El govern sirià ha de garantir que els perpetradors d'una onada d'homicidis massius contra civils alauites a zones costaneres responguin dels seus actes, i prendre mesures immediates perquè cap persona o grup pateixi atacs per la seva filiació religiosa; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional.

Milícies vinculades al govern van matar més de 100 persones a la localitat costanera de Baniàs els dies 8 i 9 de març de 2025, segons la informació rebuda per Amnistia Internacional. L'organització ha investigat 32 d'aquests homicidis i conclou que van ser deliberats, expressament dirigits contra la minoria religiosa alauita, i il·legals.

Homes armats preguntaven a la persona si era alauita abans d'amenaçar-la o matar-la i, en alguns casos, li retreien violacions de drets comeses pel govern anterior, segons van explicar testimonis a Amnistia Internacional. Les autoritats van obligar familiars de víctimes a enterrar els seus éssers estimats en fosses comunes i sense un ritu religiós o cerimònia pública.

"Els autors d'aquesta terrible onada d'homicidis brutals i massius han de retre comptes. Les proves de què disposem indiquen que milícies vinculades al govern van actuar deliberadament contra civils de la minoria alauita en esgarrifosos atacs de represàlia, disparant de prop i a sang freda. Durant dos dies, les autoritats no van intervenir per posar fi a la massacre. Una vegada més, la població civil siriana pateix les pitjors conseqüències d'un conflicte en què les parts enfrontades busquen retre comptes", ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“Matar deliberadament civils o combatents ferits, rendits o capturats és un crim de guerra. Els estats tenen l'obligació de garantir investigacions ràpides, independents, efectives i imparcials sobre les denúncies d'homicidis il·lícits i d'obligar a retre comptes els perpetradors de crims de dret internacional.

La població siriana porta suportant més d'una dècada d'impunitat per les greus violacions de drets humans i atrocitats massives comeses pel govern d'Al-Assad i grups armats. Les recents massacres contra la minoria alauita deixen noves cicatrius en un país que ja té massa ferides sense guarir. És vital que les noves autoritats garanteixin veritat i justícia a les víctimes d'aquests crims per indicar la seva ruptura amb el passat i la seva tolerància zero d'aquests atacs contra minories. Sense justícia, Síria corre el risc de tornar a caure en un cercle viciós d'atrocitats i vessament de sang".

El 6 de març de 2025, grups armats afiliats al govern anterior del president Bashar al-Assad van llançar múltiples atacs coordinats contra emplaçaments militars i de seguretat a les governacions costaneres de Latakia i Tartús. La resposta del Ministeri de Defensa i el Ministeri de l'Interior, recolzats per milícies, va ser llançar una contraofensiva que va provocar una important escalada de la violència. El 8 de març, les autoritats van anunciar que havien recuperat el control de totes les àrees afectades.

Els dies següents, milícies afiliades al govern actual van matar deliberadament civils alauites en pobles i ciutats de la costa, inclosa la ciutat de Baniàs, on, segons informes generalitzats, el govern de Bashar al-Assad havia perpetrat una massacre el 2013.

El 9 de març, el president Ahmed al-Sharaa es va comprometre a fer retre comptes els autors dels crims i va establir una comissió d'investigació sobre els esdeveniments a la costa i una comissió superior per mantenir la pau civil. Tot i que l'establiment d'una comissió d'investigació sembla ser un pas positiu per determinar el que va succeir i identificar els presumptes autors, les autoritats han de garantir que el mandat, l'autoritat, els coneixements i els recursos de la comissió li permetin investigar eficaçment aquests homicidis, la qual cosa hauria d'incloure accés a testimonis i familiars de víctimes i capacitat per protegir-los, accés a les fosses comunes i els coneixements forenses necessaris. També haurien de garantir que la comissió disposi de temps suficient per completar la seva investigació.

Amnistia Internacional va entrevistar 16 persones, entre elles cinc residents a Baniàs i set en altres parts de la costa, dues més en altres zones de Síria i dues fora del país.

El Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va verificar nou fotografies i vídeos compartits amb el personal investigador o publicats a les xarxes socials entre el 7 i el 21 de març de 2025, va realitzar anàlisis d'armes i va examinar imatges de satèl·lit.

