Amnistia Internacional, l'IES Marratxí, el Consell de Mallorca, el Fons Mallorquí de Cooperació a les illes Balears i, a Catalunya, l'Institut Ramon Muntaner participen un any més en l'encesa de torres, talaies i talaiots el 31 de gener en poblacions mediterrànies de la costa, a les quals se sumen també algunes de l'interior i del Cantàbric, per alertar sobre la situació que viuen moltes persones migrants i refugiades que han d'embarcar-se en perillosos viatges a la recerca d'un lloc segur.

En aquesta iniciativa, que celebra enguany la desena edició i a la qual s'han adherit més de 100 entitats, s'encendran i il·luminaran prop de 175 llocs ubicats a les Illes Balears, Catalunya (amb més d'una trentena de llocs), Comunitat Valenciana, Múrcia, La Rioja, Astúries, Aragó i Andalusia. 

“Som aquí perquè cap persona és il·legal. Som aquí perquè sabem que la por i l'odi no poden governar la mar ni els nostres cors. Encendre és la nostra manera de mostrar-nos a favor de la vida, de la justícia, de l'acolliment”, assenyala el manifest d'enguany.

I és que novament les dades reflecteixen els motius per a l'acció: segons l'Organització Internacional de les Migracions, el 2025 almenys 2.186 persones han perdut la vida o han desaparegut en la travessa d'aquest mar, que s'ha convertit en la fossa comuna d'Europa, encara que es creu que podrien ser moltes més. De fet, des de Caminando Fronteras matisen la xifra, alertant que s'han produït 3.090 morts en les rutes d'accés a Espanya en el mateix període.

El Mediterrani, recorda el manifest, “és bressol de cultures, llengües i camins compartits”. “Ho ha estat sempre”, prossegueix, “no podem permetre que cap mar es converteixi en cementiri invisible o en trinxera d'odi”, afirma.

A tots els perills que travessen les persones migrants se'ls sumen els discursos que intenten dividir a la població apel·lant a la por, el prejudici i l'odi. El manifest fa, per tant, una crida al “acolliment”. “Encendre també és fer futur. Un futur en què cadascun de nosaltres i nosaltres miri el mar i vegi possibilitat de convivència, no de frontera”, pretenent evitar així les conseqüències habituals: perpetuar els prejudicis, estigmatitzar i deshumanitzar les persones migrants, cosa que genera divisió i violència.

Per això, per a reivindicar que hi ha una gran part de la població que està a favor de l'acolliment digne, aquestes 175 localitats duran a terme l'acte de manera simultània dissabte 31 de gener, recreant la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, que eren essencialment un recurs d'autodefensa i que ara, amb aquesta acció solidària, es converteixen en fars d'acolliment que mostren el camí. “Per una mar plena de vida, d'acolliment i de drets”, finalitza el citat manifest.

La iniciativa va sorgir el 2016 a partir d'un grup de professores i professors de l'Institut d'Educació Secundària Marratxí (Mallorca) i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-ICS, que van dur a terme una acció per a tornar a fer possible la connexió visual entre les torres amb motiu de la commemoració del Quart centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis.

Les peticions d'Amnistia Internacional sobre migració

En la seva lluita per la defensa dels drets humans, Amnistia Internacional recorda que:

• Espanya i Europa han d'obrir rutes legals i segures d'accedir al seu territori, oferir un acolliment digne, uns processos d'asil justos (que ofereixin protecció efectiva als qui la necessiten) i posar fi a les devolucions il·legals a les fronteres.
• Més enllà de les imposicions restrictives del Pacte Europeu sobre Migració i Asil, Espanya té l'obligació de complir amb els estàndards internacionals de drets humans i promoure un acolliment digne de persones migrants, sol·licitants d'asil i refugiades.
• Espanya ha d'assegurar en la frontera sud (Canàries, Ceuta i Melilla) l'accés a procediments d'asil amb totes les garanties, inclosa l'assistència lletrada i intèrpret de qualitat des del principi, així com un adequat acolliment, adaptant el sistema a les necessitats i els perfils de les persones sol·licitants d'asil i integrant un enfocament d'igualtat de gènere i diversitat.
• Les autoritats espanyoles han de combatre qualsevol intent de criminalització d'activistes i organitzacions de salvament i rescat, així com complir amb la seva obligació de cerca i salvament de persones migrants, sol·licitants d'asil i refugiades al mar per a portar-los a un port segur, permetent i facilitant que puguin sol·licitar protecció internacional.
• Les autoritats han d'impulsar un relat públic basat en la dignitat i humanitat de les persones migrants i refugiades, fent front als discursos d'odi, racistes i xenòfobs, que assenyalen la població migrant i refugiada com a responsable dels problemes socials.