'investigació un diplomàtic d'un país d'origen de treballadors.

A més, els empleadors continuen controlant de facto la presència de la població treballadora al país, posant en perill la seva situació jurídica i impedint-los canviar d'empleador. Per exemple, quan els treballadors presenten denúncies o sol·liciten un canvi d'ocupació, hi ha empleadors abusius que segueixen anul·lant els seus permisos de residència o presentant denúncies falses per 'abandonament' del lloc de treball, la qual cosa pot donar lloc a la seva detenció i deportació. Un representant d'una ambaixada estrangera a Doha va explicar a Amnistia Internacional que 'els empleadors encara tenen els treballadors lligats de peus i mans.

El robatori de salaris segueix sent la forma més freqüent d'explotació a què s'enfronta la població treballadora migrada a Qatar, inclosos els repartidors de menjar a domicili un sector en creixement, però el sistema per detectar impagaments i retards en el pagament de salaris i prestacions encara no compleix la seva finalitat. Els salaris també continúen sent baixos, i no s’ha produït cap argument del salari minim des que es va establir l’any 2021, malgrat que el cost de la vida ha augmentat.

A pesar de la creació de comitès laborals especialitzats a Qatar, dels quals ara n’hi ha cinc, els treballadors i treballadores migrants que intenten accedir a una reparació a través del sistema judicial segueixen enfrontant-se a enormes obstacles. Continua sent un procés llarg i difícil per a ells, que han de romandre al país per defensar els seus casos. Com a conseqüència, en la majoria dels casos no tenen més remei que acceptar indemnitzacions molt inferiors a les que els corresponen, i rarament es demana responsabilitats als empleadors abusius."

El personal domèstic migrant, en la seva majoria dones, continua en una situació d'especial vulnerabilitat a abusos greus, i en l'últim any, el govern ha fet ben poc per protegir millor aquest personal o portar els responsables dels abusos davant de la justícia.

Reparació i restitució

Tot i que no es pot fer marxa enrere en els abusos laborals patits per la població treballadora migrant des que la FIFA va nomenar Qatar país amfitrió de la Copa Mundial, aquests poden i ha de remeiar-se.

La FIFA va generar uns ingressos rècord de 7.500 milions de dòlars amb el Mundial de Qatar, però encara no hi ha claredat entorn del Fons del Llegat del torneig que l'entitat va prometre. Al març, la FIFA va anunciar que duria a terme una revisió de les mesures que havia de prendre per garantir una reparació acord amb les seves polítiques de drets humans. S'espera que es publiqui aviat. Per tal de complir amb les seves obligacions i responsabilitats en matèria de drets humans respectius, Qatar i la FIFA han d'actuar amb urgència per garantir que el dret de les víctimes a un recurs i a indemnització no es negui ni es retardi més.

Com Amnistia Internacional ha documentat anteriorment, centenars de guàrdies i agents de seguretat migrants desplegats en llocs relacionats amb el torneig amb contractes de curta durada van patir explotació laboral durant la Copa del Món de Qatar 2022. Entre altres coses, se'ls cobraven als treballadors tarifes il·legals en concepte de contractació, se'ls mentia sobre la feina que anaven a realitzar i se'ls obligava a fer jornades excessives sense dies de descans setmanals. Gairebé un any després, encara no han rebut cap reparació.

Marcus, ghanès de 33 anys que treballa per mantenir els seus germans i germanes i va pagar gairebé 400 dòlars en concepte de contractació, va explicar a Amnistia Internacional:

"Vaig haver de demanar un préstec per pagar les despeses de viatge per treballar a Qatar durant la Copa del Món. Encara l'estic pagant; el que vaig guanyar no va ser suficient."

L'informe fa èmfasi en el pla de reforma en 10 punts elaborat per Amnistia Internacional el novembre de 2022 que insta Qatar a millorar i reforçar l'aplicació de la seva legislació laboral per protegir la població treballadora davant de nous actes d'explotació i assegurar l'accés a la justícia i reparació a totes les víctimes.

Steve Cockburn ha declarat: “Qatar no ha d'enganyar-se pensant que, pel sol fet que el torneig hagi acabat, les seves accions no estaran sotmeses a escrutini, i ha de renovar els seus esforços per millorar els drets de la població treballadora. D'altra banda, a fi d'evitar que es repeteixin els abusos associats a la Copa del Món de Qatar, la FIFA ha d'aprendre dels seus errors, estar disposada a assumir seriosament les seves responsabilitats en matèria de drets humans i posar remei directament els abusos que la seva inacció hagi provocat o hagi contribuït a provocar'.