Les forces militars russes han executat extrajudicialment civils a Ucraïna en el que semblen ser crims de guerra. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui en publicar nous testimonis després d'una investigació sobre terreny.

L'equip d'investigació del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional ha entrevistat més de 20 persones de pobles i localitats propers a Kíiv, diverses de les quals havien presenciat espantosos actes de violència comesos per les forces russes o bé en tenien coneixement.

Aquestes persones van parlar repetidament d'homicidis deliberats, violència il·legítima i intimidació generalitzada per part de les forces russes contra civils desarmats a la regió de Kíiv.

"En les últimes setmanes hem recopilat proves que les forces russes han comès execucions extrajudicials i altres homicidis il·legítims que han de ser investigats com a probables crims de guerra", ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional. "L'homicidi intencionat de civils és una violació de drets humans i un crim de guerra. Aquestes morts han d'investigar-se exhaustivament, i els responsables han de ser processats, inclosos els superiors de la cadena de comandament".

Fins avui, Amnistia Internacional ha obtingut proves sobre homicidis de civils a Ucraïna comesos en atacs indiscriminats a Khàrkiv i l'Óblast de Sumi, ha documentat un atac aeri que va matar persones que feien cua per aconseguir menjar a Txerníhiv i ha recopilat indicis de civils que viuen sota setge a Khàrkiv, Izíum i Mariúpol.

"Li van disparar al cap"

Una dona de 46 anys de Bohdanivka ha explicat que les forces russes van entrar al poble el 7 o 8 de març i van aparcar els tancs als carrers. Al capvespre del 9 de març, la dona -que vivia amb el seu marit, la filla de 10 anys i la sogra- va sentir trets que travessaven les finestres de la planta inferior de casa seva. Ella i el seu marit van cridar que eren civils i que estaven desarmats. Quan van baixar, dos soldats russos els van ficar a empentes a ells i a la seva filla en una cambra de calderes.

Aquesta dona va explicar a Amnistia Internacional: "Ens van obligar a entrar-hi i van tancar d'un cop de porta. Al cap de tan sols un minut van obrir la porta i li van preguntar al meu marit si tenia cigarrets. Ell va dir que no, que portava un parell de setmanes sense fumar. Un li va disparar en el braç dret. L'altre va dir: "Acaba amb ell" i li van disparar al cap".

"No va morir immediatament. Des de dos quarts de deu de la nit fins a les quatre de la matinada va estar respirant, encara que inconscient. Jo li suplicava [...] "Si em sents, sisplau, mou el dit". No el va moure, però vaig posar la seva mà en el meu genoll i ell me la va pressionar. Sagnava. Quan va exhalar l'últim lè, em vaig tombar cap a la meva filla i vaig dir: "Sembla que el papa ha mort".

Un veí va veure a les forces russes entrar per la força a la casa de la dona aquella nit, i va confirmar que havia vist el cos del marit desplomat a la cantonada de la cambra de calderes. La dona i la seva filla van escapar de Bohdanivka més tard, aquell mateix dia. La sogra de la dona, de 81 anys, té mobilitat reduïda i es va quedar enrere.

"El meu pare tenia sis grans forats a l'esquena"

El 3 de març, Kateryna Tkatxova, de 18 anys, estava a casa seva a Vorzel amb els seus pares quan diversos tancs que portaven la lletra "Z" -utilitzada per les forces russes per marcar els seus vehicles durant la invasió d'Ucraïna- van aparèixer pel carrer. La seva mare, Nataliya, i el seu pare, Valeryi, van deixar el soterrani en què s'amagaven i van sortir al carrer, després de dir a Kateryna que es quedés on era. A continuació Kateryna va sentir trets.

Va explicar a Amnistia Internacional: "Quan els tancs van passar de llarg, vaig saltar la tanca a la casa dels veïns. Volia comprovar si estaven vius. Vaig mirar per sobre de la tanca i vaig veure la meva mare jaient d'esquena a un costat del carrer, i al meu pare de cap per avall a l'altre costat. Vaig veure grans forats en l'abric d'ell. L'endemà em vaig apropar. El meu pare tenia sis grans forats en l'esquena, i la meva mare tenia un més petit en el pit".

Segons va explicar Kateryna, els seus pares anaven vestits amb roba de civil i desarmats. El 10 de març, un voluntari que participava en les evacuacions de les zones properes a Kíiv va ajudar Kateryna a sortir de Vorzel. El voluntari va explicar a Amnistia Internacional que havia vist els cadàvers dels pares de Kateryna estesos al carrer prop de casa seva. En un vídeo verificat per Amnistia Internacional es pot veure a la parella escrivint els noms i les dates de naixement i mort dels pares de Kateryna en un tros de cartró abans de deixar-los al costat dels seus cadàvers, coberts per mantes.

"Ens van veure i immediatament van obrir foc"

Durant els primers dies de l'ocupació russa de la ciutat de Gostomel, Tares Kuzmak conduïa repartint menjar i medicines pels refugis contra les bombes on s'acollia la població civil.

