Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

La FIFA ha de protegir els drets humans garantint que els candidats als Mundials de 2030 i 2034 ofereixin salvaguardes vinculants

Design by Colin Foo

La FIFA ha de garantir amb rigor i transparència que els candidats per organitzar els tornejos de la Copa del Món de futbol masculina del 2023 i 2034 protegeixin plenament els drets humans i rebutgin les candidatures que puguin comportar abusos que embrutin, una vegada més, l'esdeveniment esportiu més gran del món, ha manifestat Amnistia Internacional en un informe publicat avui.

En l’informe Playing a dangerous game? Human rights risks linked to the 2030 and 2034 FIFA World Cups s’avaluen els riscos que plantegen, en matèria de drets humans, les candidatures per organitzar la Copa del Món: una de conjunta entre Espanya, el Marroc i Portugal, amb partits addicionals a l’Argentina, el Paraguai i l’Uruguai, per a la fase final de 2030 i una altra de l’Aràbia Saudita per organitzar el torneig del 2034. S’espera que d’aquí a unes setmanes es presentin a la FIFA les candidatures detallades, incloses les estratègies de drets humans, que l’òrgan de govern del futbol avaluarà per confirmar els amfitrions el desembre.

Steve Cockburn, director de Drets Laborals i Esports d’Amnistia Internacional, ha manifestat: “Amb només una candidatura per organitzar cada torneig i importants motius de preocupació al voltant d’ambdues, es plantegen enormes interrogants sobre la disposició de la FIFA de mantenir les promeses i reformes que ha fet els darrers anys, inclosa la d’exercir el dret a rebutjar qualsevol candidatura que no compleixi els requeriments en matèria de drets humans”.

“Les qüestions de drets humans que es plantegen en relació amb la candidatura conjunta per la Copa del Món 2030 són importants i han d’abordar-se però els riscos associats a la candidatura de l’Aràbia Saudita per a la Copa del Món 2034 –entre els quals, els que afecten els treballadors i treballadores, aficions i periodistes– són d’una magnitud i gravetat totalment diferents.

La història evidencia que la Copa Mundial pot ser una font de dignitat o d’explotació, d’inclusió o de discriminació, de llibertat o de repressió; per tant, la decisió de la FIFA alhora de concedir el dret d’organitzar els tornejos del 2030 i el 2034 és una de les més transcendentals que pot arribar a prendre una organització esportiva”.

Andrea Florence, directora de Sports and Rights Alliance, coalició en què participa Amnistia Internacional amb campanyes pels drets humans de l’esport, ha assenyalat:

“Abans de concedir cap torneig, la FIFA ha de garantir acords vinculants de drets humans que protegeixin plenament els treballadors i treballadores, les comunitats locals, els futbolistes i les aficions amb mesures com l’establiment de garanties contra els abusos i la discriminació de les minories religioses, les dones i les persones LGBTI"

La FIFA ha insistit que els candidats ho consultin amb les organitzacions de la societat civil, inclosos els grups de drets humans, però no ha sigut així. La FIFA no ha respost a les sol·licituds d’Amnistia Internacional de parlar amb aquells que participen en l’avaluació de les candidatures des d’una perspectiva de drets humans.

El fet que, en la majoria de les edicions anteriors, en concedir la Copa Mundial, la FIFA no garantís plenament que els drets humans estaven protegits, va facilitar els abusos. A la final de Qatar del 2022, els treballadors i treballadores encarregats del desenvolupament del torneig van patir greus danys, fins i tot, lesions i morts.

Aquest nou informe està basat en investigacions d’Amnistia Internacional i altres organitzacions que formen part de Sports & Rights Alliance. Es va enviar un resum d’aquest informe a la FIFA, les federacions nacionals de futbol i les autoritats dels governs dels països candidats i les respostes rebudes s’han inclòs en l’informe o es posaran a disposició del públic.

Riscos de la candidatura a la Copa del Món 2030

La candidatura conjunta entre Espanya, el Marroc i Portugal a la Copa Mundial 2030 –amb tres partits que es jugaran a l’Argentina, al Paraguai i a l’Uruguai– comporta riscos pels drets humans, relacionats, principalment, amb els drets laborals, la discriminació, la llibertat d’expressió i de reunió, l’actuació policial, la privacitat i l’habitatge.

Al Marroc serà necessari que es duguin a terme considerables obres de construcció, com les d’un nou estadi amb capacitat per a 115.000 persones, però encara no s’ha aprovat la legislació prevista per millorar la salut i la seguretat en l’àmbit laboral. Els desallotjaments forçosos segueixen sent un motiu de preocupació. En els tres països amfitrions proposats, la població treballadora migrant corre el risc d’explotació i altres abusos, inclòs el de tracte. A Espanya i Portugal, els accidents laborals superen la mitjana de la Unió Europea. El 2023, es van dur a terme abusos i explotació a migrants que treballaven en l’ampliació de l’estadi Camp Nou del FC Barcelona.

