Les autoritats del Marroc i Espanya han de redoblar els seus esforços per a esclarir la sort d'almenys 70 homes —en la seva majoria procedents de Sudan i Txad— que segueixen desapareguts, dos anys després que les forces de seguretat marroquines i espanyoles reprimissin de manera letal les persones d'Àfrica subsahariana que intentaven travessar la frontera des del Marroc cap a l'enclavament espanyol de Melilla.

Almenys 37 persones negres d'origen subsaharià van morir i centenars més van resultar ferides durant l'incident que va tenir lloc el 24 de juny de 2022. Les autoritats marroquines no van anunciar l'obertura d'una investigació a sobre els successos letals fins un any i mig després, a principis de 2024, i no n'han comunicat els resultats, mentre que les autoritats espanyoles continuen negant qualsevol responsabilitat oficial.

“És escandalós que, dos anys després de la mortífera repressió que va tenir lloc a la frontera de Melilla, les famílies de més de 70 persones que continuen en parador desaparegut continuïn havent de lluitar per obtenir respostes sobre el que els va succeir als seus éssers estimats a mans de les forces de seguretat marroquines i espanyoles. Fins a la data, ni les autoritats del Marroc ni les d'Espanya han garantit una investigació transparent i efectiva per a facilitar que els familiars de les víctimes tinguin accés a veritat, justícia i reparació. No se'ls ha de permetre continuar ocultant aquesta tragèdia sota la catifa”, ha declarat Amjad Yamin, director regional adjunt d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

Al juny de 2023, el Comitè de l'ONU contra la Tortura va posar en relleu l'absència d'una recerca efectiva sobre els successos letals de juny de 2022 i va instar Espanya que investigués sense demora la responsabilitat que havien tingut en ells les forces de seguretat i adoptés mesures per a garantir que no es repetissin un fet així.

Fins ara, les autoritats espanyoles han negat qualsevol actuació indeguda i han continuat duent a terme expulsions col·lectives il·legítimes i devolucions “en calent” a les seves fronteres.

Fa poques setmanes, la sucursal de Nador de l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) va denunciar que les autoritats havien enterrat en secret alguns dels morts. Aquesta organització va assenyalar que havia documentat la recuperació de diversos cadàvers del dipòsit de l'hospital Al Hassani i el seu trasllat al cementiri de Sidi Salem en presència de forces de seguretat. Entre el 6 i el 12 de juny es van inhumar almenys 13 cossos.

Els cadàvers van ser enterrats en tombes anònimes, únicament amb indicació de la data del sepeli, el número de sèrie del cementiri i el sexe de la persona.

El president de l'organització, Omar Naji, va dir a Amnistia Internacional que havia acudit al cementiri de Sidi Salem a investigar i recopilar informació. “Creiem que aquesta situació va començar a principis de juny. Segons la nostra informació, el 6 de juny van enterrar vuit morts en l'operació que les guàrdies frontereres espanyoles i marroquines van dur a terme el 2022, i el 12 de juny van ser enterrats cinc homes més”, va assenyalar.

“Les denúncies que les autoritats marroquines estan enterrant en secret les restes no identificades de persones migrants i refugiades que van morir violentament durant els successos de juny de 2022 són profundament alarmants. En lloc de continuar ocultant la veritat, les autoritats han d'assegurar la màxima transparència i revelar la sort i el parador de tots els desapareguts, incloses les causes de mort dels qui han estat enterrats. A més, han de permetre amb caràcter urgent l'accés de familiars perquè identifiquin els cadàvers i designar especialistes independents perquè realitzin anàlisis forenses”, ha afegit Amjad Yamin.

Al juny de 2024, Amnistia Internacional va parlar amb les famílies de tres refugiats i migrants sudanesos desapareguts que van perdre el contacte amb els seus familiars a principis o a mitjans de juny de 2022. S'ha confirmat la mort d'almenys un, i els altres dos continuen en parador desconegut fins a la data.

Mahdí Abdallah Mohamed, del Sudan, va descriure a Amnistia Internacional la seva lluita permanent per esbrinar què li va passar al seu germà desaparegut, Mohamed Abdallah Abderahmane Abdallah, amb qui va mantenir contacte fins al 14 de juny de 2022.

“Trobem moltes dificultats, i cada [persona] ens explicar una versió diferent”, va explicar. “Segueixo sense saber si el meu germà està mort o empresonat, i no soc l'únic. Hi ha moltes famílies en aquesta situació.”

Maryem Babekr Mohamed Idriss va afirmar que el 7 de juny de 2022 va parlar per última vegada amb el seu germà Ahmed Babekr Mohamed Idriss, de 26 anys, que li va explicar que ell i altres persones s'estaven preparant per a travessar les fronteres en pocs dies. Després del 24 de juny, van perdre el contacte.

“El 24 de juny, la sucursal de Nador de l'Associació Marroquina de Drets Humans va publicar a la seva pàgina de Facebook que ho havien trobat en un hospital local i patia ferides a la cama. Ja no vam saber res més d'ell, no vam poder localitzar-lo als hospitals ni a les presons.”

Taycir Mounir Khamis, germana de Abd el Baset Mounir Khamis, va dir que es va assabentar que el seu germà havia desaparegut quan un dels amics d'aquest va publicar la notícia en una xarxa social a l'octubre de 2022. Posteriorment, la família va viatjar al Marroc i va trobar el seu cadàver en un dipòsit de la morgue de Nador.

“Després d'això, vaig començar a buscar-lo jo mateixa, a recopilar informació i verificar si estava mort o en una presó del Marroc. Després d'algun temps, confirmem que estava mort, que el seu cadàver es trobava en una morgue de Nador. Vam tenir moltes dificultats per a buscar-lo”, va explicar.

Amnistia Internacional demana a les autoritats marroquines que garanteixin que els qui busquen als seus familiars poden accedir a la informació, identificar els cadàvers i repatriar les restes dels qui encara no han estat enterrats.

La inacció de les autoritats marroquines a l'hora de prendre mesures per a investigar l'actuació indeguda de les forces de seguretat el dia dels homicidis de Melilla contrasta amb la forma en què han tractat els qui van intentar travessar la frontera aquest dia.

Segons l'AMDH, almenys 86 de les persones que van tractar de creuar a Espanya van ser processades i condemnades a fins a tres anys de presó. Amnistia Internacional ja ha expressat anteriorment la seva preocupació pel fet que algunes de les supervivents fossin sotmeses a judicis injustos.

“És completament inacceptable que, en lloc de la veritat i la rendició de comptes, a les persones supervivents i els éssers estimats dels qui van morir violentament no deixin d'arribar-los injustícies. Les autoritats marroquines i espanyoles han de complir amb urgència amb les seves obligacions jurídiques internacionals, la qual cosa inclou adoptar mesures per a garantir que en el futur no es repeteixin una pèrdua de vides ni danys tan atroços”, ha conclòs Amjad Yamin.