A dos quarts de dues de la tarda del 3 de març estava amb l'alcalde de la ciutat, Yuryi Prylypko, i dos homes més quan van començar a disparar contra ells des d'un gran complex residencial que havia estat pres per forces russes. Els quatre van mirar de saltar fora de l'automòbil, però un, Ivan Zorya, va resultar mort en l'acte, mentre que Yuryi Prylypko queia al terra impactat pels trets. Tares Kuzmak i l'altre supervivent es van amagar darrere d'una excavadora durant hores, mentre els trets continuaven.

Això és el que va explicar a Amnistia Internacional: "Ens van veure i immediatament van obrir foc, no va haver-hi cap advertiment. Jo només podia sentir a l'alcalde [Prylypko]. Sabia que estava ferit, però no sabia si de mort o no. Li vaig dir que es quedés quiet, que no fes cap moviment [...] Ens van disparar una altra vegada cap a les tres de la tarda i, mitja hora després, vaig saber que ja no estava viu. Hi ha un tipus de respiració que només es fa just abans de morir, l'últim alè. A Ivan Zorya li van volar el cap, crec que van deure utilitzar munició de gran calibre".

Dos residents més de Gostomel van explicar a Amnistia Internacional que havien vist el cadàver de Yuryi Prylypko a prop d'una església quan es va celebrar un funeral espontani en la seva memòria diversos dies després. Altres residents van confirmar que, en els dies previs a la seva mort, Yuryi Prylypko havia estat repartint menjar i medicines per la ciutat, sempre en un vehicle civil.

Homicidis il·legítims i violació

Amnistia Internacional va recopilar tres relats addicionals d'homicidis il·legítims de civils, inclòs el d'una supervivent de violació el marit de la qual havia estat executat extrajudicialment per forces russes.

Una dona d'un poble a l'est de Kíiv va explicar a Amnistia Internacional que, el 9 de març, dos soldats russos havien entrat a casa seva, havien matat el seu marit i després l'havien violat repetidament a punta de pistola mentre el seu fill petit s'amagava en una cambra de calderes a les rodalies. La dona va poder escapar del poble amb el seu fill a territori sota control ucraïnès.

Milena, de 24 anys, de Butxa, va explicar a Amnistia Internacional que havia vist el cadàver d'una dona que vivia al seu carrer estès davant de casa seva. La mare de la dona va dir a Milena que a la seva filla l'havien disparat en els primers dies de la invasió quan mirava per sobre de la tanca a un vehicle militar rus. L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va verificar de forma independent imatges de vídeo que confirmaven la ubicació de la tomba poc profunda on estava enterrada.

Volodymyr Zakhliupanyy i la seva esposa van fugir de la ciutat de Gostomel en els primers dies de la invasió, però el seu fill Serhiy, de 39 anys, estava decidit a quedar-se.

Al principi parlaven per telèfon tots els dies, i Serhiy descrivia els intensos combats a la ciutat. El 4 de març, Volodymyr ja no va poder contactar amb el seu fill. Uns amics que s'havien quedat a la ciutat van mirar llavors de localitzar Serhiy, i van acudir a l'edifici en el soterrani del qual s'havia estat refugiant.

Volodymyr va explicar a Amnistia Internacional: "Quan van preguntar als veïns, els van dir que el 13 de març els russos s'havien emportat el meu fill [del soterrani]. Quan van anar a buscar-lo, van trobar-lo darrere dels garatges d'aquest mateix edifici [...] Segons van dir, li havien disparat al l cap?.

La vida sota l'ocupació russa

Les persones entrevistades van explicar a Amnistia Internacional que s'havien quedat sense subministrament d'electricitat, aigua i gas en els primers dies de la invasió, i que l'accés al menjar era molt limitat. Hi havia poca cobertura de telefonia mòbil, i algunes de les persones entrevistades van explicar que els soldats russos havien confiscat o destruït telèfons mòbils quan veien residents que en portaven, o els havien amenaçat amb violència per tenir un telèfon.

Les amenaces de violència i la intimidació també eren generalitzades. Un home de Gostomel va explicar que havia vist com obligaven a sortir a la intempèrie totes les persones agrupades en un refugi, i una vegada fora els soldats russos van efectuar immediatament trets sobre els seus caps, obligant-les a llançar-se a terra. Dos homes de Butxa van explicar també que els franctiradors disparaven contínuament contra ells quan anaven a buscar menjar a una botiga  d'alimentació destrossada prop de casa seva.

"Mentre aquests relats atroços de la vida sota l'ocupació russa segueixen emergint, les víctimes d'Ucraïna han de saber que la comunitat internacional està decidida a aconseguir que es retin comptes pel seu patiment" ha manifestat Agnès Callamard.

Crims de guerra i altres violacions del dret internacional humanitari

Els homicidis deliberats de civils, la violació, la tortura i el tracte inhumà de presos de guerra són violacions de drets humans i crims de guerra. Les persones que cometen directament crims de guerra han de retre comptes penalment per ells. Segons la doctrina de responsabilitat de comandament, els superiors jeràrquics -tant els comandaments militars com els dirigents civils, per exemple ministres i caps d'Estat- que sàpiguen o tinguin motius per saber que les seves forces estan cometent crims de guerra i no facin res per detenir-los o castigar els responsables han de ser considerats també penalment responsables.

Amnistia Internacional està documentant violacions de drets humans i del dret internacional humanitari comeses en la guerra d'Ucraïna.