La gran afluència de visitants durant la Copa del Món amenaça d'exacerbar la greu falta d’habitatge assequible a Portugal i a Espanya, especialment si l’augment dels preus dels lloguers per estances curtes comporta un increment del preu de l’habitatge o desallotjaments dels residents permanents.

L’ús policial de força excessiva, inclòs l’ús de les bales de goma, és un rics demostrat als tres països, tant en el futbol com en altres contextos. A Espanya i Portugal, la policia ha sigut objecte de nombroses denúncies d’aficionats nacionals i estrangers. Alhora, el dret a la privacitat podria veure’s amenaçat per l’ús de programes espies invasius i vigilància biomètrica, especialment al Marroc i Espanya.

En una avaluació independent de la candidatura anterior del Marroc –la presentada per a la Copa del Món 2026–, la FIFA va assenyalar que la penalització al país de les relacions homosexuals era “particularment problemàtica”. Altres aspectes de la legislació del Marroc continuen perpetrant el risc de discriminació per motius de gènere contra les treballadores i les assistents al torneig, entre les quals la penalització de les relacions sexuals extramaritals, que sovint impedeixen les dones denunciar els incidents de violència sexual.

El Marroc restringeix la llibertat d’expressió mitjançant la penalització de les crítiques a l’islam, la monarquia, les institucions de l’Estat, els forces armades i la integritat territorial de l’Estat. S’han fustigat, detingut arbitràriament, colpejat i encausat periodistes i defensores i defensores dels drets humans per criticar el govern, especialment en temes relacionats amb la disputa del Sàhara Occidental.

La discriminació racial és un problema als tres Estats i ha comportat actes racistes contra futbolistes negres, com Vinícius Júnior, a Espanya; Moussa Marega, a Portugal i Chancel Mbemba al Marroc. A Portugal, el 60 per cent de les persones creuen que existeix racisme al futbol, segons una enquesta realitzada el 2020 a amants del futbol.

És probable que les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades pels viatges relacionats amb un torneig que afecta 48 equips i tres continents siguin considerables. Malgrat el compromís declarat per la FIFA sobre el canvi climàtic i la voluntat de reduir fins a la meitat les emissions de carboni pel 2030 i arribar a l’objectiu de zero emissions el 2040.

Riscs de la candidatura de l’Aràbia Saudita al Mundial 2034

L’Aràbia Saudita té un historial terrible en matèria de drets humans, i la seva candidatura planteja diversos riscs d’enorme gravetat. El país ha gastat milers de milions els darrers anys en una campanya de rehabilitació de la seva imatge, depenent, en gran mesura, de les inversions en esports com el futbol per desviar l’atenció del seu pèssim historial d’abusos. S’ha preparat un projecte de Codi Penal que incorporarà moltes més violacions dels drets humans a la legislació.

Organitzar el torneig suposaria cometre un immens programa immobiliari que agreujaria els rics associats als desallotjaments forçosos que s’han que ja s’han dut a terme en projectes de construcció existents, en relació amb els quals s’ha denunciat per exemple, l’ús de força letal per desallotjar assentaments relacionats amb The Line, part del projecte de construcció de la ciutat de Neom.

Possiblement es necessiten centenars de milers de treballadores i treballadores per a la construcció i desenvolupament del torneig, i és probable que la majoria siguin nacionals d’altres països, que constitueixen ja la major part del personal del sector privat i que estan molt exposats a patir abusos laborals. El sistema de kafala, en virtut del qual l’estatus migratori d’una persona treballadora migrant està subjecte legalment a una entitat ocupadora o patrocinadora, deixa els treballadors i les treballadores amb recursos limitats quan pateixen robatoris del salari, violència o altres abusos.

La discriminació està profundament arrelada tant a la legislació com a la pràctica i podria afectar les aficions, futbolistes i periodistes. Les aficionades corren el risc d’un judici injust i un processament desproporcionat en virtut de les lleis que penalitzen les relacions sexuals fora del matrimoni i que s’utilitzin sovint per silenciar les víctimes de violència sexual, inclosa la violació, amb conseqüències com la detenció indefinida. El sistema de tutela masculina discrimina les dones i les nenes.

