Diverses ONG de drets humans presenten avui dilluns dos informes davant del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Comitè DESC) de l'ONU en els quals alerten sobre la possible vulneració de compromisos internacionals en matèria de drets humans. A més, les ONG apunten recomanacions concretes orientades a superar l'actual situació de crisi respectant aquests compromisos.

Barcelona/Ginebra/Madrid.- Avui i demà té lloc la compareixença de l'Estat espanyol davant del Comitè de Drets Econòmics Socials i Culturals de Nacions Unides (Comitè DESC). Aquest Comitè està encarregat de supervisar la situació dels drets econòmics, socials i culturals (habitatge adequat, salut, treball digne, educació de qualitat, entre uns altres) reconeguts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) de 1966, ratificat per l'Estat espanyol el 1977. Cada any, diversos països es presenten davant d'aquest comitè a retre comptes sobre el compliment de les obligacions del Pacte. Enguany, Espanya es troba entre els estats  examinats.

Amnistia Internacional i una coalició de 19 organitzacions representades per l'Associació Espanyola per al Dret Internacional dels Drets Humans (AEDIDH), el Centre pels Drets Econòmics i Socials (CESR) i l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals han presentat informes davant els membres de l'esmentat Comitè.

En el curs d'aquest procés de rendició de comptes, el Govern espanyol ha presentat un informe en el qual es limita a reproduir la normativa adoptada durant els últims anys.

Les organitzacions de drets humans, han aprofitat l'ocasió per presentar dos informes alternatius sobre la situació dels drets socials a Espanya i han exposat en persona les seves preocupacions davant dels membres del Comitè DESC. Totes les organitzacions han coincidit a assegurar que a l'Estat espanyol els drets econòmics, socials i culturals es troben greument amenaçats.

Segons assegura Marta Mendiola, de la Secció espanyola d'Amnistia Internacional, "vivim un moment preocupant. No hauríem de permetre que la crisi econòmica es tradueixi en una crisi de drets humans, però és precisament el que està succeint".

Per la seva banda, Ignacio Sáiz, director executiu del Centre pels Drets Econòmics i Socials (CESR, en sigles angleses), afirma que "Mentre la pobresa i la desigualtat estan en augment es retalla la despesa social, afectant així drets bàsics com el dret a l'educació, a la salut i a un habitatge adequat".

Alhora, Vanesa Valiño, directora de l'Observatori DESC, recorda que les passes enrera en matèria de drets socials impulsades pel govern espanyol suposen "una vulneració del principi de no regressivitat", i assenyala "la deficient rendició de comptes per part de l'Estat i l'absència de mecanismes per a la participació real i efectiva de la societat civil en la presa de decisions en matèria econòmica i social".

Les ONG es mostren consternades per les mesures regressives i discriminatòries preses en les últimes setmanes que afecten drets socials i insisteixen que és precisament  en l'actual situació de crisi econòmica, quan els governs han de fer el màxim esforç possible per garantir els drets socials bàsics dels qui pateixen el brutal impacte de la crisi i, a més, han de rendir comptes sobre les mesures que estan emprant per garantir aquests drets.

Preocupacions de les ONG

Pel que fa al dret a l'habitatge, les organitzacions han denunciat que la resposta de les autoritats ha estat insuficient per evitar que milers de famílies siguin desallotjades de casa seva sense garantia de protecció.

Enfront d'aquesta realitat, les organitzacions reclamen prohibir de manera efectiva els desallotjaments forçosos. I, en cas que aquests siguin ineviatbles, recorden l'obligació dels poders públics de proveir d'un reallotjament adequat a les persones que ho necessitin i d'implicar els afectats en les decisions que els afectin,  segons la normativa internacional.

Pel que fa al dret a la salut, tant física com mental, els representants de la societat civil demanen que s'avaluï l'impacte de qualsevol retallada o mesura anticrisi en relació a l'exercici d'aquest dret i que s'asseguri que els requisits per accedir als serveis mèdics no creen barreres d'accés.

En aquest sentit, les organitzacions mostren una gran preocupació davant la recent reforma sanitària, amb la qual només es garantirà atenció sanitària a les persones migrants majors d'edat en situació irregular en casos d'urgències i assistència a l'embaràs, part i pospart.

Aquesta decisió suposa un retrocés de més d'una dècada en el gaudi de l'accés a la salut d'un col·lectiu que es troba en una situació de gran vulnerabilitat. Fins i tot arribant a posar en perill el seu dret a la vida.

Les ONG de drets humans lamenten la desprotecció de la població treballadora que suposen les recents reformes laborals i alerten sobre la problemàtica de la desocupació que ja afecta més de cinc milions i mig de persones.

Manifesten també la seva inquietud per la manca de protecció adequada a les víctimes de la violència de gènere. En aquest camp, consideren que s'ha de garantir la implementació de les lleis existents.

A més, el Govern ha de marcar, en coordinació amb les comunitats autònomes, uns criteris comuns de serveis públics bàsics d'assistència a dones afectades per la violència. En cap cas aquests mínims haurien de veure's afectats per les mesures de reducció de la despesa pública.

Un altre gran eix de preocupacions és el que afecta a la discriminació que pateix la població gitana, el col·lectiu immigrant, les persones amb discapacitat, el col·lectiu LGBT i les persones que pateixen discriminació per motius de gènere i edat en l'accés a drets bàsics com l'educació, l'ocupació i l'habitatge.

Una discriminació que, segons l'AEDIDH, es deu a dos factors: d'una banda, "les víctimes ni disposen d'informació sobre les vies per obtenir reparació i s'enfronten a nombrosos obstacles en l'accés a la justícia"; per un altre, "no existeix una política sistemàtica de recol·lecció i seguiment de dades sobre discriminació, malgrat la importància fonamental que aquestes eines tenen per combatre la discriminació".

Les organitzacions han plantejat la seva preocupació per les significatives retallades financeres a la cooperació internacional per al desenvolupament i la necessitat d'un model centrat en la lluita contra la pobresa i la consecució dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Els informes presentats per les ONG davant el Comitè DESC apunten al fet que l'actual retrocés en matèria de drets socials es correspon amb un reconeixement insuficient a la Constitució espanyola (on es consagren com a mers principis rectors, en lloc de com a autèntics drets fonamentals), i amb un desenvolupament legislatiu clarament insuficient. Això fa que l'accés a un recurs judicial efectiu i a la reparació per les violacions a aquests drets constitueixin una assignatura pendent.

Notes

La coalició d'organitzacions que han elaborat l'informe conjunt són:

Center for Economic and Social Rights (CESR), Observatori DESC, Associació Aspacia , Associació Espanyola per al Dret Internacional dels Drets Humans (AEDIDH), Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), la Confederació Espanyola d'Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental (FEAFES), la Coordinadora d'ONG per al Desenvolupament d'Espanya (CONGDE), Creació Positiva, la Federació d'Entitats de Suport a les Persones sense Llar (FEPSH), la Fundació Secretariat Gitano, la Fundació Triangle, Metges del Món, Moviment Quart Món Espanya, la Plataforma Unitària de Trobada per a la Democratització de l'ONCE (PUC), Provivienda, Xarxa Actives, la Xarxa de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN), la Xarxa Espanyola contra la Tracta de Persones i Save the Children.

El segon informe ha estat elaborat per Amnistia Internacional i es pot pot consultar en aquest enllaç.