Els sistemes de resposta a la catàstrofe i d’assistència mèdica no estan cobrint les necessitats dels infants i les persones grans, que són els col·lectius amb més risc de morir o emmalaltir en condicions meteorològiques extremes relacionades amb el canvi climàtic, segons afirma Amnistia Internacional en un nou informe.

A Uncounted: Invisible deaths of older people and children during climate disasters in Pakistan, Amnistia documenta com les inundacions i les onades de calor cada cop més freqüents al Pakistan estan desbordant el seu sistema sanitari infrafinançat, provocant morts evitables especialment entre infants petits i persones d’edat avançada.

El Pakistan, responsable aproximadament de l’1% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle anuals, és el cinquè país del món més vulnerable a les catàstrofes climàtiques. En una investigació conjunta amb Indus Hospital & Health Network (IHHN), entitat benèfica que proporciona assistència mèdica gratuïta al país, Amnistia Internacional va descobrir que els pics de mortalitat solien anar precedits de fenòmens meteorològics extrems.

"L’increment de les temperatures provoca fenòmens meteorològics cada cop més intensos i imprevisibles. Al Pakistan, els infants i les persones grans pateixen en primera línia la crisi climàtica, exposats a situacions de calor extrema o inundació que causen nivells desproporcionats de mort i malaltia", ha declarat Laura Mills, investigadora del Programa de Resposta a les Crisis d’Amnistia Internacional.

“El sistema sanitari del Pakistan pateix una manca crònica de finançament i està sobrecarregat, fins i tot en absència d’emergències. La crisi climàtica afegeix una tensió adicional insuportable, que fa que el sistema no presti l’atenció adequada a totes les persones que la necessiten.”

Les inundacions afavoreixen habitualment la propagació de malalties transmeses per l’aigua i els mosquits, així com afeccions respiratòries, que són un perill greu per a les persones grans i els nens i nenes petits. Igualment, la calor extrema és especialment perillosa per a les persones adultes grans, sobretot aquelles amb problemes de salut previs, i per als nadons. El Pakistan recull molt poques dades sobre la mortalitat associada a aquests efectes, cosa que limita la seva capacitat de resposta i de salvament de vides.

Per entendre l’impacte dels fenòmens meteorològics extrems en la salut, IHHN va dur a terme una anàlisi quantitativa de les morts registrades l’any 2022 en tres dels seus centres situats a Badin (província de Sindh, greument afectada per les inundacions), Muzaffargarh i Bhong (província del Punjab, greument afectada per onades de calor). IHHN va comparar la relació entre els índexs de mortalitat i els indicadors climàtics, incloses les precipitacions i les temperatures.

Amnistia Internacional també va dur a terme entrevistes qualitatives per comprendre millor la situació i complementar la investigació quantitativa de l’IHHN. Va visitar les províncies de Sindh i Punjab en quatre ocasions entre abril de 2024 i gener de 2025, i va fer entrevistes telemàtiques a Khyber Pakhtunkhwa i Balutxistan. En total, l’organització va entrevistar 210 persones, 90 de les quals eren familiars de persones les morts de les quals podien atribuir-se raonablement a onades de calor o inundacions.

“El dia que va morir, jo era al costat del seu llit”

L’any 2022 es van registrar onades de calor sense precedents al Pakistan, amb temperatures superiors als 50 °C. L’augment de la temperatura per sobre de la mitjana va causar pluges anormalment intenses. El riu Indus, que travessa el país, es va desbordar i va inundar una àrea de 75.000 km². Almenys 33 milions de persones es van veure afectades, i es calcula que vuit milions van haver de desplaçar-se.

Al setembre, l’hospital de Badin de l’IHHN, situat a la desembocadura de l’Indus, va registrar un nombre de morts que superava en un 71% la mitjana mensual de 2022. Les causes principals estaven relacionades amb la salut materna i neonatal i amb malalties infeccioses, i els majors increments es donaven entre infants menors de cinc anys —sobretot nadons, inclosos els nounats (menors de 28 dies)— i persones de més de 50 anys.

Amnistia Internacional va entrevistar desenes de persones afectades per les inundacions de 2022, incloses famílies que havien perdut éssers estimats per malalties transmeses per l’aigua o els mosquits. Moltes van explicar que la manca d’evacuació a temps i de condicions de vida adequades havia estat el principal factor que havia contribuït a la malaltia del nen/a o de la persona gran.

Una dona de 32 anys, Seeta, i els seus tres fills van haver de desplaçar-se a una carretera elevada prop del seu poble. La família va intentar fer-se un refugi amb somiers i lones. Segons va dir a Amnistia Internacional: “Estàvem completament xops i no ens podíem protegir”.

Poc després, la seva filla Kareena, d’un any, va desenvolupar una tos severa que va durar setmanes. A causa de les inundacions, la família no la podia portar al metge. Finalment la van portar a l’hospital de Badin de l’IHHN. Tot i rebre oxigen, sèrum intravenós i altres medicaments, Kareena va morir el 27 d’agost per una insuficiència respiratòria aguda.

