Segons afirma Amnistia en un nou informe publicat avui, les Forces de Suport Ràpid (RSF) van matar deliberadament civils, van prendre ostatges i van saquejar i destruir mesquites, escoles i centres sanitaris durant un atac a gran escala perpetrat a l’abril contra Zamzam, el camp més gran de persones desplaçades internes de l’estat del Darfur Septentrional. Aquestes violacions de drets humans s’han d’investigar com a crims de guerra en virtut del dret internacional.

L’informe, “La destrucció d’un refugi: Violacions de drets humans comeses per les Forces de Suport Ràpid al campament per a persones desplaçades internes de Zamzam, Darfur”, documenta l’atac perpetrat per les RSF entre l’11 i el 13 d’abril de 2025 contra el camp, on es va fer ús d’armament explosiu i es van disparar armes de foc de manera aleatòria en zones residencials poblades. L’atac implacable va obligar unes 400.000 persones a fugir del camp entre el 13 i el 14 d’abril, i s’emmarcava en la campanya militar per prendre el control d’El Fasher, capital de l’estat del Darfur Septentrional, que les RSF havien iniciat el maig de 2024. Les RSF van anunciar que havien pres el control d’El Fasher el 26 d’octubre, executant desenes d’homes desarmats i violant desenes de dones i nenes durant la presa de la ciutat.

“L’atac horrend i deliberat contra una població civil desesperada i famolenca al camp de Zamzam va tornar a posar de manifest el preocupant menyspreu per la vida humana. Es va atacar sense pietat i es va matar població civil, que va ser desposseïda d’articles essencials per a la seva supervivència i mitjà de vida, i va quedar sense cap recurs de justícia mentre plorava la pèrdua dels seus éssers estimats. No va ser un atac aïllat; formava part d’una campanya sostinguda contra pobles i camps de persones desplaçades internes”, va afirmar Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional. “Alguns socis internacionals, com els Emirats Àrabs Units, van alimentar activament el conflicte armat proporcionant armes a les RSF.”

“L’única manera de posar fi a aquestes violacions de drets humans és aturar el flux d’armes a les parts en conflicte fent extensiu a tot el país l’embargament d’armes que actualment pesa sobre el Darfur. Els Estats membres de la Unió Africana, la Unió Europea i l’Autoritat Intergovernamental per al Desenvolupament (IGAD), així com el Regne Unit, els Estats Units, Rússia i la Xina, han d’instar tots els països —i en primer lloc els Emirats Àrabs Units (EAU)— a abstenir-se de transferir armes i munició a les RSF, a les Forces Armades Sudaneses (SAF) i a altres actors. A més, i davant l’elevat risc de desviament cap a les RSF, els Estats han de cessar immediatament totes les transferències d’armes als Emirats Àrabs Units.”

Per a l’elaboració d’aquest informe, Amnistia Internacional va dur a terme investigacions entre juny i agost de 2025 i va realitzar entrevistes a 29 persones, majoritàriament testimonis presencials, supervivents, familiars de víctimes, periodistes, analistes de conflictes i personal mèdic que va atendre les persones ferides durant l’atac. L’organització també va verificar i analitzar desenes de vídeos, fotografies i imatges per satèl·lit.

Les Forces de Suport Ràpid no van respondre a la petició de comentaris d’Amnistia.

“Queien bombes per tot arreu”

Diverses persones supervivents de l’atac van explicar a Amnistia Internacional que el divendres 11 d’abril i el dissabte 12 d’abril es van llançar bombes en zones densament poblades que van caure sobre habitatges, carrers i, en un cas, a prop d’una mesquita durant una cerimònia nupcial, provocant morts i ferits civils i incendis d’habitatges.

A les imatges per satèl·lit captades el 16 d’abril i analitzades per Amnistia es veien nous cràters, fet que aportava proves addicionals de l’ús generalitzat d’armes explosives en zones poblades.

Les persones supervivents van donar testimonis esgarrifosos de com van escapar dels barris en flames i es van amagar dels combats intensos. Younis*, voluntari en el servei d’urgències, va explicar: “Va ser una situació horrible. Era impossible saber d’on venien els bombardejos. Eren a tot arreu.”

Mamoun*, un home de vint-i-cinc anys que s’havia ofert com a voluntari per distribuir ajuda humanitària, va recordar: “Els combatents [de les RSF] cridaven i disparaven indiscriminadament, i això va ser el que va matar tanta gent.”

Sadya*, voluntària d’organitzacions no governamentals, va explicar que els combatents de les RSF van passar pel seu barri, no gaire lluny del mercat principal de Zamzam, el 12 d’abril: “Un [dels combatents de les RSF] va pujar a una teulada i va començar a disparar indiscriminadament contra tothom que era al carrer.”

Disparar d’aquesta manera, sense un objectiu militar específic, pot constituir un atac indiscriminat, fet que suposa una greu violació del dret internacional humanitari.

Amnistia Internacional també va documentar que combatents de les RSF van disparar deliberadament i van matar civils. Diversos testimonis presencials van explicar que havien vist combatents de les RSF disparar i matar 47 civils que s’amagaven en cases, fugien de la violència, es refugiaven en una clínica o buscaven protecció en una mesquita. L’homicidi deliberat de persones que no participen o ja no participen directament en les hostilitats constitueix una violació greu del dret internacional humanitari i un crim de guerra per assassinat.

Els relats dels testimonis i les proves videogràfiques demostren que les RSF van atacar civils per la seva presumpta vinculació amb les Forces Armades del Sudan i amb la Força Conjunta —una aliança d’antics grups rebels del Darfur que combat al seu costat. Els combatents de les RSF també van saquejar i incendiar habitatges, comerços, el mercat i les instal·lacions del complex escolar i de la mesquita Sheikh Farah, destruint o danyant greument infraestructures civils essencials. Les infraestructures religioses, mèdiques i educatives estan protegides pel dret internacional.

Les persones desplaçades entrevistades per Amnistia van explicar que havien fet llargues i dures travesses a la recerca de seguretat sense menjar, aigua ni serveis mèdics. Algunes van ser objecte d’actes que poden constituir crims de guerra, com violacions, assassinats i saquejos.

Sense menjar, aigua, atenció sanitària ni accés a la justícia, les persones supervivents dels atacs s’han sentit abandonades pels actors internacionals. Segons van explicar a Amnistia Internacional, les seves prioritats són l’ajuda humanitària, la seguretat i la protecció de la població civil. També exigeixen rendició de comptes i compensació pels delictes comesos durant i després de l’atac.

Elnor*, que va presenciar com uns 15 homes armats —probablement combatents de les RSF— irrompien al seu recinte i disparaven i mataven el seu germà de 80 anys i el seu nebot de 30, va dir: “A ningú no li importa la nostra situació.”

* Per motius de seguretat i confidencialitat, s’utilitzen pseudònims per protegir la identitat de les persones entrevistades.