“Els preparatius per a la primera volta de les eleccions imposades per la junta militar que se celebrarà aquest cap de setmana a Myanmar han desembocat en atacs il·legítims que podrien constituir crims de guerra, així com en un augment dràstic de les detencions arbitràries i una major repressió de la llibertat d'expressió”, ha declarat avui Amnistia Internacional.

La promulgació al juliol pels militars de la Llei de Protecció de les Eleccions Generals Democràtiques Multipartidistes criminalitza parlar o incitar a la violència contra els comicis o contra els qui hi treballen. Segons la Llei, les penes oscil·len entre tres anys de presó i un màxim de cadena perpètua o fins i tot la pena de mort.

“Aquestes eleccions organitzades per la junta militar contrasten enormement amb les eleccions nacionals democràtiques celebrades a Myanmar els anys 2015 i 2020. Mentre que 2015 va ser un període d'esperança que prometia pau i respecte als drets humans, l'era actual és de desesperança i els crims de guerra, les detencions i la vigilància caracteritzen la vida quotidiana”, ha afirmat Joe Freeman, investigador sobre Myanmar d'Amnistia Internacional.

“A Myanmar, moltes persones s'oposen a aquestes eleccions perquè temen que serveixin per a consolidar en el poder a les mateixes persones que fa cinc anys que cometen homicidis il·lícits de civils a Myanmar, fora dels límits de la rendició de comptes i de la justícia a què han d'enfrontar-se”.

La llei electoral com a arma dels governants militars

La junta militar ha afirmat que la seva llei electoral està concebuda per a protegir treballadors i treballadores, el material i el propi procés electoral. No obstant això, en les setmanes que precedeixen a la primera volta de votacions el 28 de desembre, la junta l'ha utilitzat per a intensificar les tàctiques repressives, centrant-se en les crítiques de qualsevol tipus, incloses les reaccions, missatges i posts publicats a les xarxes socials.

En els mesos transcorreguts des de la promulgació de la llei, s'ha aplicat almenys a 229 persones, a qui s'ha processat per “intentar sabotejar processos electorals”, segons els mitjans de comunicació controlats per la junta. Entre les persones detingudes hi ha artistes i persones que col·loquen adhesius contra les eleccions.

Al setembre, un home de l'estat de Shan de Myanmar va ser condemnat a set anys de treballs forçats per criticar les eleccions. A principis de desembre, un altre home va ser detingut prop de Yangon per un missatge a Facebook en què condemnava els comicis, i un altre més per causar danys a un cartell electoral. També hi ha informacions segons les quals s'ha pressionat residents de camps per a persones internament desplaçades perquè votin sota pena de perdre l'ajuda.

Segons l'Oficina de Drets Humans de l'ONU, es calcula que d'un total de 330 municipis a tot el país, no hi haurà eleccions en 56, que es troben sota la llei la marcial. El guanyador de les eleccions de 2015 i 2020, la Lliga Nacional per a la Democràcia, ha estat dissolt i els seus dirigents Aung San Suu Kyu, Win Myint i altres romanen detinguts.

El 2025, els atacs aeris a Myanmar estan en camí d'aconseguir nivells rècord en comparació amb qualsevol any des del cop d'estat de 2021. En zones de conflicte armat, on la junta militar mirsa de fer-se amb l control de llocs per a celebrar-hi es eleccions, també han augmentat els atacs des de la data en què es van anunciar els comicis. L'ONU va afirmar aquest mes que aquests atacs semblaven intencionats amb la finalitat de recuperar zones disputades clau on s'ha anunciat que se celebraran eleccions.

En un d'aquests atacs, Amnistia Internacional va documentar un bombardeig amb parapents tripulats en un festival que se celebrava a la regió central del país on també s'havien reunit persones per a manifestar-se públicament contra les eleccions. Els parapents motoritzats van llançar projectils de morter enmig de la multitud i van causar la mort de civils, menors inclosos. El 10 de desembre, l'exèrcit va bombardejar un hospital en poder de l'Exèrcit d'Arakan, organització de resistència ètnica, en el municipi de Mrauk-O de l'estat de Rakhine, seguint un patró d'atacs a hospitals, escoles i altres infraestructures civils de tot el país des del cop d'estat.

Amnistia Internacional demana a la comunitat internacional que se centri en els abusos contra els drets humans que caracteritzen aquest procés electoral i prioritzin la rendició de comptes a Myanmar. La comunitat internacional ha de tornar a dirigir la seva atenció a la suspensió d'enviaments a Myanmar de combustible per a avions i a fer que els presumptes perpetradors responguin davant la justícia. Amnistia Internacional també insta el Tribunal Penal Internacional que procedeixi amb les ordres d'arrest contra Min Aung Hlaing —el general cap que s'està posicionant per a aparèixer com a líder civil després d'aquestes eleccions—, així com contra altres oficials de la junta militar de Myanmar en busca i captura pel TPI.

Informació complementària

Després de prendre el poder en un cop d'estat fa gairebé cinc anys, la junta militar de Myanmar, coneguda actualment com a Comissió de Seguretat de l'Estat i de Pau, intenta ara consolidar el seu poder a través de les urnes. La primera volta de les eleccions se celebrarà el 28 de desembre i anirà seguida de voltes addicionals a partir de gener.

El procés esglaonat de votació és conseqüència del propi cop d'estat, perquè l'intent de l'exèrcit de prendre tot el poder l'1 de febrer de 2021 es va trobar amb una resistència nacional que va deixar grans parts del país sota el control de grups armats i forces prodemocràcia. L'exèrcit ha matat almenys 7.000 civils des del cop. Segurament la xifra real és molt superior.
L'augment de les hostilitats entre l'exèrcit de Myanmar i els grups de resistència armada ha fet que moltes persones rohinyás i altres grups marginats hagin quedat atrapats en el foc creuat, fet que erosiona encara més els seus drets.