Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

El Líban ha d'investigar l'atac a manifestants de la Marxa per la Llibertat

©AFP via Getty Images

Les autoritats libaneses han d'investigar amb urgència l'atac violent i premeditat durant una marxa per la llibertat celebrada el 30 de setembre, organitzada per 24 organitzacions de la societat civil per a protestar per la recent campanya repressiva contra les llibertats individuals i polítiques a Líban. La investigació ha d'incloure també l'abjecta falta d'actuació de les forces de seguretat per a protegir de l'atac les persones que es manifestaven.

Les proves videogràfiques i declaracions de testimonis presencials assenyalen que els agents de les Forces de Seguretat Interna presents en el lloc no van intervenir per impedir que desenes d'agressors amb motocicleta llancessin pedres a les persones que es manifestaven, els cridessin insults homòfobs i els agredissin en el curs de batusses que es van allargar prop d'una hora. Almenys dos manifestants van haver de ser hospitalitzats per ferides a la cara i en un ull.

Ha de dur-se a terme una investigació urgent sobre l'atac a manifestants que simplement exercien el seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica, inclosa la falta d'actuació de les forces de seguretat per a protegir aquestes persones. La resposta totalment inadequada de les forces de seguretat és encara més indignant si es té en compte el violent assalt contra manifestants pacífics”, ha afirmat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

“No investigar els fets indicaria que es tolera l'atac i donaria ales a futurs autors d'atacs a altres persones en relació amb l'expressió de la seva identitat i les seves conviccions. Les autoritats i el Ministeri de l'Interior de Líban tenen l'obligació de garantir que els qui es manifesten pacíficament no pateixen intimidació, fustigació ni atacs només per reivindicar els seus drets.”

No s'ha detingut a cap dels agressors a pesar que alguns van fer gala de les seves accions obertament a les xarxes socials i van amenaçar la societat civil amb nous atacs si organitzava futures concentracions per donar suport a drets i llibertats per a totes les persones.

La protesta programada no feia cap esment dels drets LGBTI. No obstant això, en els últims mesos, grups libanesos han afirmat que la defensa de “llibertats” i “drets” és “propaganda” LGBTI i han demanat que es penalitzi qualsevol promoció dels drets LGBTI a Líban.

Desenes d'agressors estaven esperant les persones participants en la manifestació quan aquestes es van concentrar en el centre de Beirut per a iniciar la marxa. Les refregues entre manifestants i agressors van allargar-se una hora. Les Forces de Seguretat Interna van intentar sense èxit crear una barrera entre tots dos però no van fer res més per aturar l'atac.

Cap al final de la confrontació, que va durar una hora, les Forces de Seguretat Interna van ocultar un grup de periodistes i activistes feministes en un dels seus furgons per a la seva protecció, però els agressors la van emprendre a cops contra el vehicle. Activistes i periodistes van aconseguir escapar més tard, però no havien d'haver sofert aquest atac en cap moment.

En un vídeo examinat per Amnistia Internacional es veu tres membres de les Forces de Seguretat Interna colpejant a una persona de la manifestació que els demanava que detinguessin els actes dels agressors.

En altres dos vídeos apareixen agents de les Forces de Seguretat Interna assetjant verbalment a periodistes i ordenant-los que deixessin de gravar els atacs.

Diversos vídeos mostren a membres de les Forces de Seguretat Interna fent febles intents de separar a manifestants i agressors, la majoria sense èxit.

Ni el Ministeri de l'Interior ni les Forces de Seguretat Interna han anunciat una investigació sobre els fets. El 2 d'octubre, el ministre de l'Interior va afirmar que la manifestació no estava autoritzada i que les forces de seguretat, juntament amb les forces armades, havien “manejat la situació degudament”. No obstant això, el fet de no haver notificat la manifestació no eximia a les autoritats de la seva obligació de protegir als qui participaven en ella.

Diverses persones atacades i colpejades quan participaven en la manifestació van explicar a Amnistia Internacional que estan pensant a presentar denúncia, encara que no estan segures de fer-ho pels riscos que suposa. Un advocat que donava suport a la manifestació va dir a l'organització de drets humans que la gent “tenia por amb raó”.

Un manifestant brutalment colpejat va explicasr a Amnistia Internacional que no presentaria denúncia perquè tenia por de patir represàlies ja que la seva foto s'havia publicat àmpliament en xarxes socials.

“Em preocupa que presentar una denúncia provoqui als grups extremistes, ja que vivim en un Estat fallit”, va afirmar.

Augmenta la retòrica contra les llibertats

Des de juny de 2022, i sobretot des de juliol de 2023, els dirigents polítics i religiosos de Líban han intensificat la seva campanya contra la comunitat LGBTI. Al juny de 2022, el ministre de l'Interior va prohibir totes les concentracions durant el mes de l'Orgull afirmant que promovien la “perversió sexual”.

En dates més recents, el cap d'un destacat partit polític va manifestar que calia matar a les persones LGBTI, i el ministre de Cultura va intentar prohibir la pel·lícula Barbie amb l'argument que “contradiu la moral i els valors” i va demanar que els mitjans de comunicació usessin l'expressió “perversió sexual” per descriure l'homosexualitat. A més, el Ministeri d'Educació va prohibir un joc de taula en els centres escolars perquè contenia un arc de Sant Martí.

A l'agost, el grup cristià ultradretà Jnoud el Rab va atacar un bar afí a la comunitat LGBTI durant un espectacle drag; va destruir mobiliari, va colpejar la gent i va amenaçar el propietari amb més violència si continuava “promovent l'homosexualitat”. El propietari del bar va relatar a Amnistia Internacional que les Forces de Seguretat Interna, quan es van presentar en el lloc, van impedir que els agressors entressin en el local i van ajudar alguns clients a sortir-ne, però no van aturar l'atac ni van arrestar cap dels agressors. No s'han exigit responsabilitats a ningú pels fets.

Segons el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), ratificat per Líban el 1972, tota persona té dret a la llibertat d'expressió, reunió i associació, sense discriminació.>