¿Pot ser el cinema un instrument que contribueixi a aconseguir un món en què cada cop més persones coneguin (i defensin) els drets humans proclamats a la Declaració Universal dels Drets Humans?
El cinema, i tot l’audiovisual, ha estat i és un potent divulgador de drets humans. Ho és per la força de les seves imatges, per la capacitat d'explicar històries i de generar sensacions. Sovint parlar de drets humans és complex i un discurs massa abstracte, teòric, ho converteix en una cosa difícil de "vendre". És just aquí, en aquest bloqueig discursiu, on el cinema pot jugar un rol important.
Sigui en ficció o en cinema documental, una bona pel·lícula pot sumar, i molt, en la necessària educació i sensibilització en drets humans. Pensem-hi. Una senzilla mirada enrere ens permet de seguida trobar bons exemples. Un d’ells, dels primers, quan Charles Chaplin a «El Gran Dictador» (1940), vuit anys abans del naixement de la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) i cinc anys abans de la creació de Nacions Unides, basteix una crítica ferotge als totalitarismes i llança un discurs finalmolt recordat on interpel·la la humanitat sencera per fer un món millor. Uns anys després, el 1962, «To Kill a Mockingbird» (Robert Mulligan) ens parla de racisme, de discriminació i desigualtat, entre altres temes, tot just quan comença a fer-se una gran bola irrefrenable el moviment pels drets civils i polítics als Estats Units. «Missing» (Costa Gavras, 1982) ens capbussa en l’horror de la tortura i les desaparicions forçades al Xile de Pinochet, quan el militar encara governa el país i anys abans que sigui perseguit judicialment pels seus crims. O «Dead Man Walking» (1995), amb uns inoblidables Sean Penn i Susan Sarandon, que retrata com mai s’havia fet fins aleshores la cruesa i la socialització del dolor que suposa la pena de mort als Estats Units. En aquell moment als EUA es feien més de 50 execucions anuals, i gairebé trenta anys més tard gairebé no arriben ni a la tercera part (18). O què dir de «La llista de Schindler» (1993), que va posar imatges a l’horror dels camps nazis i va obrir els ulls a generacions senceres que havien viscut d’esquena al genocidi jueu de la Segona Guerra Mundial.
Podríem seguir, la llista és llarga. Són bons exemples de pel·lícules que van obrir camí i que, de ben segur, van canviar mirades i percepcions sobre realitats complexes. És per això que a Amnistia Internacional entenem que sí, que el cinema i els drets humans poden anar de bracet en incomptables ocasions i fer camí plegats per aconseguir un món millor.
El cinema pot mostrar-nos la realitat d'algun punt del planeta on es vulneri qualsevol dels drets humans proclamats a la DUDH i pot afavorir-ne el coneixement, la denúncia, l'activisme, aixó com la sensibilització sobre aquesta realitat per transformar-la. A més, com a art que és, el cinema sempre és resultat de l'exercici d’un dels drets més fonamentals (i més vulnerats arreu del món): el dret a la llibertat d’expressió, sense el qual és molt difícil el gaudi de la resta de drets.
Col·laboracions que sumen
Des de fa uns anys, AIC col·labora amb diverses iniciatives vinculades al món del cinema des de Catalunya. La primera és el Festival DocsBarcelona de cinema documental. Anem plegats amb aquest festival que cada mes de maig ens porta boníssimes propostes de cinema compromès amb el món. El nostre premi (des de 2014) ha reconegut pel·lícules del festival que han tractat qüestions com les desaparicions forçades, les execucions extrajudicials, els drets de les persones trans, l’activisme mediambiental, els drets laborals, les migracions... Tots ells grans documentals que aposten per connectar-se amb un discurs de drets humans des de la potent mirada cinematogràfica.
La segona iniciativa és un festival jove, nascut només fa tres anys, Impacte! Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya, que té com a declaració d’intencions això que no pot connectar millor amb la feina d’Amnistia i altres organitzacions socials: «Volem impactar a la ciutadania, motivar la consciència social i estimular accions que reforcin la convivència democràtica, el canvi social i la justícia global mitjançant la presentació de pel·lícules de qualitat que fomentin la reflexió i el debat”.
Des d’Amnistia seguirem treballant pels drets humans des de nombrosos fronts. I un d’aquests serà, sens dubte, la força i el potencial transformador del món del cinema.