Malgrat que la Junta de Turisme saudita ha garantit que “tothom hi és benvingut”, no hi ha protecció jurídica per a les persones LGBTI. Sovint s’entaulen processaments en virtut dels imprecisions i excessivament amplis reglaments del país sobre l’ordre públic i la moralitat, així com de la Llei de Delictes Informàtics.

La pràctica en públic de religions que no siguin l’islam està prohibida, i la minoria musulmana xiïta pateix considerables discriminacions. Recentment s’ha condemnat a entre sis mesos i un any de presó a 12 simpatitzants xiïtes del club de futbol Al-Safa per entonar un càntic folklòric de caràcter religiós durant un partit.

Existeix molt poca o cap llibertat d’expressió, associació o reunió. No està permès l’accés de cap organització de drets humans independent, partit polític ni sindicat i això ha comportat detencions generalitzades, empresonaments de periodistes, defensors i defensores dels drets humans, persones assenyalades pels seus escrits, activistes de l’esfera política, clergues i activistes dels drets de les dones. Gairebé tots els defensors i defensores dels drets humans estan sent jutjats, complint penes de presó, sotmesos a prohibicions de viatges o a l’exili. La legislació antiterrorista definida de manera molt general, s’ha utilitzat per processar activistes i imposar-los penes de fins a 45 anys de presó i, inclús, de mort, per injúries “directes o indirectes” contra el rei o el príncep hereu.

No existeixen mitjans de comunicació independents i aquells, en exercici del periodisme, critiquen el govern s’enfronten a la censura, l’empresonament i la repressió. El periodista Jamal Kashoggi va ser assassinat a Turquia el 2019 amb l’aprovació de l’Estat saudita. Les autoritats bloquegen diversos llocs web i han pres mesures repressives contra persones per les seves activitats a Internet. Salma Al-Shahab, estudiant saudita de doctorat a la Universitat de Leeds, al Regne Unit, va ser detinguda i condemnada a 27 anys de presó per la seva activitat a Twitter i a Manahel al-Otaibi, instructora de fitness, li van imposar una condemna d’11 anys per uns tuïts a favor dels drets de les ondes. S’han hackejat comptes d’internet de persones que havien expressat crítiques i s’ha utilitzat el programa espia Pegasus per atacar els telèfons d’activistes dels drets de les dones, dissidents de l’àmbit polític i periodistes, així com de membres de les seves famílies.

És possible que les aficions que vagin a veure el torneig i els treballadors i treballadores migrants creuen que estan exempts de la pena de mort, però han de saber que el 39 per cent de les execucions que es van dur a terme a l’Aràbia Saudita entre el 2010 i el 2021 van ser nacionals d’altres països, a qui es van condemnar inclús per delictes no violents, com càrrecs relacionats amb drogues. El 2023, Amnistia Internacional va registrar l’execució a l’Aràbia Saudita de 172 persones de 13 Estats diferents, d’entre elles, sis dones.

Amnistia Internacional fa campanya i presenta peticions a favor de l’alliberament de qualsevol activista i altres persones que hagin sigut detingudes per aixecar la veu per demanar canvis.

Reparacions i recomanacions

Amb l’objectiu de prevenir les violacions de drets humans relacionades amb el Mundial de la FIFA 2030 serà necessari adoptar mesures per garantir els drets laborals, combatre la discriminació, protegir el dret a l’habitatge i possibilitar la llibertat d’expressió.

En el cas de les violacions de drets humans relacionades amb la candidatura de l’Aràbia Saudita a la Copa del Món de la FIFA 2034, per prevenir-les caldrien reformes més fonamentals, com són canvis profunds de la legislació laboral per protegir els treballadors i treballadores, així com l’alliberament dels defensors i defensores dels drets humans i activistes empresonats injustament.

Entre les recomanacions principals de l’informe, s’hi inclouen que la FIFA dugui a terme una avaluació de riscos de cada candidatura en matèria de drets humans, que sigui veritablement independent i que garanteixi que els països candidats contreuen compromisos vinculants per prevenir les violacions de drets humans, com ara sistemes rigorosos que siguin efectius i que vetllin pel seu compliment, inclosos mecanismes de presentació de queixes i accessos a reparacions efectives.

La FIFA també ha d'agrair la participació significativa de les organitzacions de la societat civil, els sindicats, les representacions de les aficions, els sindicats de futbolistes i els grups que pateixen discriminació durant tot el procés de presentació de candidatures i preparació del torneig.

A l’informe, se subratlla, a més, que la FIFA no ha de concedir la Copa de Món a cap candidatura que no generalitzi els drets humans i rescindeixi qualsevol acord per organitzar el torneig si es posen en perill o es violen drets humans.

Per a consultar
  • Informe complet en anglès, aquí.
  • Resum executiu de l'informe en castellà, aquí.