Algunes de les principals organitzacions que treballen en la defensa de drets humans en l'estat espanyol, Amnistia Internacional, Greenpeace, Plataforma per la Llibertat d'Informació, Ecologistes en Acció, Defensar a quien Defiende i la plataforma No Somos Delito denuncien que el procés de reforma de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana, coneguda com Llei Mordassa, porta sis anys de bloqueig parlamentari i exigeixen que les negociacions es desenvolupin amb promptitud i alineant el text amb els estàndards internacionals relatius a la llibertat d'expressió, informació i reunió pacífica.

Les demandes de les organitzacions han estat traslladades de manera oficial tant els partits polítics que formen part del govern de coalició, com a la resta de grups parlamentaris amb la finalitat de fer arribar la importància de reprendre el diàleg entre les parts.

Des de la seva aprovació el 2015, han estat nombroses les ocasions en què els partits polítics s'han compromès a modificar o eliminar la Llei Mordassa. A l'abril de 2016, el Congrés va instar al Govern espanyol a derogar la llei, i ja Pedro Sánchez, el 2018, en el seu discurs de la moció de censura al llavors president, Mariano Rajoy, va expressar la seva intenció de modificar els articles que posaven en risc la llibertat d'expressió. Al desembre de 2019, l'acord de Govern contemplava reformar la llei, però gairebé sis anys després d'aquests compromisos, no sembla haver pressa per protegir la llibertat d'expressió i reunió a Espanya.

Les principals preocupacions de les organitzacions estan expressades en la carta del Consell d'Europa, signada per la Comissària de Drets Humans, Dunja Mijatović Radopca. En l'escrit s'explicita que la proposta de reforma segueix deixant un ampli marge d'interpretació de la llei a les forces de l'ordre que pot derivar en una aplicació desproporcionada i arbitrària; la dificultat de recórrer aquestes sancions regulades via administrativa; la vulneració del dret d'asil que suposen les devolucions en calent; i que, en general, les propostes no s'adapten a les normes europees i internacionals de Drets Humans pel que fa als drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica, de dret d'asil i el dret a la tutela judicial efectiva.

Les organitzacions sol·liciten, a més, que el conjunt de grups parlamentaris tingui en compte durant el procés de tramitació de la reforma de la llei les preocupacions recollides de manera exhaustiva en els posicionaments públics de les organitzacions de la societat civil que vénen denunciat reiterades vulneracions de drets humans aplicant l'actual text de la Llei des de la seva entrada en vigor fa gairebé set anys.

Principals preocupacions en la reforma de la llei

Les entitats insisteixen que es reprenguin les negociacions tenint en compte que, en l'actual esborrany de la Llei de Seguretat Ciutadana proposat pels partits de govern, coincideixen a identificar vuit elements d'especial preocupació:

• "Resistència, desobediència o negativa a identificar-se" (36.6) i "faltes de respecte a l'autoritat" (37.4). Aquests dos articles han suposat més del 70% de les sancions en matèria de seguretat ciutadana entre 2015 i 2019. Cap d'ells es modifica en l'actual proposta.
• No s'eliminen les infraccions per publicar imatges de les forces de seguretat, la qual cosa vulnera greument la llibertat d'informació.
• No s'estableix un mecanisme independent de supervisió de l'actuació policial que entre altres coses serveixi per evitar l'arbitrarietat en les seves actuacions.
• L'acord aparca la prohibició de les expulsions sumàries i col·lectives en frontera, conegudes com "devolucions en calent" i contràries al dret internacional, i es limita a derivar la qüestió a la reforma de la Llei d'Estrangeria.
• No hi ha una prohibició expressa de les batudes i les identificacions racistes, per la qual cosa queda oberta la possibilitat que se segueixin produint, fet que contradiu les recomanacions de diferents organismes internacionals.
• No s'elimina l'article 36.11, l'aplicació del qual suposa que les dones que exerceixen la prostitució i víctimes de tràfic per explotació sexual es vegin obligades a exercir en llocs aïllats, exposades per tant a més perills d'abús.
• Encara que s'indica que s'han de "utilitzar sempre els mitjans menys lesius", no hi ha una prohibició expressa a l'ús de bales de goma per part de les forces de seguretat.
• Es reconeix el dret a manifestació espontània sense comunicació prèvia, però es manté una sanció als organitzadors en cas de "pertorbació de l'ordre públic".

Les entitats anteriorment esmentades entenen que, en el cas que no s'avanci en les negociacions i en la tramitació parlamentària per transformar substancialment el projecte de llei en aquests punts clau, es mantindran les amenaces al dret de protesta dels moviments socials, els mitjans de comunicació seguiran veient minvada la seva llibertat d'informació, i es perpetuarà la discriminació i la indefensió de col·lectius com a migrants, persones refugiades, treballadores sexuals, víctimes de tracta o persones sense llar.>