Una nova investigació d'Amnistia Internacional en el 12è aniversari de la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq revela que la investigació militar dels fets no ha estat exhaustiva. Amnistia Internacional llança una campanya adreçada a la Fiscal General perquè la causa es transfereixi a la justícia ordinària i se segueixi buscant la veritat. Després de tenir accés a una part de l'expedient de les suposades tortures comeses per soldats espanyols contra dos presoners en una cel·la de «Base Espanya» a Diwaniya (Iraq) el 2004, Amnistia Internacional mostra preocupació per les irregularitats produïdes en la investigació de la justícia militar, malgrat haver-se reconegut les tortures en seu judicial.
L'organització publica un nou informe titulat «Tortures comeses per soldats espanyols a l'Iraq: 12 anys sense justícia» que revela una successió d'irregularitats en la investigació militar sobre un cas portat a seu judicial de tortures presumptament comeses per soldats espanyols durant una operació militar a l'estranger i la conseqüència del qual ha estat contribuir a crear un clima d'impunitat.
Segons la documentació analitzada per Amnistia Internacional, la investigació no ha complert amb les exigències d'exhaustivitat previstes en els estàndards internacionals. Per exemple, en opinió de l'organització, s'ha descartat sense motiu raonable el testimoni d'una persona que va veure l'enregistrament original sense pixelar, fet que li va permetre reconèixer alguns dels presumptes autors. A més, s'han descartat injustificadament altres elements de prova que podrien haver portat a la identificació dels responsables i no s'ha fet tot els possible per identificar les víctimes. Aquestes irregularitats van portar al fet que la investigació militar resolgués al setembre de 2015 sobreseure el cas de forma provisional, sense complir amb el deure exhaustivitat segons els estàndards internacionals.
«Aquesta és una taca en l'historial de l'Exèrcit espanyol. No s'han fet tots els esforços per identificar víctimes i responsables dels abusos. Si no es fa justícia, aquests actes de tortura planejaran sobre l'actuació de les tropes espanyoles», declara Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.
El diari El País va publicar el 2013 un vídeo on es veu cinc soldats espanyols propinar puntades de peu i infligir maltractaments a dos presoners que estaven sota la seva custòdia al Centre de Detenció que mantenien a l'Iraq, el 2004. Les cares dels soldats espanyols apareixen pixelades en aquest vídeo.
Amnistia Internacional es va reunir al febrer passat amb la Fiscal General de l'Estat i la Fiscalia Jurídico-Militar i va sol·licitar que la investigació passés a jurisdicció ordinària. En cas que aquesta sol·licitud fos rebutjada, l'organització va insistir a la Fiscalia que ha d'assegurar que la investigació no es tanca, que els fets són investigats de forma imparcial i independent i, arribat el cas, que els responsables són processats.
La Fiscal va prendre en consideració les preocupacions d'Amnistia Internacional i, passats uns dies, va remetre un informe detallat sobre el cas en el qual donava validesa i avalava la investigació militar i el sobreseïment provisional del cas, fet amb el qual Amnistia Internacional està en desacord, malgrat valorar positivament l'interès de les autoritats.
En opinió de l'organització, les irregularitats detectades confirmen una preocupació més general d'Amnistia Internacional que indica que aquest tipus d'investigacions no han de dur-se a terme en la justícia militar. La justícia ordinària és la més indicada per resoldre aquest procés. L'organització llança una campanya dirigida a la Fiscal General perquè transfereixi la causa a la justícia ordinària i anima a la ciutadania a sumar-s'hi a través del seu centre d'activisme on line.
Aquesta petició se sustenta en estàndards internacionals. Tant el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides com el Relator Especial sobre la Tortura de Nacions Unides han assenyalat que les persones acusades de tortura no han de ser jutjades per tribunals militars.
En la mateixa línia, el Comitè de Drets Humans de la mateixa organització recomana que s'esmeni la llei per limitar la jurisdicció dels tribunals militars a l'enjudiciament de personal militar només acusat de delictes de caràcter exclusivament militar.
«Només així s'impediria que es mantingui un clima d'impunitat que ja s'allarga més de deu anys en relació a crims de dret internacional com són la tortura o altres maltractaments, que entre altres característiques, no prescriuen mai. Les víctimes tenen dret a rebre una reparació adequada per part de l'Estat i els responsables, si es confirma la seva culpabilitat, han de complir amb la sanció que els correspongui», assegura Esteban Beltrán.
