La Corunya acull la XXXIX Assemblea General Federal de l'organitzacióMarxa contra la violència que pateixen les dones a Egipte el dissabte 27 d'abril a les 20.30h des de l'Obelisco a la Plaça de María Pita de la ciutat gallega.

Prop de 300 activistes, d'entre els més de 67.000 socis i sòcies que pertanyen a la Secció espanyola d'Amnistia Internacional (AI), es reuneixen a La Corunya els dies 27 i 28 d'abril per celebrar la XXXIX Assemblea General Federal de l'organització. Durant dues jornades, abordaran la situació dels drets humans a Espanya i al món i fixaran les prioritats de l'actuació per al proper any, a més de revisar els comptes i analitzar el treball realitzat al 2012.

A més, dissabte 27 d'abril a les 20.30h tindrà lloc un acte reivindicatiu amb una performance a càrrec del grup Manicómicos i un cercavila posterior des de l'Obelisco a la Plaça Maria Pita, per denunciar els atacs i la violència sexual a què fan front milers de dones al Caire, sota el lema Stop violència sexual contra les manifestants a Egipte!. Al final de l'acte, es llegirà un manifest.

La crisi econòmica i la manera en què els governs l'aborden constitueix un perill per als drets humans de les persones en molts països. "Hem de sortir de la crisi amb dignitat. Amb l'excusa de les mesures d'austeritat, no es poden violar drets humans com el dret d'accés a la salut, a un habitatge adequat o a protestar pacíficament. No estem parlant només de retallades, sinó que en alguns casos pot tractar-se de violacions de drets humans. Part del nostre treball és fer seguiment d'aquesta situació", assegura Alfonso López Borgoñoz, president d'Amnistia Internacional a Espanya.

Context hostil per als drets humans El context de crisi econòmica és l'excusa que molts governs estan esgrimint per violar de facto drets humans. En el pla internacional, l'organització donarà prioritat al seguiment de la crisi i transició en el Nord d'Àfrica i Pròxim Orient, amb una atenció especial al treball que realitzen activistes, defensors de drets humans i altres persones que han protagonitzat la denominada "primavera àrab". A un costat, estan milers de manifestants que malgrat la repressió, segueixen clamant pels seus drets i reformes. A un altre, estan les autoritats que han de triar entre liderar processos de transició o seguir governant amb mà de ferro i un respecte nul als drets humans.

A Grècia, l'escalada de racisme i xenofòbia és preocupant, amb una població immigrant sofrint discriminació i abusos en l'accés a educació, salut i serveis bàsics; i amb un discurs polític que els criminalitza. Una situació de violació de drets humans que s'estén per Europa i també afecta a les comunitats gitanes de Romania, Itàlia i França, en forma de desallotjaments forçosos dels seus habitatges incomplint la normativa internacional.

Les autoritats han d'adoptar mesures urgents que posin fre a la indefensió que pateixen centenars de milers de persones. Han de paralitzar-se els desallotjaments forçosos fins que les persones afectades no comptin amb recursos judicials efectius que els permetin defensar els seus drets. Segons els estàndards internacionals, cap persona no pot quedar sense casa com a conseqüència d'un desallotjament. A més, és fonamental que es reconegui el dret a un habitatge adequat, com el que és, un dret humà.

Enfront de les mesures d'austeritat impulsades pels governs europeus, milers de manifestants han sortit al carrer a Espanya, Grècia i Romania, per exemple, i alguns d'ells han estat víctimes d'un ús excessiu de la força. Aquests abusos comesos per les forces de seguretat romanen ocults, en molts casos, coberts per la impunitat.

En el cas concret d'Espanya, a més, és preocupant que activistes del dret a l'habitatge, com són els membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca -PAH-, estiguin sent estigmatitzats per declaracions genèriques d'autoritats que busquen deslegitimar les seves reivindicacions.

En el cas de la immigració, es compleix un any de l'adopció Reial decret Llei que limita l'accés a persones immigrants en situació administrativa irregular al seu dret d'accés a la salut.

