Els reiterats atacs il·legals de l'exèrcit israelià durant la guerra al Líban contra centres de salut, ambulàncies i personal sanitari, que estan protegits pel dret internacional, han de ser investigats com a crims de guerra, ha declarat avui Amnistia Internacional.

El govern libanès ha d'atorgar al Tribunal Penal Internacional (TPI) jurisdicció per investigar i jutjar els crims contemplats en l'Estatut de Roma comesos en territori libanès, i garantir el dret de les víctimes a un recurs, cosa que inclou demanar a Israel reparació per violacions greus del dret internacional humanitari.

En unes conclusions publicades avui, Amnistia Internacional presenta els resultats de les seves investigacions sobre quatre atacs israelians contra centres de salut i vehicles sanitaris a Beirut i al sud del Líban, realitzats entre els dies 3 i 9 d'octubre de 2024, que van matar 19 professionals de la salut, en van ferir 11 més, i van danyar o destruir diverses ambulàncies i dos centres mèdics en un període d'una setmana, a l'octubre de 2024.

Durant la guerra al Líban, el 2024, l'exèrcit israelià va atacar repetidament centres de salut i vehicles mèdics. L'exèrcit israelià no ha proporcionat justificacions suficients ni proves concretes de la presència d'objectius militars per a aquests atacs reiterats, que van debilitar el fràgil sistema sanitari i van posar vides en perill.

"Els atacs il·legals d'Israel contra centres de salut i personal mèdic no només constitueixen violacions greus del dret internacional humanitari i, probablement, crims de guerra, sinó que a més tenen conseqüències devastadores per a la població civil en general. Demanem al govern del Líban que, amb el suport de la comunitat internacional, faci un pas endavant i prengui mesures per garantir la rendició de comptes dels presumptes autors de crims de guerra. El nou govern libanès ha d'atorgar al Tribunal Penal Internacional jurisdicció sobre tots els crims contemplats en l'Estatut de Roma comesos en o des del seu territori", ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora general de Recerca, Incidència, Política i Campanyes d'Amnistia Internacional.

El Líban ha d'adherir-se amb urgència a l'Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional i realitzar una declaració que atorgui al Tribunal jurisdicció des de 2002. Mentrestant, el Líban hauria de fer una declaració ad hoc per la qual accepti l'exercici de la jurisdicció de la CPI respecte a tots els crims contemplats en l'Estatut de Roma i comesos en o des del territori libanès.

L'exèrcit israelià ha acusat en repetides ocasions Hezbol·là de fer servir ambulàncies per al transport de combatents i armes, i d'utilitzar centres mèdics afiliats a l'Autoritat Sanitaria Islàmica com a "tapadora d'activitats terroristes". No obstant això, en els quatre atacs investigats, Amnistia Internacional no va trobar indicis que en el moment dels atacs els centres o els vehicles s'estiguessin emprant per a fins militars.

"Quan s'ataca el sistema de salut, la població civil pateix. Fins i tot quan es considera que els hospitals s'estan emprant per a fins militars i perden el seu estatus de protecció en virtut del dret internacional, només es poden atacar després que s'hagi desoït un avís efectuat amb antelació suficient per a l'evacuació de pacients i personal. La part atacant continua tenint en tot moment l'obligació de complir el principi de proporcionalitat, ponderant l'avantatge militar concret i directe esperat davant dels danys previstos a la població civil i béns de caràcter civil, incloses les conseqüències humanitàries persistents derivades de l'atac", ha sostingut Erika Guevara Rosas.

A finals de novembre de 2024 es va anunciar un alto el foc al Líban. A principis de 2025, professionals mèdics que havien rebut l'impacte de quatre atacs israelians van dir que estaven fent tot el possible per prestar serveis d'atenció de la salut alhora que seguien lidiant amb els danys o la destrucció d'instal·lacions i vehicles i amb la mort dels seus companys de feina.

"És crucial que s'investiguin tots els atacs contra personal mèdic i centres de salut per garantir que es castigui els perpetradors, es repari les víctimes i que aquests crims no es repeteixin mai més. L'alto el foc només és el primer pas per posar fi als danys i prevenir-los. Per seguir endavant, les víctimes de violacions greus de drets humans comeses per totes les parts han de veure que es fa justícia i rebre reparació", ha sostingut Erika Guevara Rosas.

Abans que Israel llancés l'Operació Fletxes del Nord el 23 de setembre de 2024, Amnistia Internacional havia verificat més de 80 fotos i vídeos d'11 atacs efectuats entre el 8 d'octubre de 2023 i el 24 de juny de 2024 que havien impactat en personal mèdic i centres de salut al Líban.

Segons el Ministeri de Salut del Líban, entre l’octubre del 2023 i el novembre del 2024, l’exèrcit israelià havia atacat 67 hospitals, 56 centres d’atenció primària de la salut i 238 equips mèdics d’emergència, i havia matat almenys 222 persones que treballaven proporcionant ajuda mèdica o d’emergència.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, fins al 21 de novembre del 2024, “el 47% dels atacs contra l’atenció sanitària, és a dir, 65 de 137, s’ha[bia]n saldat amb la mort d’almenys un treballador de la salut o un pacient al Líban”.

El sector sanitari del Líban ja estava sobrecarregat a causa de la combinació de múltiples crisis, inclosa la gran crisi econòmica que es va agreujar a finals del 2019, seguida de l’explosió al port de Beirut el 2020, mentre el país intentava recuperar-se de l’impacte del brot de COVID-19.

El 27 de novembre, Israel i el Líban van arribar a un acord per a un alto el foc de 60 dies. Pocs dies després, ja s’havien denunciat nombroses violacions de l’alto el foc. El 27 de gener, l’alto el foc es va ampliar algunes setmanes. Posteriorment, Israel va anunciar la seva intenció de mantenir diverses posicions en territori libanès.

Amnistia Internacional també ha documentat proves d’atacs aeris il·legals que han matat i ferit civils. En un informe publicat el desembre del 2024, Amnistia Internacional va documentar quatre atacs aeris de les forces israelianes sobre el Líban, que van matar almenys 49 civils, incloses famílies senceres; i aquests atacs han de ser investigats com a crims de guerra.

Durant la guerra, Hezbol·là va dur a terme descàrregues repetides de coets no guiats sobre el nord d’Israel, i alguns atacs van matar o ferir civils. En alguns casos, van insistir que els atacs anaven dirigits contra objectius militars, però en altres van afirmar que estaven atacant ciutats o localitats civils en general.