Irregularitats que preocupen a Amnistia Internacional en relació amb la investigació militar
La Fiscalia Militar assegura que no hi ha testimonis vàlids que afirmin que es van produir els maltractaments i les tortures. Centra el seu argument en l'absència de testimonis directes. La informació extreta per l'organització contradiu aquest punt. De fet, a més de comptar amb el testimoni del soldat que va gravar el vídeo de les tortures (encara que després se'n va desdir), existeix el d'un altre militar que va visionar-lo i que va poder identificar diversos responsables i el testimoni del qual s'ha desestimat.
Segons la documentació en poder de l'organització, aquests dos testimonis podrien haver sofert amenaces per retirar la seva declaració i no explicar el que sabien. Les amenaces a un dels testimonis no van ser investigades per haver prescrit i les amenaces a l'altre testimoni, en opinió de l'organització no han estat investigades exhaustivament (la fiscalia militar ni tan sols va estar present quan se li va prendre declaració per aquests fets).
A més d'aquests testimoni, es compta amb la identificació de la cel·la on es van cometre les agressions, l'acreditació documental de detinguts iraquians en el període en què van succeir els fets i intervencions telefòniques de persones implicades en el cas i els seus familiars referent a les suposades tortures. Indicis que no semblen haver estat investigats adequadament en declarar-se el sobreseïment del cas.
Per si no n'hi hagués prou, ha desaparegut el llibre de registre de detinguts a l'Iraq, fet que hagués facilitat la identificació dels detinguts, un altre dels principals arguments esgrimits per la justícia militar per sobreseure el cas.
Segons la informació que té Amnistia Internacional, ni la Fiscalia militar ni el jutge han procurat aclarir com o per què es va produir la seva pèrdua i en conseqüència, no s'han depurat les responsabilitats que se'n derivarien, tal com estableix la normativa internacional.
En l'Informe remès a Amnistia Internacional, la Fiscalia assegura que la informació que pogués contenir el llibre de registre de detinguts estaria coberta per una altra proporcionada per l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra. Si és així, Amnistia Internacional qüestiona per què no s'ha emprat aquesta informació per dur a terme diligències que permetessin identificar les víctimes.
Com a conclusió, Amnistia Internacional recorda que, tant a Espanya com en qualsevol altre lloc del món, els tribunals militars no reuneixen les condicions d'independència i imparcialitat que són requerits per a la investigació de crims de dret internacional i insisteix en la seva petició de portar aquest cas a la justícia ordinària.
En cas que aquesta remissió es denegui, hauria d'assegurar-se una investigació exhaustiva, efectiva, imparcial i independent sobre els actes de tortura comesos a l'Iraq per soldats espanyols considerant totes les proves i indicis sobre la comissió d'aquests greus delictes.
Informació de context
El replegament de les tropes espanyoles de l'Iraq, promès per l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero després de guanyar les eleccions de 2004 va començar el 26 d'abril i va culminar al juliol d'aquell any.
El 2014 el Ministeri de Defensa va anunciar el desplegament de 300 militars espanyols a l'Iraq, a Bagdad i Besmayah, que treballen actualment en el marc de la coalició internacional per contenir l'avanç de l'autodenominat Estat Islàmic (EI) impartint formació en matèria d'operacions especials, contraterrorisme, desactivació d'explosius i sapadors a les tropes i forces de seguretat iraquianes.
El 2013, Amnistia Internacional es va adreçar al ministre de Defensa Pedro Morenés per demanar-li una investigació en jurisdicció ordinària sobre els possibles crims de dret internacional comesos a l'Iraq per tropes espanyoles, pel que fa al tracte dispensat als detinguts; i en particular arran de la publicació del vídeo d'El País. La resposta del ministre va ser donar suport a la investigació de la justícia militar.
Entre 2004 i 2006, Amnistia Internacional es va adreçar als anteriors ministres de Defensa, José Bono i José Antonio Alonso, requerint informació sobre l'actuació de les tropes espanyoles en relació amb les persones detingudes a l'Iraq durant el conflicte armat, al·ludint a les denúncies de tortures i maltractaments contra detinguts iraquians, inclòs el cas del traductor Flayeh al Mayali, publicades en diversos mitjans de comunicació. Tots dos ministres van negar que s'haguessin produït.
En concret l'any 2006, fonts del Ministeri de Defensa van informar a Amnistia Internacional que en el cas dels enfrontaments entre forces espanyoles i elements hostils, no s'havia realitzat cap investigació posterior als fets per no haver-se apreciat cap actuació incorrecta, ni vulneració de les Regles d'Enfrontament que regulaven l'operació.
Amnistia Internacional segueix esperant que les autoritats informin sobre el destí i situació de les 111 persones detingudes a l'Iraq per forces espanyoles, de les quals 78 haurien estat lliurades a la policia iraquiana i 33 al Centre de Confinament de la Coalició a Bagdad.