Quatre atacs aeris de les forces israelianes, que van matar almenys 49 civils i van delmar famílies senceres al Líban, han de ser investigats com a crims de guerra, ha dit avui Amnistia Internacional. Segons el dret internacional, els atacs directes contra civils o béns de caràcter civil, els atacs indiscriminats que maten o fereixen civils, i els atacs desproporcionats que causen incidentalment un nombre excessiu de morts o ferits civils són crims de guerra.

En el document d'investigació 'The sky rained missiles': Israeli airstrikes in Lebanon must be investigated as war crimes, Amnistia Internacional conclou que les forces israelianes van bombardejar ilegtítimamente edificis d'habitatges al poble d'Al-Ain (al nord de la vall de la Bekaa) el 29 de setembre, al poble d'Aitou (en el nord de Líban) el 14 d'octubre, i a la ciutat de Baalbek el 21 d'octubre. El 16 d'octubre, les forces israelianes van atacar il·legítimament l'edifici de l'ajuntament de Nabatiye, al sud del Líban.

L'exèrcit israelià no va emetre cap advertiment abans de cap d'aquests atacs.

“Aquests quatre atacs són representatius de l'esgarrifós menyspreu d'Israel per les vides civils al Líban i la seva disposició a infringir el dret internacional”, ha declarat Erika Guevara Rosas, directora general d'Investigació, Incidència, Política i Campanyes d'Amnistia Internacional.

“Aquests atacs han de ser investigats com a crims de guerra. El govern libanès ha de sol·licitar urgentment una sessió especial del Consell de Drets Humans de l'ONU per a la creació d'un mecanisme d'investigació independent sobre les presumptes violacions i crims perpetrats per totes les parts en el conflicte. També ha d'atorgar competències al Tribunal Penal Internacional sobre els crims tipificats a l'Estatut de Roma perpetrats en territori libanès.”

Amnistia Internacional va entrevistar 35 supervivents i testimonis, va inspeccionar els llocs dels atacs a Nabatiye, Aitou i la ciutat de Baalbek i va visitar un hospital on estaven ingressades algunes de les persones ferides. L'equip d'investigació també va fotografiar les restes de les municions emprades en els atacs perquè fossin identificades per experts, va examinar desenes de vídeos i material fotogràfic de fonts locals i publicat en les xarxes socials, i va analitzar les imatges de satèl·lit dels llocs.

L'organització va escriure a les autoritats israelianes l'11 de novembre sol·licitant informació sobre els objectius militars als quals es dirigien els atacs en aquests llocs i les mesures preses per a evitar o minimitzar les víctimes civils, però no ha rebut cap resposta abans de la publicació de l'informe.

Famílies delmades a casa seva

El 29 de setembre, aproximadament a les 4:50am hora local, un atac israelià als afores de la localitat d'Al-Ain va destruir la casa de la família siriana Al Shaar, causant la mort dels cinc membres que dormien en l'habitatge.

Ibrahim al Shaar, únic supervivent de la família, que aquella nit no es trobava a la casa, va dir a Amnistia Internacional que tenia ni idea de per què la casa havia estat atacada.

El mujtar (figura d'autoritat local) Youssef Jaafar, va dir a Amnistia Internacional que la família Al Shaar portava anys vivint a la població: “És un habitatge civil, no és cap objectiu militar. Està plena de nens, i la família és molt coneguda en el lloc.”

Un altre atac de les forces israelianes, llançat el 21 d'octubre, aproximadament a les 5:45am hora local, va impactar en el barri d'Al Nabi Inaam, a Baalbek, destruint un edifici on vivien 13 membres de la família Othman.

L'atac va matar a sis membres de la família (dues dones i quatre nens), i va ferir-ne set més.

Fatima Drai, que va perdre en l'atac als seus dos fills, Hassan, de 5 anys, i Hussein, de 3, va dir a Amnistia Internacional: “El meu fill em va despertar perquè tenia set. Li vaig donar aigua i va tornar a adormir-se, abraçat al seu germà. [...]. En veure-ho, vaig somriure i vaig pensar: “quan el seu pare torni, li diré com està el nostre nen”. Em vaig posar a resar i llavors tot va esclatar al meu voltant. Havia explotat una bombona de gas, que em va cremar els peus i va consumir en segons l'habitació dels meus fills.”