En relació a altres afers de política interior, el president d'Amnistia Internacional ha recordat que el Govern espanyol no pot deixar de costat altres assignatures pendents, com la lluita contra la tortura i els maltractaments per part de les Forces de Seguretat, o l'eliminació o limitació del règim d'incomunicació, en línia amb les peticions de Nacions Unides i del Consell d'Europa.

L'organització també treballa en col·laboració amb la Coalició Pro Acceso per aconseguir una veritable llei de transparència a Espanya que posi fi al clima d'opacitat existent sobre molta informació que hauria de ser d'accés públic.

Finalment, l'organització també dedicarà esforços a seguir combatent la violència de gènere a Espanya, amb especial dedicació a les dones que denuncien i que es troben amb nombrosos obstacles en el seu accés a protecció i justícia. Pel que fa a les víctimes de crims internacionals comeses durant el franquisme i la guerra civil s'ha produït la paradoxa que han de buscar fora d'Espanya, en els tribunals argentins algunes, la justícia que no troben dins.

Assoliments en el pla internacional L'Assemblea General Federal, a més d'avaluar els reptes de l'organització, també celebra els avanços en el camp dels drets humans als quals ha contribuït de diferents maneres el treball de les persones que formen part de Secció espanyola, tant en el plànol nacional com a internacional.

Entre els més rellevants hi ha:

La recent aprovació a Nacions Unides d'un Tractat Internacional que regularà el comerç d'armes. L'organització venia fent campanya per aquesta qüestió durant més de 20 anys i el 2 d'abril una majoria de 155 països va decidir aprovar-lo. Un cop que es ratifiqui i entri en vigor suposarà un important pas per prohibir als Estats transferir armes convencionals a altres països si saben que seran utilitzades per cometre genocidi, crims de lesa humanitat o crims de guerra o facilitar la seva comissió.  El Tractat sobre el Comerç d'Armes ha comptat amb un gran suport de la societat espanyola.

A tenor dels últims avanços, amb 140 països abolicionistes en la llei o en la pràctica de la pena capital hi haurà un nou impuls per aconseguir un món lliure de la pena de mort.

També s'han produït èxits en casos individuals. Activistes de la secció espanyola han contribuït amb el seu treball a l'alliberament o millores en la seguretat de persones injustament empresonades o perseguides a Líbia, Bahrain, Turquia, Cuba, República Democràtica del Congo, Guinea Equatorial, Rwanda, Myanmar, Egipte o Xina.

A més, cada cop són més els perpetradors de violacions de drets humans que reten comptes davant la justícia. Va passar en el cas d'alguns dels militars responsables pels assassinats de joves innocents a Soacha, Colòmbia, en el que es coneix com "falsos positius". D'altra banda, a Guatemala, un tribunal espera jutjar l'expresident Ríos Montt per genocidi i a Àfrica subsahariana s'han dictat diverses sentències que acusen multinacionals com Trafigura o Shell per abusos comesos contra comunitats locals a Costa d'Ivori i Nigèria, respectivament. Èxits a l'Estat espanyol Activistes d'Amnistia Internacional també han aconseguit avanços en drets humans a Espanya.

Al 2013, per exemple, el Tribunal Europeu de Drets Humans va ordenar suspendre el desallotjament a la Cañada Real -barri marginal de Madrid- d'una família fins que les autoritats no garantissin un allotjament adequat, fet que suposa una petita victòria en la lluita per la protecció del dret a l'habitatge adequat.

A l'abril de 2012 el Govern espanyol va anunciar que deixarien de realitzar-se controls d'identitat amb biaix racial i batudes massives, encara que aquesta ordre no s'ha complert íntegrament.

Amnistia Internacional compta a tot l'Estat amb més de 2.000 activistes repartits en gairebé 100 grups locals i universitaris. També hi ha més de 300 escoles pels drets humans que col·laboren amb les campanyes de l'organització. La Xarxa d'Accions Urgents, amb més de 90.000 membres, s'activa quan algú, en qualsevol lloc del món, es troba en una situació de risc extrem de ser torturada, executada, etc.

Alhora, hi ha una gran rellevància en la mobilització a través de xarxes socials i Internet, amb més de 173.000 seguidors i més d'un milió i mig de signatures recollides en l'últim any a través del centre d'activisme online www.actuaambamnistia.org