Seeta va explicar: “El dia que va morir, jo era al costat del seu llit. Va començar a desmaiar-se i a tancar els ulls. Vaig cridar el meu marit [...] Vaig sentir un dolor immens.”

Molta gent no va rebre cap avís sobre la magnitud de la catàstrofe imminent. L’absència d’alerta primerenca costa vides, entre elles les de molts infants que de vegades es queden enrere o es perden durant evacuacions precipitades.

L’any 2024 es va repetir el patró, amb una pujada anormal de les temperatures que va provocar fortes pluges i inundacions. Més d’1,5 milions de persones es van veure afectades, moltes de les quals ja havien estat desplaçades dos anys abans. Tot i que el 2024 els sistemes d’alerta primerenca havien millorat en algunes zones, sovint no es va proporcionar ajuda per evacuar ni refugi a qui havia sobreviscut a les inundacions, i pràcticament no s’havien pres mesures preventives, amb el resultat que es van tornar a propagar malalties.

“Tenia el cos calent [...] no es movia”

Les terribles onades de calor de 2022 i 2024 van marcar nous rècords de temperatura en gran part del Pakistan. Tot i els baixos índexs oficials de morts, Amnistia Internacional va entrevistar moltes persones que havien patit afectacions de salut per la calor i 24 familiars de persones les morts de les quals podien atribuir-se raonablement al calor extrem, encara que no constessin com a tals. Totes les persones mortes tenien més de 50 anys, i moltes es veien obligades a treballar durant les hores de més calor perquè no tenien pensió ni cap altra ajuda social.

A Karachi, l'anomenada “desconnexió de càrrega” —talls prolongats d’electricitat— van fer augmentar perillosament la temperatura en blocs de pisos densament poblats. Tot i que el govern i algunes ONG van establir centres de refrigeració, eren escassos i allunyats per a una ciutat d’almenys 20,3 milions d’habitants. La majoria de persones entrevistades per Amnistia Internacional desconeixien la seva existència. Els centres d’assistència sanitària primària no estaven equipats per atendre pacients amb malalties relacionades amb la calor. Molts van ser derivats a grans hospitals, que es van veure ràpidament desbordats.

Un home de Karachi va explicar que el seu pare, de 65 anys, va morir enmig d’aquests talls de llum. El 25 de juny de 2024 el va portar a un centre mèdic en veure que empitjorava. Així ho relatava: “Tenia el cos calent i els ulls oberts, però respirava amb molta dificultat i no es movia [...] Al centre ens van dir que calia portar-lo a un hospital principal perquè el seu estat era massa greu.”

No hi havia ambulàncies oficials disponibles, i les organitzacions benèfiques estaven saturades. L’home va morir abans d’arribar a l’hospital.

Recollida de dades inadequada

Al Pakistan, es registra menys del 5% de les morts. Amnistia Internacional conclou que les dades oficials sobre morts per inundació són sempre inferiors a les reals. Per exemple, les autoritats solen registrar només les morts per ofegament o electrocució, però no les posteriors causades per malalties infeccioses. Això fa que infants i persones grans, especialment vulnerables després d’una inundació, siguin estadísticament invisibles.

Les dades sobre mortalitat durant les onades de calor són encara menys fiables. El 2022, quan es van arribar als 50 °C en moltes zones del Punjab —on viuen 120 milions de persones—, oficialment es van registrar zero morts per calor.

És difícil registrar amb precisió les morts per calor extrema, ja que les víctimes sovint ja tenen afeccions prèvies que les fan més vulnerables. Els especialistes solen utilitzar el concepte de “morts en excés” —o per sobre del número previst— per establir una relació entre el calor extrem i la mortalitat.

Malgrat els efectes desproporcionats de les catàstrofes climàtiques sobre la gent gran, pràcticament no es recullen dades sobre la seva salut. L’actual sistema de recollida de dades del govern no està dissenyat per reflectir el cost humà de la crisi climàtica. Sense saber qui són les víctimes ni qui corre més perill, ni el govern del Pakistan ni la comunitat internacional poden començar a abordar els danys climàtics.

Recomanacions

Segons el dret internacional dels drets humans, els Estats tenen l’obligació de protegir el dret a la vida i a la salut. Tot i que el Pakistan ha fet avenços notables en la seva resposta a les catàstrofes des de 2022, encara no protegeix aquests drets per a moltes persones.

“El més tràgic d’això és que qui menys contribueix a causar la crisi climàtica és qui pateix la pitjor part de les nocives conseqüències”, ha afirmat Laura Mills.

“El canvi climàtic no s’atura a les fronteres internacionals. La responsabilitat per les morts evitables al Pakistan no recau només a Islamabad, sinó també en aquells països que continuen cremant, produint i subministrant combustibles fòssils en proporcions inacceptablement altes.

El Pakistan ha de fer més per millorar el seu sistema sanitari i les seves respostes d’emergència per fer front al canvi climàtic, i la comunitat internacional també ha d’assegurar-se que els sectors més vulnerables de la societat pakistanesa estiguin protegits. Els països amb ingressos elevats i altes emissions han de proporcionar més suport econòmic i d’altres tipus per ajudar tota la població del Pakistan a adaptar-se a la crisi climàtica i reparar els danys climàtics.”