Amnistia Internacional va entrevistar nou persones, entre elles cinc residents de la ciutat de Baniàs, que van denunciar que 32 familiars i veïns —24 homes, 6 dones i 2 menors— havien estat víctimes d'homicidi deliberat a mans de milícies afiliades al govern a Baniàs els dies 8 i 9 de març de 2025. D'aquestes 32 persones assassinades, 30 es trobaven al barri d'Al Qusour, ciutat de Baniàs. Amnistia Internacional també va entrevistar un professional de la salut a Baniàs.

Les persones entrevistades van identificar els seus parents propers i veïns i van explicar a Amnistia Internacional com els havien matat. L'organització també va obtenir els noms de 16 civils els familiars dels quals denunciaven que havien estat víctimes d'homicidi deliberat a zones rurals de Latakia i Tartús.

A finals de gener de 2025, després que Hayat Tahrir al Sham (HTS) i grups armats d'oposició aliats prenguessin Damasc, el govern provisional va anunciar que totes les faccions armades serien desarticulades i integrades a les forces armades governamentals. Segons informes, el procés està en curs.

Tot i que l'ONU creu que el nombre de persones assassinades a la costa és molt superior, va poder documentar 111 homicidis de civils a les governacions de Tartús, Latakia i Hama. Segons l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, molts dels casos documentats són d'“execucions sumàries” que “s'han dut a terme amb criteris sectaris [...] segons s'informa, per elements armats no identificats, membres de milícies que presumptament donen suport a l'exèrcit de les autoritats provisionals, i per grups vinculats a l'antic règim”. La Xarxa Síria de Drets Humans va documentar els homicidis il·legals de 420 civils i combatents desarmats (hors de combat, fora de combat), inclosos 39 menors, comesos principalment per milícies vinculades a les autoritats.

"A més de garantir investigacions efectives i exigir responsabilitat als autors d'aquestes atrocitats, el govern té l'obligació de dur a terme un procediment de verificació d'antecedents en matèria de drets humans", ha declarat Callamard. “Si existeixen proves admissibles que una persona ha comès violacions greus de drets humans, aquesta no ha d'accedir o continuar ocupant un càrrec en el qual podria repetir aquestes violacions.”

Homicidis il·lícits de civils al barri d'Al Qusour, Baniàs

Quatre residents del barri d'Al Qusour van explicar que havien sentit un intens tiroteig el 7 de març de 2025. L'endemà, desenes de membres de milícies vinculades al govern actual van irrompre al barri. I va començar la massacre. Els homicidis es van succeir els dies 8 i 9 de març.

Samira* va explicar a Amnistia Internacional que diversos homes armats van irrompre a casa seva cap a les 10 del matí del 9 de març i van matar el seu marit amb un tret al cap. Un dels homes va preguntar, a ella i al seu marit, si eren alauites i després va culpar la comunitat alauita de la mort del seu germà. Així ho explicava:
"Els vaig suplicar que no s'enduguessin [el meu marit]. Vaig explicar que no teníem res a veure amb els homicidis comesos en el passat ni amb la mort del seu germà."

Samira* va relatar que els homes van fer pujar el seu marit al terrat, dient-li que li ensenyarien com els alauites mataven els sunnites. Quan els homes es van anar, va pujar al terrat i va veure el cadàver. "Vaig haver de fugir per salvar la vida. Vaig demanar als veïns que protegissin el cos." Amnistia Internacional va examinar sis imatges del cadàver, que presentava una ferida visible al cap i jeia en un bassal de sang.

Segons Samira, a més del seu marit, també van matar el marit de la seva veïna, que tenia prop de 80 anys, i el seu cunyat.

