Sota l'autoritat dels talibans, les violacions de drets humans que es cometen contra la població afganesa augmenten. Des de la seva tornada al poder, l'agost de 2021, els talibans han ampliat les cruels restriccions que imposen sobretot a dones i nenes, víctimes de persecució per motius de gènere, tot un crim de lesa humanitat. Se les priva cada cop més dels seus drets a la llibertat de circulació i d'expressió; la llei sobre el vici i la virtut literalment les silencia. Les deixa sense veu.

Davant d’això, tres organitzacions (Amnistia Internacional Catalunya, People Help i PEN Català), amb la col·laboració de Lluïsos de Gràcia, han sumat esforços per donar visibilitat a aquesta situació tan injusta i inhumana, i escoltar-les i acompanyar-les. Va ser aquest dijous 11 de desembre amb un acte obert a la ciutadania al teatre dels Lluïsos per defensar la llibertat de les dones i els seus drets atacats, acte que va aplegar unes 120 persones.

Mónica Moya, presidenta de People Help, va obrir la trobada destacant la valentia i la perseverança de les dones de l'Afganistan en la lluita pels seus drets i va relacionar la deshumanització i l’actual pèrdua de drets de les dones a l'Afganistan amb «l’apartheid» i l’opressió per motius de gènere de l’actual govern dels talibans.

Seguidament, la coordinadora d’AIC, Sabina Puig, va posar èmfasi en la necessitat d’escoltar les veus i el clam de les dones afganeses i va fer una crida a la mobilització i l’activisme. Alhora, Puig va mostrar la preocupació de l’organització pels discursos d’odi i els moviments antidrets emergents arreu del món i la necessitat de combatre'ls.

Per la seva banda, Gemma Rodríguez, directora del PEN Català, la tercera organització convocant, va explicar el programa Escriptor Acollit, que és el que ha permès a Zainab S. arribar a Barcelona i demanar asil i protecció internacional després de ser perseguida pels talibans.

La projeccio d’un impactant vídeo de People Help va donar un necessari context històric sobre l'Afganistan i l’actual degradació i restricció massiva dels drets humans, especialment per a les dones. El vídeo recollia testimonis de dones i nenes a la clandestinitat i l’exili sobre la preocupant situació actual al país i la necessitat de continuar amb la seva lluita i escoltar la veu de persones ara silenciades.

Supressió dels drets humans de les dones

Ja en l’espai de la taula rodona, moderada pel periodista Oriol Andrés, es va parlar a fons de l’actual supressió de drets a les dones i les conseqüències de la transgressió d’aquestes lleis i normes discriminadores: tortures, pena de mort, maltractament i càstigs físics, entre altres.

Zainab S., la periodista acollida pel PEN Català en el programa Escriptor Acollit va detallar quin és aquest dia de dones i nenes a l’Afganistan dels talibans: un dia a dia de repressió que busca invisibilitzar-les i allunyar-les de la vida pública.

La periodista Khadiya Amin, que viu a Espanya des de fa quatre anys va explicar algunes de les tasques de l’organització Esperanza de Libertad, que presideix, com ara oferir suport econòmic mitjançant la venda de productes a fora de l’Afganistan per així incentivar l’autonomia de les dones que viuen a l'Afganistan clandestinament. També va posar el focus en les escoles clandestines per a nenes: els talibans han prohibit qualsevol educació per a elles a partir de la secundària, buscant excloure-les de l’esfera pública per reduir el seu paper als treballs domèstics forçats, els matrimonis infantils i la maternitat.

Beatriz Martos, responsable de campanyes de drets de les dones de l’Afganistan, va denunciar l’omissió i la manca de voluntat política i institucional de la comunitat internacional, especialment d’Europa i els Estats Units, davant de l’actual situació de les dones afganeses, així com el desinterès mediàtic. Martos va destacar també la suma de sinergies i treball conjunt amb altres organitzacions per aconseguir que l'apartheid de gènere sigui tipificat com a crim internacional contra els drets humans, i afavorir d’aquesta manera la persecució dels seus responsables i la rendició de comptes.

La vicepresidenta de People Help, Sílvia Sala, va centrar la seva exposició en el llarg i costerut procés que moltes dones afganeses experimenten quan inicien els tràmits legals de sol·licitud d’asil i refugi a Espanya. Segons Sala, es vulnera repetidament l'article 38 sobre la llei espanyola de l’asil, i això forma part d’una vulneració sistèmica del dret internacional. També va fer esment de la creixent pressió dels països veïns on les dones fugen, com l’Iran o el Pakistan, quan deneguen l’asil i retornen persones que han fugit dels talibans a l’Afganistan, amb el que això suposa de risc per a aquestes persones.

Altres qüestions que es van abordar en el torn de preguntes van fer referència al rol dels homes a l’Afganistan. Per por a la repressió o per afinitat ideològica amb els talibans, la gran majoria dels homes de l'Afganistan no col·laboren amb la resistència i la lluita de les dones pels seus drets. Sí que es dona alguna petita resistència, com ara el permís de pares o familiars homes perquè les nenes rebin educació en línia de forma clandestina. Khadija Amin va destacar la ràbia per la complicitat dels homes: «Sense el suport masculí, l’alliberament de les dones a l’Afganistan és impossible», va dir, i va mostrar una por profunda a la normalització de les normes discriminatòries del règim talibà.

El dret i l'accés a serveis de salut va ser un dels darrers temes abordats, amb l’explicació de la complexa situació laboral de les metgesses a l'Afganistan i la preocupació alarmant per la denegació d'assistència sanitària a les dones, en temes com per exemple la salut sexual i reproductiva. A l'Afganistan a les dones no se’ls permet ser ateses per metges homes i moltes professionals, com altres dones professionals d’altres àmbits, han fugit: així, el cos sanitari femení és ara extremadament reduït i aquesta situació fa créixer mortalitat femenina.

L’acte es va tancar amb una fotografia conjunta dels i les assistents amb cartells amb missatges com «dona», «drets humans» «llibertat», «justícia», «igualtat», «trenquem el silenci» i «no a l’opressió de gènere».