Madrid/Donostia.- Més de 250 socis i sòcies d'Amnistia Internacional seran aquest cap de setmana a Donostia per celebrar la 48a Assemblea General Federal (AGF). La trobada serà al Kursaal el 23 i 24 d'abril, on es discutirà el pla de treball de l'organització a Espanya per al proper any que abordarà, entre altres temes: reforçar el dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica; promoure la justícia de gènere i racial; garantir el gaudi del dret a la salut i a l'habitatge; assegurar la justícia climàtica i protegir els drets de les persones refugiades i migrants. També es revisarà el treball fet durant l'últim any, i s'elegiran o renovaran diferents càrrecs de govern de l'organització.
Amnistia Internacional farà també un acte públic dissabte a les 19.30 hores amb el qual demanarà "més protecció per a les dones i les nenes en els conflictes" i recordarà la importància que participin de manera significativa en les negociacions de pau, tal com estableix el Consell de Seguretat de l'ONU. L'acte arrencarà de la porta del Kursaal i recorrerà el Boulevard de Sant Sebastià, fins a acabar al Kiosko on l'activista afganesa Nilofar Bayat dirà unes paraules recordant la situació de les dones en els conflictes bèl·lics i el paper que han de jugar.
Dones en conflicte
La guerra és un dels escenaris en què les dones queden invisibilitzades, però el conflicte a Ucraïna ens ha tornat a mostrar dones donant a llum refugiant-se dels bombardejos, dones fugint de les bombes amb nens i nenes en braços, mares que amb els seus fills i filles han d'abandonar el país per mantenir-se fora de perill, nens i nenes que es queden orfes o que arriben a altres països sols, i les primeres denúncies de violació de dones. Tot això reflecteix com els conflictes i les crisis humanitàries afecten dones i nenes, que segons Nacions Unides, per exemple, tenen un 90% menys de probabilitat de tenir accés a l'educació que els nens en zones de conflicte.
Imatges semblants van protagonitzar les dones en conflictes com el de Síria, Colòmbia, el Iemen, o Etiòpia, on recentment s'han denunciat actes generalitzats de violència sexual perpetrats a la regió de Tigre per forces etíops i eritrees, la qual cosa podria constituir crims de guerra i crims de lesa humanitat.
Conflictes que ens porten a recordar la situació de les dones a l'Afganistan. Des de la captura de Kabul a l'agost de 2021, els talibans han imposat enormes restriccions als drets de les dones i les nenes a tot l'Afganistan. Les dones no poden tornar a la seva feina, ni viatjar si no van acompanyades d'un tutor home, les nenes de més de 12 anys no tenen accés a l'educació. No obstant això, les dones afganeses segueixen aixecant la veu dins i fora del seu país per demanar a la comunitat internacional que no les oblidi, i que els governs del món posin els seus drets al centre de la seva política exterior amb l'Afganistan.
En aquest context és necessari recordar i exigir que a les dones se'ls garanteixi el lloc al que tenen dret en les taules de negociacions, alguna cosa que, lamentablement no va passar a l'Afganistan abans de l'última arribada al poder dels talibans. Segons ONU Dones, les probabilitats que un acord de pau es mantingui com a mínim 15 anys augmenta un 35% si les dones participen en totes les etapes.
Precisament, el dissabte a l'AGF hi haurà un espai de reflexió sobre la situació de les dones i nenes en els conflictes, amb una mirada especial cap a l'Afganistan, titulat: "Dones en conflicte, dones lluitadores" en el qual participarà Nilofa Bayat, activista afganesa i capitana de la selecció de l'equip de bàsquet paralímpic femení, que va escapar de l'Afganistan.
Apartheid israelià
No volem oblidar tampoc la situació de les dones palestines a Israel i Territoris Ocupats. Aquestes dones s'enfronten a situacions específiques que simbolitzen el sistema d'apartheid de què són objecte per part d'Israel, com per exemple, la separació de famílies palestines o les restriccions a la llibertat de circulació, que estableixen notables diferències en funció del gènere.
Diumenge 24 d'abril, es dedicarà un espai de l'Assemblea a la recent campanya de l'organització sobre l'apartheid que Israel imposa sobre la societat palestina. Philip Luther, Director d'Investigació i Incidència Política per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional, presentarà les principals conclusions de l'informe L'apartheid israelià contra la població palestina: Cruel sistema de dominació i crim de lesa humanitat, publicat al febrer de 2022, i que documenta com les confiscacions massives de terres i propietats palestines, els homicidis il·legítims, els trasllats forçosos, les restriccions a la circulació i la negació de la nacionalitat i la ciutadania a la població palestina són elements d'un sistema que, segons el dret internacional, equival a apartheid.