Amb motiu del quart aniversari de la invasió a gran escala d'Ucraïna per Rússia, Erika Guevara Rosas, directora general d'Investigació, Incidència, Política i Campanyes d'Amnistia Internacional, ha declarat:
“El poble d'Ucraïna ha suportat un altre any més d'agressió a gran escala, el més devastador fins ara pel que fa a les conseqüències humanitàries i el més letal quant a víctimes civils des de 2022. Mentrestant, el president rus Vladimir Putin i els seus alts càrrecs imputats pel Tribunal Penal Internacional continuen sent fugitius de la justícia internacional”.
“Malgrat l'agressió en curs, la determinació internacional d'oposar-se als crims de dret internacional de Rússia i de fer costat a les seves víctimes ha estat sotmesa a una pressió cada vegada més gran els últims mesos, sobretot des del començament de la presidència de Donald Trump. Els compromisos amb la justícia i els drets humans s'afebleixen mentre els actors poderosos són cada vegada més atrevits a l'hora d'ignorar el dret internacional i erosionar encara més l'ordre basat en normes”.
“Veiem això en la retòrica que minimitza la responsabilitat de Rússia de violacions greus i en les propostes que suggereixen que la impunitat per l'agressió i altres crims és un preu acceptable per a posar fi als combats. També ho veiem en els atacs temeraris i incontrolats contra el Tribunal Penal Internacional i en les recents limitacions de l'assistència a la població refugiada ucraïnesa, quan alguns Estats suggereixen que hi ha parts del país que ja són segures per al retorn”.
"Cal enfrontar-se a la injustícia, no pas normalitzar-la. Cal qüestionar la impunitat, no incloure-la en les propostes de pau”.
“La població civil ucraïnesa continua suportant atacs indiscriminats diàriament. S'ha destruït sense descans infraestructura crítica indispensable per a la supervivència, posant en perill milions de vides. Les forces russes continuen torturant presoners de guerra i aterrint i deportant civils en els territoris que ocupen, sotmetent docents a treballs forçats, i adoctrinant nens i nenes i negant-los la seva identitat. Moscou exigeix tot el temps el control sobre més territori ucraïnès com a part de les negociacions de pau”.
"El món no ha d'oblidar que des que Rússia va ocupar i es va annexionar il·legalment Crimea fa 12 anys, ha portat devastació i un enorme patiment al poble d'Ucraïna, tant en el territori ocupat com en altres. Milions de persones han estat desplaçades, incomptables famílies han quedat sense llar i s'han perdut masses vides. L'agressió de Rússia —crim previst pel dret internacional— ha posat a prova no només el coratge i la resiliència de la població ucraïnesa, sinó també la determinació de la comunitat internacional de defensar els drets humans i garantir la justícia”.
“Qualsevol pressió sobre Ucraïna perquè transigeixi en matèria de rendició de comptes per crims relacionats amb la guerra o perquè accepti les demandes territorials i d'una altra índole de Rússia és tan moralment repugnant com il·legítima. No ha d'haver-hi impunitat per crims previstos en el dret internacional, que no prescriuen”.
“Estem en un moment crític per a la humanitat. La determinació de la comunitat internacional no ha de flaquejar. És fonamental que el poble d'Ucraïna rebi veritat, justícia i reparació pel devastador impacte que aquesta guerra ha infligit en els últims 12 anys, i continua infligint, al país, als seus habitants, a les seves terres i al seu futur”.