En les darreres dècades, el consumisme massiu s’ha consolidat en la societat, amplificat pel ventall digital d’opcions disponibles a l'abast d'un simple clic. Des de la indústria tèxtil fins a la tecnològica, el món ha entrat en un cicle de consum molt difícil d’aturar amb unes conseqüències catastròfiques que ja afloren. Un dels exemples més il·lustratius d’aquest consumisme modern és el del fast fashion. A simple vista, la cara més visible d'aquest model de producció, basat en una fabricació massiva a baixos costos, és l’accés a la moda econòmicament més accessible,però a quin cost?
L’altra cara de la moneda presenta un cost transversal molt elevat per al conjunt dels drets humans, des dels drets laborals i socials i els drets de la infància fins a arribar a les terribles conseqüències climàtiques per a la sostenibilitat. Les víctimes més vulnerables són les dones i els infants explotats en la cadena de producció i distribució, esdevenint un dels models de producció més contaminants del planeta, per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i el consum sense mesura dels recursos naturals.
El compliment de la norma com a excepció
Les empreses punteres en el fast fashion presenten condicions laborals qüestionables. Una de les seves estratègies principals és l’externalització dels serveis de producció a països del Sud global amb legislacions més laxes i fràgils, esprement la producció i els seus treballadors per maximitzar el seu benefici. Empreses com SHEIN sembren precedents de normalització d’empreses ultra fast fashion que vulneren els drets laborals i entren en els mercats de valor globals. Són molts els escàndols que envolten aquests tipus de companyies i les seves conductes empresarials, per culpa de les violacions sistèmiques dels estàndards internacionals dels drets humans. Sense anar més lluny, SHEIN s’enfronta a acusacions de pagar menys de quatre cèntims per peça produïda als empleats de la cadena de subministrament i de fer ús de cotó recollit per treballadores explotades. Grans marques com les empreses espanyoles Inditex o Desigual, també es veuen envoltades de crítiques per manca de transparència i publicació de dades sobre les condicions laborals i sindicals dels treballadors dels països productors.
El catàleg de les tendències envers el catàleg de drets fonamentals
Amb tota la informació que tenim la ciutadania a la nostra butxaca, en quina posició quedem els consumidors? La ciutadania, especialment en el Nord global, es troba sobre l’efecte d’una letargia moral, on es prioritza estrenar peces de roba de mala qualitat i continuar muntada en el tren de les tendències fugaces a la priorització del medi ambient i la defensa dels drets dels col·lectius més vulnerables. Cal tornar a fer valdre la sostenibilitat, la qualitat i la durabilitat per sobre d’armaris absurdament abarrotats amb peces de roba que no utilitzem.
I, per acabar d’estirar el cicle de consumisme i sentir-nos lleugerament més ètics, un cop ens cansem, en els millors dels casos o bé donem una segona vida a aquestes peces a plataformes digitals de moda de segona mà, o simplement, la donem sense saber ben bé quin serà el seu pròxim destí. En la majoria dels casos aquest monstre tèxtil retorna al seu lloc de producció, el Sud global, on els estats més fràgils i vulnerables s’han de fer càrrec de l’acumulació i abandonament d'allò que ja no utilitzem, tot generant milions de tones de residu sense vida útil.
Jurisdiccions laxes i esclavitud moderna
Tot i l’existència d’estàndards internacionals, com els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre les Empreses i els Drets Humans, aprovats el 2011, les empreses continuen incomplint els convenis per maximitzar els seus beneficis i interessos en comptes de protegir la ciutadania i els treballadors de les vulneracions dels drets humans durant el transcurs de les seves activitats empresarials i el seu impacte. Si bé és cert que no es tracta d’una garantia jurídicament vinculant, sí que hauria de funcionar com a guia de conducta per a totes les empreses arreu del globus. Per què el compliment de la norma és l'excepció? En el cas de la indústria tèxtil, les violacions s'estenen als drets humans.
Treball infantil, treballs forçosos i fàbriques clandestines són el dia a dia de les víctimes de l'esclavitud moderna a països productors com Bangladesh, Índia, Sri Lanka o Pakistan. Segons l’OIT (Organització Internacional del Treball), el 2023, gairebé cinquanta milions de persones n’eren víctimes, amb jornades laborals inhumanes, salaris extremadament precaris i la prohibició de drets sindicals. Aquestes regions amb legislacions laxes son terra fèrtil on broten condicions laborals esgotadores, contacte amb substàncies tòxiques i desnutrició on la salut mental i física, inclús la vida de les persones està en perill. Aproximadament el 80% de les treballadores de la indústria són dones, víctimes d’un sistema patriarcal amb biaixos discriminatoris, on només interessa la seva producció. Pateixen assetjament sexual, a més també d’haver-se de fer càrrec de les obligacions domèstiques.
Sumant-se a la tragèdia humana que suposa l'esclavitud moderna de la indústria tèxtil, l’impacte ambiental és terrible. Comunitats desplaçades, tones d’aigua malbaratades, explotació de recursos i l'empremta de carboni, són les conseqüències de models de consum i producció com el fast fashion, que acaben convertint el Sud global en un abocador. Tot i la creixent normativa ambiental en matèria de sostenibilitat i l’emergència d’iniciatives socials com les economies circulars, cal més voluntat política i social per redreçar la problemàtica mediambiental.
Desaccelerar la societat
Cada acció individual és una gota d'on floreixen respostes col·lectives. A poc a poc les persones ens despertem d'aquesta letargia moral i així com el ventall digital pot resultar perillós, també és un instrument de resistència i d'informació per a ser més conscients de les nostres accions i sobretot, de les alternatives més sostenibles. Un canvi és possible. Hem de ser una ciutadania més conscient, posant en el centre la garantia de drets fonamentals per sobre de necessitats imposades en una societat accelerada i despreocupada.