En els últims anys estem presenciant com el món del futbol cada vegada és menys aliè al món dels drets humans. Hem vist seguidors de tot el món denunciar els abusos soferts per milers de treballadors migrants en l'organització del Mundial de futbol a Qatar, a l'afició de clubs anglesos com el Newcastle protestar per la compra de l'equip per part d'un fons propietat de les autoritats de l'Aràbia Saudita o el rebuig al fet que aquest mateix país organitzi la Supercopa espanyola de futbol.
És positiu veure que l'afició pensa en alguna cosa més que en gols, rivalitat, etc. I dimecres 25 d'octubre en vam tenir un clar exemple a Glasgow (Escòcia). Durant el partit que enfrontava al Celtic contra l'Atlètic de Madrid, la graderia es va inundar amb centenars de banderes de Palestina, en una mostra de solidaritat de l'afició escocesa amb la població palestina. No era la primera vegada. L'any 2016, durant el partit de Champions davant el Hapoel Beer Sheva d'Israel, va succeir el mateix, igual que el 2014, amb motiu de la trobada contra el KR Reykjavík islandès.
A Espanya, uns dies abans, en el partit entre l'Eibar i l'Osca, un aficionat va onejar una bandera palestina i va ser expulsat de l'estadi per l'Ertzaintza i la seguretat privada de l'Eibar per negar-se a guardar-la. L'endemà, el diumenge 22, un professor de la Universitat de Granada, Diego Checa va ser identificat per agents de policia durant el partit de bàsquet entre el Covirán Granada i el Casademont Saragossa. El motiu? Portava posada una samarreta de la selecció palestina de bàsquet. Diego va ser identificat per la policia, que li va comunicar que “probablement m'arribaria una sanció per incitació a l'odi".
Aquestes possibles sancions venen acompanyades, en el cas de l'aficionat d'Eibar, de l'enviament d'una circular interna de la Lliga, en la qual especifica que “En l'interior del recinte esportiu podran exhibir-se expressions de suport al Club/SAD en l'àmbit esportiu, sense que sigui lloc per a pancartes o elements anàlegs o similars de caràcter comercial (…), polític (…), social, religiós o reivindicatiu en qualsevol sentit, aliens a l'esport”. Una indicació que es recolza en la Llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, de 2007, que en el seu article 6 estableix la prohibició en estadis i de “introduir, exhibir o elaborar pancartes, banderes, símbols o altres senyals amb missatges que incitin a la violència”. La pregunta aquí és clara: Una bandera o samarreta palestina incita a la violència? Incitaria a la violència una bandera o samarreta israeliana?
Repassem la història i el que diu la legislació sobre aquest tema. El 2016, la Delegació de Govern de Madrid, emparant-se en l'esmentat article de la Llei de l'Esport, va prohibir l'exhibició de banderes estelades en el partit que anava a enfrontar el 22 de maig al FC Barcelona i al Sevilla FC. a l'estadi Vicente Calderón amb motiu de la final de la Copa del Rei. No obstant això, el Jutjat del Contenciós 11 de Madrid va tirar enrere aquesta prohibició, al·legant que podia constituir una violació de drets humans, en concret, del dret a la llibertat d'expressió recollit en l'article 19 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat per Espanya.
Evidentment, el dret a la llibertat d'expressió no és absolut i ha de tenir límits i restriccions. Però per a això, han de donar-se un seguit de situacions. Per exemple, que es demostri que aquesta mesura és necessària i proporcionada per a protegir interessos públics especificats o els drets o la reputació d'altres persones o que sigui necessària per a la protecció de la seguretat nacional, l'ordre públic o la salut o la moral públiques. En el cas de les banderes palestines (o israelianes), no es donen aquestes circumstàncies. En primer lloc, perquè el mateix article 6 de la Llei 19/2007 no preveu la prohibició de símbols que de manera pacífica reivindiquin sentiments nacionalistes o independentistes. En segon lloc, perquè el simple fet d'exhibir una bandera palestina (o israeliana) no és una alteració d'ordre públic ni incita a la violència, el racisme, la xenofòbia o qualsevol altra forma de discriminació que atempti contra la dignitat humana.
Per tant, la prohibició d'exhibir una bandera palestina no hauria de ser objecte d'identificació, i ni molt menys d'expulsió del recinte esportiu i posteriors sancions, ja que no compleix amb els requisits que la normativa internacional exigeix per a poder restringir el dret a la llibertat d'expressió. Evidentment, davant les atrocitats comeses per Hamàs, i el bloqueig i els bombardejos a Gaza per part d'Israel, el dret a exigir pacíficament i pública el respecte a la població civil ha de ser protegit, incloent-hi les mostres de suport als drets de la població palestina (i israeliana).