Cap a les 11 del matí del 8 de març, Ahmad* va ser informat, a través de la trucada d’un familiar, que uns homes armats havien escorcollat el seu domicili i disparat al seu pare, que tenia prop de 70 anys. Així ho relatava:
“La meva mare em va explicar que quatre homes armats havien irromput a casa nostra de bon matí. El primer que van preguntar [als meus familiars] va ser si eren alauites.” Els homes van començar a colpejar el germà d'Ahmad, i el seu pare va intentar impedir-ho.
“Li van ordenar [al meu pare] que es fes enrere [...] Quan ho va fer, un home armat li va disparar per l'esquena i la bala va sortir pel pit [...] 20 minuts més tard van tornar i es van endur el cadàver.” Amnistia Internacional va examinar una gravació en vídeo de sang escampada pel terra, que segons Ahmad pertanyia al seu pare.

Ahmad va explicar que un altre parent pròxim va haver de buscar múltiples vegades entre els cadàvers emmagatzemats en un hospital proper, en presència d'homes armats, per trobar el cos del seu pare. Un professional de la salut va confirmar a Amnistia Internacional que havien rebut desenes de cadàvers de mans de milícies, equips de defensa civil i la Mitja Lluna Roja Àrab Síria, i que aquests es guardaven a l'hospital de Baniàs, la majoria apilats fora de la cambra mortuòria refrigerada. Les famílies havien de buscar els seus éssers estimats entre munts de cossos.

Saed* estava aquell cap de setmana al barri visitant els seus pares. El matí del 8 de març, la família va escoltar trets i després es va fer el silenci. Van pensar que s'havien salvat, fins l'endemà. Al voltant de les 10 del matí, uns homes armats van irrompre a l'edifici. Van escoltar trets.

Saed* va explicar: "Vaig dir a la meva família que em seguissin i vaig sortir corrent cap a la terrassa. Venien darrere meu. Quan vaig arribar a la terrassa, vaig mirar enrere i [els meus familiars] ja no hi eren [...] Llavors vaig sentir els homes armats preguntar al meu germà si era alauita o sunnita. Ell va respondre però li tremolava la veu. El meu altre germà va intervenir i els va dir: 'Emportin-se el que vulguin però marxin'. Després vaig sentir la veu del meu pare, i sonava com si se'ls emportessin escales avall." Llavors va sentir trets.

Minuts després, Saed* va trobar els cadàvers del seu pare, de 75 anys, i dels seus germans, de 31 i 48, amb trets al cap a l'entrada de l'edifici. Amnistia Internacional va examinar imatges en què es veien tres cadàvers davant el que semblava un edifici residencial.

Segons van explicar testimonis a l'organització, molts dels homes que havien participat en la matança eren sirians, tot i que també hi havia alguns estrangers entre ells.

Segons els residents, les autoritats no van intervenir per posar fi als homicidis ni van oferir a la població local vies segures per fugir dels homes armats. Dos residents van explicar a Amnistia Internacional que havien hagut de recórrer almenys 15 quilòmetres pel bosc en cerca de seguretat. Altres tres van explicar que finalment van poder fugir gràcies als viatges en cotxe facilitats per HTS, antic grup armat ara integrat a les forces armades governamentals.

"Vaig veure centenars de cadàvers"

Set de les persones entrevistades per Amnistia Internacional van explicar que les autoritats no havien permès —a elles o als seus familiars— enterrar els seus éssers estimats assassinats al barri d'Al Qusour amb un ritu religiós o cerimònia pública, ni al lloc de la seva elecció. Els cadàvers estaven apilats en un pati buit situat al costat del cementiri de Sheikh Hilal, a prop del barri.

Saed* va explicar que les forces de seguretat van cavar una fossa al costat del cementiri i hi van apilar els cadàvers. No li van permetre fer fotografies, ni que altres familiars assistissin a l'enterrament.
"Vaig veure centenars de cadàvers", va dir. "Vaig haver d'enterrar tot sol els meus germans [el 10 de març]. Els cadàvers estaven molt junts i en diverses capes. El camió va cobrir la fossa amb terra."

El Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis va verificar quatre fotografies del lloc d'enterrament al barri d'Al Qusour, en les quals es veien tombes marcades de manera informal. Imatges de satèl·lit confirmen que el terreny de la zona va ser remogut entre el 8 i el 10 de març de 2025.

Segons el dret internacional humanitari, les persones difuntes han de ser enterrades, si és possible, segons els ritus de la religió a la qual pertanyien i, en principi, en tombes individuals.

*Nom ficitici per raons de seguretat.