“Les autoritats libaneses no han proporcionat veritat ni justícia a les víctimes i les seves famílies cinc anys després de la devastadora explosió del port de Beirut el 4 d'agost de 2020”, han declarat avui Amnistia Internacional i Human Rights Watch. És fonamental completar una investigació exhaustiva i sense obstacles que estableixi la cadena completa de responsabilitat dels fets.

L'explosió, que va causar la mort d'almenys 236 persones, va ferir-ne més de 7.000 i va destrossar parts enormes de la capital, és una de les explosions no nuclears més grans de la història.

Tot i les reiterades crides nacionals i internacionals dels últims cinc anys en favor de la rendició de comptes, les autoritats libaneses no han completat una investigació efectiva, independent ni imparcial de l'explosió. La represa el 2025 de la investigació nacional després de dos anys de suspensió no ha llançat encara resultats concloents. Aquesta investigació està marcada per obstruccions i interferències persistents de dirigents polítics i funcionaris estatals resolts a eludir la justícia. Per a les famílies de les víctimes, aquesta prolongada negació de la responsabilitat és una càrrega insuportable. 

“La justícia retardada és justícia denegada”, ha afirmat Reina Wehbi, responsable de campanyes sobre Líban d'Amnistia Internacional. “Les famílies de les persones mortes i ferides en l'explosió de Beirut porten esperant cinc anys intolerables. No se les ha d'obligar a suportar un altre any d'impunitat. Ha arribat l'hora de la justícia, la rendició de comptes i la veritat”.

En comptes de facilitar la investigació, diverses figures polítiques i alts càrrecs a qui ha citat el jutge instructor principal, Tarek Bitar —entre els quals hi ha generals, membres de la magistratura i del Parlament, així com ex titulars de Ministeris—, han mirat sistemàticament d'entorpir-la negant-se a assistir a sessions de preguntes, per a això han invocat diverses formes d'immunitat processal i han presentat un al·luvió de recursos legals contra el jutge Bitar que han provocat la suspensió reiterada de la investigació.

Al gener de 2023, quan el jutge Bitar va mirar de reprendre la investigació, estancada després de dos anys de suspensió, el llavors fiscal de Líban Ghassan Oueidat —processat per Bitar— va respondre presentant una demanda contra el magistrat que va causar un cop més la suspensió efectiva de la investigació. A més, Oueidat va decretar la llibertat de les persones sospitoses que estaven en detenció en espera de judici des de l'explosió i va ordenar a les forces de seguretat i a la Fiscalia que cessés tota cooperació amb el jutge.

Al febrer de 2025, després d'una altra interrupció més de dos anys, el jutge Bitar va reprendre la investigació citant més empleats i funcionaris implicats en l'explosió. Això va passar en un context de renovades promeses polítiques del president Joseph Aoun i el primer ministre Nawaf Salam, acabats de ser elegits, de respectar l'Estat de dret i garantir justícia per a les víctimes de l'explosió del port.

La mesura es va fer possible al març, quan el fiscal superior interí, Jamal Hajjar, va anul·lar les mesures decretades pel seu predecessor que havien paralitzat efectivament la investigació. Algunes de les persones citades a declarar, com l'exprimer ministre Hassan Diab, el general de divisió Abbas Ibrahim i el general de divisió Tony Saliba, sí que van comparèixer per a ser interrogades per primera vegada en anys. No obstant això, altres autoritats, com dos membres del Parlament, Ali Hassan Khalil i Ghazi Zaiter, i l'exfiscal Oueidat, han continuat obstruint la investigació negant-se a presentar-se per a ser preguntats.

“Les autoritats libaneses han de garantir una investigació exhaustiva i sense obstacles”, han declarat Amnistia Internacional i Human Rights Watch. És fonamental que aquesta investigació estableixi exhaustivament els fets i circumstàncies que van envoltar l'explosió, abastant la cadena completa de responsabilitat —sigui nacional o internacional— i determinant si es van cometre actes delictius o violacions de drets humans pel fet que l'Estat no va protegir el dret a la vida de les persones.

Alhora, les autoritats han de prendre totes les mesures necessàries per a garantir que la investigació es completa sense ingerències ni obstruccions indegudes de dirigents polítics, funcionaris de l'Estat o sospitosos en el cas. Això inclou garantir la independència del poder judicial i adoptar reformes essencials als codis de procediment civil i penal del Líban per a abordar les disposicions que s'han utilitzat per a obstruir investigació civils i penals.

“Tot i la represa de la investigació, el camí a la justícia continua ple de dificultats polítiques i legals”, han afegit Amnistia Internacional i Human Rights Watch. Les autoritats libaneses han d'eliminar amb promptitud els obstacles que han bloquejat reiteradament la investigació i garantir que aquesta prossegueix sense ingerències polítiques.

Una investigació de Human Rights Watch de 2021 va concloure que l'explosió havia estat resultat directe de l'incompliment per les autoritats libaneses de les seves obligacions en matèria de drets humans, concretament del dret a la vida, i va assenyalar la possible implicació d'alts càrrecs.

Amnistia Internacional, Human Rights Watch i altres grups de drets humans han documentat sistemàticament diversos defectes processals i sistèmics de la investigació nacional. Entre aquests figuren les ingerències polítiques generalitzades, la concessió d'immunitat processal a figures polítiques d'alt nivell i l'incompliment de les garanties processals i de les normes d'imparcialitat processal. Altres països també han condemnat reiteradament les descarades ingerències polítiques de les autoritats en la investigació nacional, de manera particular en una declaració conjunta davant el Consell de Drets Humans de l'ONU al març de 2023.

“La justícia per l'explosió del port de Beirut no consisteix només en la rendició de comptes per un únic succés”, ha afirmat Ramzi Kaiss, investigador sobre el Líban de Human Rights Watch, “sinó que és una prova del compromís expressat pel Líban amb l'Estat de dret i amb els drets humans”.