El fet que totes les persones que van morir en aquests dos atacs fossin civils i que Amnistia Internacional no hagi trobat indicis que hi hagués objectius militars a les cases ni en els seus voltants, fa témer seriosament que els atacs contra els habitatges de la família Al Shaar i la família Othman van ser atacs directes contra la població civil i contra béns de caràcter civil. Aquests atacs han de ser investigats com a crims de guerra.

Un atac al nord del Líban mata 23 civils

Un atac llançat per Israel el 14 d'octubre va destruir un edifici a Aitou, matant 23 civils desplaçats del sud de Líban, així com a Ahmad Fakih. Segons creuen els qui estaven en l'habitatge, ell era l'objectiu de l'atac, que va tenir lloc minuts després de la seva arribada a la casa.

La víctima mortal de menys edat va ser Aline, de cinc mesos, a qui l'ona expansiva va llançar fins a una furgoneta pròxima i va ser trobada l'endemà pels equips de rescat.

L'exèrcit israelià no va fer cap comentari públic sobre l'atac, ni contra qui o què anava dirigit aquest atac contra Aitou, localitat situada en ple Líban cristià, a més de 115 quilòmetres de la frontera amb Israel. L'equip d'investigació d'Amnistia Internacional va visitar el lloc de l'atac i va veure llibres infantils, joguines, robes i utensilis de cuina entre les runes on havia estat la casa.

Encara que l'objectiu d'Israel fos Ahmad Fakih —qui, segons les persones supervivents, estava afiliat a Hezbollah—, pels mitjans i el mètode utilitzats, aquest atac contra una casa plena de civils probablement és un atac indiscriminat —i potser també desproporcionat, donada la presència d'un gran nombre de civils en el moment en què es va llançar—, i ha de ser investigat com a crim de guerra.

Un expert en armament d'Amnistia Internacional va analitzar un fragment de munició trobat en el lloc de l'atac, i per la seva grandària i forma, així com per les vores fistonades de la seva pesada carcassa, el va identificar com a pertanyent a una bomba aèria sèrie Mk-80, la qual cosa suposaria que es tractava d'una bomba com a mínim de 500 lliures. Els Estats Units és el principal subministrador d'aquesta mena de munició a Israel.

Una de les supervivents, Jinane Hijazi, que va perdre a la seva filla d'11 mesos, Ruqayya Issa, va dir: “Ho he perdut tot: Tota la meva família, els pares, germans i germanes, la meva filla... Tant de bo m'hagués mort jo també aquest dia.”

Atac contra l'ajuntament de Nabatiye

El matí del 16 d'octubre, un atac aeri d'Israel va impactar contra l'edifici de l'ajuntament de Nabatiye, en el sud de Líban, matant 11 civils, inclòs l'alcalde, i ferint almenys tres persones més.

L'atac es va llançar sense cap advertiment previ, just quan la unitat de crisi de l'ajuntament estava reunida per a coordinar els lliuraments d'ajuda (aliments, aigua i medicines) a la població resident i a les persones internament desplaçades que havien arribat al poble fugint de bombardejos en altres parts del sud de Líban.

Després de l'atac, l'exèrcit israelià va declarar que les seves forces havien atacat desenes d'objectius de Hezbollah a la zona de Nabatiye, sense referir-se explícitament a aquest atac en concret. No obstant això, Amnistia Internacional no va trobar cap indici que hi hagués capn objectiu militar en l'edifici de l'ajuntament en el moment de l'atac.

“Israel té un terrible historial d'atacs aeris il·legítims a Gaza i en passats conflictes a Líban, que han causat estralls entre la població civil. Els últims indicis d'atacs aeris il·legítims durant l'ofensiva més recent d'Israel a Líban, posen de manifest la urgent necessitat que tots els Estats, especialment els Estats Units, suspenguin les transferències d'armes a Israel, donat el perill que siguin utilitzades per a cometre greus violacions del dret internacional humanitari”, ha declarat Erika Guevara Rosas.