Amnistia Internacional envia a l'ambaixada d'Israel a Espanya les signatures de més de 36.000 persones que exigeixen la fi del bloqueig.

Amnistia Internacional ha enviat més de 36.000 signatures a Benjamin Netanyahu, primer ministre d'Israel, mitjançant l'ambaixada israeliana a Espanya per demanar la fi immediata del bloqueig que ofega la població de la Franja i l'obertura de tots els passos fronterers que estan sota el seu control per permetre les exportacions i l'entrada de productes de primera necessitat, material educatiu, equips mèdics i materials necessaris per a la reconstrucció.

Des que va entrar en vigor el bloqueig, al juny de 2007, més d'1,4 milions de persones viuen aïllades del món exterior, atrapades en una superfície de només 40 quilòmetres de llarg i 9,5 quilòmetres d'ample, i suportant amb prou feines condicions desesperades de pobresa. El bloqueig prohibeix les exportacions i restringeix l'entrada de productes bàsics com a aliments, combustible i medicines. El tancament de passos fronterers sota control israelià entre Gaza i Israel impedeix l'entrada i sortida de palestins, i fins i tot que els malalts rebin atenció mèdica urgent. L'escassetat d'energia elèctrica i gas, l'escassa o nul·la disponibilitat d'aigua corrent i el deteriorament de l'atenció de la salut són constants en la vida diària dels habitants de Gaza.

Israel permet l'entrada a Gaza d'alguns enviaments d'agències internacionals d'ajuda humanitària, no obstant això, aquests subministraments estan estrictament limitats i pateixen freqüents retards. El juny passat, Israel va anunciar que el bloqueig seria alleugerit, però no va quedar clar quins productes seguiran prohibits. Igual d'important que permetre que els articles entrin a Gaza és deixar que les exportacions surtin. Prohibir la gran majoria de les exportacions, matèries primeres i el moviment de persones ha destruït l'economia de Gaza i portat a la seva població a la desocupació, la pobresa i la dependència d'ajudes per sobreviure.

Amnistia Internacional també condemna sense pal·liatius els atacs indiscriminats per part dels grups armats palestins en contra de la població civil israeliana en suposar una violació del dret internacional, atacs com els dos perpetrats per Hamàs la setmana passada contra població civil, amb víctimes mortals en un d'ells, o com els atacs contra civils al sud d'Israel mitjançant el llançament de coets i altres projectils no guiats. Aquests fets són inadmissibles i tots els grups armats palestins han de cessar de forma immediata els seus atacs cap a civils als territoris ocupats.

En una carta enviada a Isma'il Haniyeh, líder de Hamàs i primer ministre d'aquesta organització que administra de facto la Franja de Gaza, Amnistia Internacional ha expressat la seva consternació sobre el fet que les Brigades d'Izz al Din al-Qassam, braç armat de Hamàs, hagin reivindicat l'autoria dels fets. Amnistia Internacional també mostra la seva preocupació per les declaracions realitzades divendres passat 3 de setembre per 13 grups armats palestins, que amenacen que hi haurà més atacs a civils en resposta a les recentment represes negociacions entre Israel i l'Autoritat Palestina.

Amnistia Internacional reconeix a Israel el dret i el deure protegir els seus ciutadans, però reitera la necessitat que la seva resposta sigui proporcionada i s'ajusti al dret internacional humanitari i a les normes internacionals de drets humans.

Després de l’Operació Plom Fos

Des del 27 de desembre de 2008 fins al 18 de gener de 2009, Gaza va estar sotmesa a una devastadora ofensiva militar israeliana que es va cobrar la vida de més d'1.380 palestins, entre els quals més de 300 nens i altres civils, i va deixar ferides a milers de persones. Milers d'habitatges palestins van resultar destruïtss o van patir greus danys, així com els subministraments d'electricitat i aigua. Els atacs israelians també van danyar o van destruir edificis civils, inclosos hospitals i escoles.

L'Operació Plom Fos va portar la crisi humanitària de Gaza a nivells catastròfics. Des de la seva fi, habitatges, negocis, escoles, hospitals i infraestructures civils bàsiques per al proveïment d'aigua o d'electricitat segueixen en ruïnes, perquè Israel impedeix l'entrada a Gaza de materials de construcció.

Antecedents

El 1967, Israel va ocupar la Franja de Gaza, juntament amb el Jerusalem Oriental i la resta de Cisjordània. Israel ha imposat restriccions cada vegada més severes a la circulació dels palestins dins i fora de Gaza des de principis dels 90, incloent el seu desplaçament a altres parts dels Territoris Palestins Ocupats. Això contradiu el principi, adoptat per la comunitat internacional, que Cisjordània, inclòs Jerusalem Est, i la Franja de Gaza constitueixen una unitat territorial i viola el deure de la potència d'ocupació de garantir el benestar de la població ocupada, com estipulen els articles 27 i 47 del Quart Conveni de Ginebra.

Malgrat l’evaquació dels colons israelians que vivien il·legalment a Gaza el 2005, les autoritats israelianes han retingut el control de l'espai aeri de Gaza, la seva frontera terrestre amb Israel i les aigües territorials, com va demostrar la recent acció militar contra la flotilla humanitària que anava a Gaza,en la qual nou activistes internacionals van perdre la vida. Després que Hamàs prengués el poder al juny de 2007, la política israeliana de tancament es va reforçar amb un bloqueig que restringeix els drets humans de la població civil palestina.

Informació complementària

• INFORME “Asfixiante: El bloqueo israelí de la Franja de Gaza”, Amnistia Internacional, gener 2010

• INFORME “Troubled waters-palestinians denied fair access to water”, Amnistia Internacional, octubre 2009

• DOCUMENTACIÓ “Sedientos de justicia: Restricción del acceso de la población palestina al agua”, Amnistia Internacional, octubre 2009

• INFORME “Operación "Plomo fundido": 22 días de muerte y destrucción”, Amnistía Internacional, juliol 2009