Entre el 9 i el 12 de març, Amnistia Internacional va entrevistar 26 residents de la ciutat immediatament després de la seva evacuació a Sviatohirsk, ciutat de la regió de Donetsk que segueix en la seva major part sota control ucraïnès i que està sota foc rus ininterromput.

"Desenes de petites localitats i pobles d'Ucraïna estan sota l'atac incessant i els seus desesperats residents es troben entre dos focs o sota setge de les forces atacants russes", ha declarat Marie Struthers, directora d'Amnistia Internacional per a Europa Oriental i Àsia Central.

"Els testimonis que hem recaptat sobre Izíum revelen el terror que experimenta la població civil de la ciutat, atrapada als soterranis sense amb prou feines menjar o aigua i sota atac constant.

"Izíum i altres ciutats en primera línia necessiten amb urgència corredors humanitaris que permetin l'evacuació segura de les persones civils que desitgin sortir i l'entrega de subministraments humanitaris als qui es quedin".

Les primeres informacions sobre els atacs militars russos a Izíum van arribar el 28 de febrer, i la ciutat està sota foc de míssils constant des del 3 de març.

La majoria de les zones residencials manquen d'electricitat, gas, calefacció i comunicació mòbil com a conseqüència dels atacs. Segons la Fiscalia General ucraïnesa, vuit civils, dos d'ells menors d'edat, van morir en atacs el 3 de març, que també van causar danys importants a l'hospital central de la ciutat. Posteriorment s'ha informat de més víctimes.

"Tot estava sota el foc"

Les persones entrevistades van explicar a Amnistia Internacional que les forces russes van dur a terme atacs que han causat morts i ferides entre la població civil, i van destruir o van danyar infraestructura civil com ara edificis d'habitatges, escoles, jardins d'infància, centres mèdics i botigues d'alimentació. Alguns dels atacs semblen indiscriminats i, per tant, il·legítims.

Imatges per satel·lit del 12 de març que ha examinat Amnistia Internacional mostraven clarament cràters i danys en les proximitats de llocs que, segons Open Street Maps, eren escoles i hospitals.

Svitlana, desplaçada de 72 anys, portava vivint en Izíum des que va ser reubicada des de Donetsk, que està controlada per grups armats amb suport de Rússia des del 2014.

Va explicar a Amnistia Internacional: "Quan van començar a bombardejar-nos, el 3 o el 4 [de març], ja no vam poder sortir fora. Disparaven coets nit i dia [...] Si això segueix així uns dies més, la gent i la ciutat hauran acabat".

Des que van començar els atacs i diverses botigues d'alimentació van ser tancades o destruïdes, la població d'Izíum depèn totalment de l'ajuda humanitària i de les provisions de menjar personals. L'accés a l'electricitat, el gas, la calefacció i a qualsevol forma de comunicació està tallat i la població pateix també a causa de la manca de sanejament i a l'escassetat d'aigua.

Tetyana, que va estar en un refugi de la ciutat amb el seu bebè de 5 mesos, va dir: "Quan estàvem marxant-nos [evacuant], quedaven 3 envasos de 5 litres per 55 persones. No sé si sobreviuran".

A la ciutat entra esporàdicament ajuda humanitària i pa. No obstant això, a causa de l'escassetat i a la manca de comunicació, només han arribat a algunes persones, sobretot a les que romanen amagades en els refugis contra bombardejos més grans que solen estar en escoles.

Les persones entrevistades van explicar a Amnistia Internacional que els qui vivien en barris residencials en cases unifamiliars estaven tenint dificultats per accedir a menjar, perquè els seus barris van ser alguns dels que més danys van sofrir i la majoria de les cases mancava de soterrani o només tenia un soterrani molt petit on refugiar-se.

Natalia, que vivia en una d'aquestes cases, va dir: "Vam passar sis dies en el soterrani. És molt petit, has d'estar dempeus, és impossible ficar-se al llit. Quan hi havia una pausa [en els atacs], corríem fora i aconseguíem alguns ous de les gallines [...]. El nostre fill estava famolenc, perquè amb prou feines menjàvem. L'única cosa que teníem era restes de pa sec, les pomes que estaven en el soterrani, adobats en conserva i melmelada [...] No podíem obtenir més menjar enlloc; no podíem sortir de casa nostra. Tot estava sota el foc".

Dues persones entrevistades van dir que van quedar atrapades en el foc creuat quan la batalla es va intensificar en el poblat a l'entorn urbà de la ciutat. Un home va dir que hi havia diversos combatents ucraïnesos -que serien considerats objectius legítims d'atac segons les regles de la guerra- situats en un dels apartaments del seu edifici, que va ser atacat. Altres persones residents d'Izíum van dir a Amnistia Internacional que no hi havia bases militars ni altres objectius de caràcter militar en les proximitats dels seus barris bombardejats.

Calen amb urgència corredors humanitaris

El 9 de març, segons fonts locals, els atacs constants i el foc indirecte van fer que les autoritats locals poguessin evacuar només 250 persones d'Izíum en lloc de les 5.000 previstes. El 10 de març van ser evacuades altres 2.500 persones. Juntament amb les autoritats locals, persones voluntàries i activistes van utilitzar vehicles particulars per evacuar civils. Moltes persones civils, sobretot les d'edat i les persones amb discapacitat, van decidir quedar-se o no van poder marxar.

El dret internacional humanitari prohibeix els atacs deliberats contra civils i béns de caràcter civil, així com els atacs indiscriminats i desproporcionats. Les forces russes han de prendre totes les precaucions possibles per evitar danys a la població civil i a béns de caràcter civil.

Les forces ucraïneses han de prendre així mateix totes les precaucions possibles per protegir la població civil i els béns de caràcter civil que estan sota el seu control dels efectes dels atacs. En concret, han d'evitar actuar des de barris civils on podrien atreure foc que causi danys a civils i a béns de caràcter civil.

Amnistia Internacional ha demanat amb anterioritat que es concedeixi accés a corredors humanitaris assegurances als civils els habitatges dels quals hagin quedat destruïts i a les que temen per la seva vida a causa dels bombardejos russos. Amnistia Internacional considera que la invasió russa d'Ucraïna és un acte d'agressió.