Davant la posició dels ministres de l'Interior de la Unió Europea (UE) sobre el Reglament de Retorn acordat avui a Brussel·les, Olivia Sundberg Deu, responsable d'Amnistia Internacional davant la UE sobre qüestions de migració i asil, ha declarat:

“La posició dels ministres de la UE sobre el Reglament de Retorn revela la insistència obstinada i equivocada de la Unió a augmentar les deportacions, les batudes, la vigilància i la detenció a qualsevol preu. Aquestes mesures punitives constitueixen una privació de drets sense precedents basada en la situació migratòria i deixaran a més persones en situacions precàries i en un buit legal”.

“A més, els Estats membres de la UE continuen pressionant a favor d'uns "centres de retorn" cruels i inviables, o centres de deportació extraterritorials de la Unió per al trasllat forçat de persones a països amb els quals no tenen relació i on podrien estar empresonades durant llargs períodes de temps. Això violaria les proteccions previstes en el dret internacional. Aquest enfocament és un reflex dels cruels, deshumanitzants i il·legítims arrestos, detencions i deportacions massives que es duen a terme als Estats Units i que estan trencant famílies i devastant comunitats”.

“Avui, el Consell ha adoptat una proposta de la Comissió que ja era profundament defectuosa i restrictiva, i optat per introduir noves mesures punitives, desmantellant salvaguardes i afeblint encara més els drets, en lloc de promoure polítiques que afavoreixin la dignitat, la seguretat i la salut per a totes les persones. Aquestes mesures infligiran un profund mal a les persones migrants i a les comunitats que les acullen”.

“Amnistia Internacional insta el Parlament Europeu, que encara ha d'adoptar la seva posició definitiva sobre la proposta, que reverteixi aquest enfocament i posi amb fermesa els drets humans en el centre de les pròximes negociacions”.

Informació complementària

En la reunió d'avui del Consell de Justícia i Assumptes d'Interior, els ministres dels Estats membres de la UE van acordar una posició negociadora per al Consell al voltant de les noves normes sobre retorns o deportacions en l'àmbit de la UE que la Comissió Europea havia proposat al març de 2025.

Amnistia Internacional va afirmar en aquell moment que aquesta proposta representava un “nou mínim” per al tracte a les persones migrants per Europa, i al setembre es va unir a més de 250 organitzacions en una crida perquè sigui rebutjada.

Els ministres proposen ara convertir la detenció en la mesura per defecte per a les persones contra les quals s'hagin pres decisions de deportació i durant un període de fins a dos anys i mig. La proposta ampliaria també les obligacions, la vigilància i les sancions a les persones objecte de deportació, que inclouen requisits desraonats que moltes d'elles no podran complir si manquen de documents d'identitat o de domicili fix, per exemple. Les noves mesures permetrien a les autoritats registrar l'habitatge o “altres locals pertinents” de la persona i confiscar les seves pertinences, aplanant el camí per a una vigilància massiva, pràctiques policials discriminatòries i l'ús de perfils racials.

Permetria la detenció indefinida de persones que representin el que es denomina una amenaça per a la “política pública” o la “seguretat pública”, eludint la justícia penal, així com limitant els recursos contra ordres de detenció i la supervisió independent del respecte als drets humans en els procediments de deportació. Mentrestant, els Estats insisteixen a deixar la porta oberta a noves sancions, obligacions i causes de detenció en la legislació nacional.

El Parlament Europeu també està negociant la seva posició sobre la proposta, aplanant el camí per a unes negociacions interinstitucionals en els pròxims mesos.

Els ministres d'Interior també van aconseguir un acord sobre sengles propostes sota negociació relatives al concepte de “tercer país segur” en la legislació sobre asil de la UE i a una llista de la UE de “països d'origen segurs”. Amnistia Internacional ha advertit que aquestes tres propostes menyscabarien greument l'asil territorial a Europa, així com la dignitat humana.