Davant les detencions que van tenir lloc anit entorn del carrer Antonio López del barri de Usera, a Madrid, i que van acabar amb la detenció de l'activista antiracista i exdiputat autonòmic de Podemos, Serigne Mbaye, en el portal del seu domicili, i sis persones més, entre elles un periodista i un col·laborador d'El Salto i quatre veïns de la zona, el responsable d'investigació d'Amnistia Internacional, Daniel Canales, ha assenyalat: “L'organització obre una investigació sobre el cas, ja que hem vist amb preocupació imatges de detencions que poden posen en risc la integritat dels detinguts. També volem recordar, una vegada més, que s'han de prohibir les identificacions per perfil racial de manera expressa en la llei, introduint els denominats formularis d'aturada, que permetin identificar pràctiques discriminatòries”.
“Alhora, ens preocupa els indicis d'ús excessiu de la força per part d'alguns agents durant les detencions”, lamenta Canales, que indica que l'organització ha pogut visionar imatges en què s'actua contra Serigne Mbaye i contra un veí per a la seva detenció, que es troba tombat cap avall enmig del carrer, acabant immobilitzat amb el genoll d'un agent sobre la seva esquena. “Aquest tipus de maniobres d'alta intensitat comporten riscos per a la integritat, i resulten excessives respecte de persones ja sota control, que no estan ni estaven exercint violència greu”.
Totes les persones detingudes han quedat en llibertat al llarg de la nit. Se'ls atribueixen, segons diferents mitjans, delictes d'atemptat contra l'autoritat i lesions, resistència i desobediència.
La versió policial assegura que Mbaye i un grup de persones es van enfrontar violentament a la policia, després que un dels individus a qui anaven a detenir mirés de fugir. També s'assenyala que cinc policies van resultar amb lesions.
“Desconeixem de moment la realitat d'aquestes asseveracions realitzades per la policia. Però el que sí que sabem és que no és la primera vegada que a AI constatem discrepàncies entre versions i atestats policials i la versió dels qui pateixen actuacions policials que poden suposar violacions de drets humans. Hem denunciat casos com el de Javitxu, que va entrar a la presó només amb base en la versió policial. Hem conegut casos també en els quals, després d'una actuació policial amb, fins i tot, resultat de mort, sindicats policials precipitadament les justifiquen amb base en prejudicis o informació falsa, com en el cas de Haitam”.
També són nombrosos els casos documentats per AI d'identificacions policials amb biaix racial, així com aquells en què preguntar a un agent policial pels motius d'una identificació acaben en sancions per aplicació de la Llei Mordassa.
Fi de les batudes per perfil racial
Tal com vam recordar en el nostre darrer comunicat, l'Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, en un informe de 2024 sobre tretze països europeus, mostra que les persones negres tenen un risc més alt de ser objecte de controls policials. A Espanya el 34% dels homes afrodescendents van ser objecte d'aturades i identificacions policials en els cinc anys anteriors a la investigació. Entre les persones a qui la policia va aturar durant l'any anterior a l'informe, a l'Estat espanyol el 66% va considerar que la seva última aturada es va deure a la discriminació racial, sent el segon país amb la taxa més alta dels països europeus.
Els controls policials racistes són una pràctica arrelada que contribueix a generar desconfiança cap a les forces policials, augmenta la infradenúncia de vulneracions de drets i reforça el sentiment d'indefensió entre les persones afectades. A més les aturades, identificacions i batudes racistes tenen greus conseqüències per a les persones, afectant la seva salut física i emocional, en veure's sotmeses a controls injustificats en espais públics, i aprofundeixen l'estigmatització social alhora que vulneren llibertats i drets fonamentals.
Per a posar-hi fi cal modificar l'article 16 de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, incloent-hi la prohibició expressa de les aturades i identificacions basades en el perfil racial o ètnic.