Amnistia Internacional està en condicions de revelar que la destacada activista dels drets humans Aminatu Haidar ha estat atacada amb el programa espia Pegasus de NSO Group en els últims mesos.
L'anàlisi efectuada pel Laboratori sobre Seguretat d'Amnistia Internacional va concloure que dos telèfons pertanyents a la defensora dels drets humans sahrauí van ser atacats i infectats en una data tan recent com el novembre de 2021, només uns mesos després que les revelacions sobre el Projecte Pegasus causessin commoció al món.
"El fet que Aminatu Haidar hagi estat atacada amb el programa espia Pegasus fa només uns mesos és una prova més que empreses com NSO Group seguiran facilitant la comissió de violacions de drets humans tret que siguin objecte d'una regulació adequada", ha afirmat Danna Ingleton, directora adjunta d'Amnesty Tech.
"Aquesta última revelació mostra que les polítiques de drets humans de NSO Group no tenen cap sentit en la pràctica. En la investigació sobre el Projecte Pegasus, Amnistia Internacional ha mostrat en repetides ocasions proves pericials d'ús indegut de Pegasus des del 2019 al Marroc i en més d'una desena de països, però NSO Group no ha pres cap mesura per impedir que continuïn les violacions de drets humans causades per les seves eines al Marroc. NSO Group ha de retre comptes pel paper que ha exercit en els atacs de què ha estat objecte Aminatu Haidar i altres valents activistes del Marroc i el Sàhara Occidental".
Aminatu Haidar és una defensora dels drets humans del Sàhara Occidental, guardonada en múltiples ocasions pel seu activisme pacífic, entre altres amb el Premi de Drets Humans Robert F. Kennedy l2008, el Premi al Coratge Civil el 2009 i el Premi Right Livelihood el 2019.
Després de rebre per correu electrònic alertes de seguretat d'Apple en les quals s'advertia que els seus telèfons podien haver estat blanc d'atacants patrocinats per l'Estat, Aminatu Haidar es va posar en contacte amb la Right Livelihood Foundation, que la va remetre al Laboratori sobre Seguretat d'Amnistia Internacional perquè realitzés anàlisis pericials. El Laboratori sobre Seguretat va confirmar llavors els atacs i la infecció amb el programa espia Pegasus de NSO Group.
L'anàlisi d'Amnistia Internacional va mostrar que un dels telèfons de Haidar contenia rastres d'atacs de Pegasus que es remuntaven a setembre de 2018, i altres rastres d'infecció de dates tan recents com octubre i novembre de 2021 en l'altre. Amnistia Internacional va compartir la documentació pericial del telèfon e 'Haidar amb personal d'investigació del Citizen Lab de la Universitat de Toronto, que va confirmar de forma independent les infeccions de Pegasus d'octubre i novembre de 2021.
Això indica clarament que la societat civil al Marroc i el Sàhara Occidental segueix sent blanc d'atacs il·legítims amb programari espia Pegasus, malgrat la documentació per Amnistia Internacional d'un ampli historial d'ús indegut.
Aquests atacs a defensors i defensores dels drets humans formen part de la intensificació de la repressió de la dissidència pacífica al Marroc. La continuïtat de l'abús d'eines de NSO Group al país indica que les autoritats marroquines no respecten ni protegeixen el dret a la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió pacífica.
A més, la reiterada inacció de NSO Group a l'hora de prendre mesures pel que fa a l'ús indegut de les seves eines indica que incompleix les seves responsabilitats en matèria de drets humans de no contribuir a la comissió de violacions de drets humans i que no ha obrat amb la diligència deguda en matèria de drets humans per mitigar els danys causats.
Amnistia Internacional va proporcionar dades detallades d'aquests abusos a NSO Group en múltiples ocasions, primer a l'octubre de 2019 amb els casos de Maati Monjib i Abdessadak El Bouchattaoui; al juny de 2020 amb el cas del periodista Omar Radi; i al juliol de 2021 amb les revelacions sobre el Projecte Pegasus, inclòs el cas del periodista marroquí en l'exili Hicham Mansouri i Claude Mangin, parella de Naama Asfari, activista sahrauí empresonat al Marroc.
Les autoritats marroquines van qüestionar les últimes conclusions i van adduir falta de "proves materials". NSO Group no va respondre abans de la data de publicació, però amb anterioritat s'ha negat a confirmar o desmentir que les autoritats marroquines facin ús de les seves tecnologies.
Des de les primeres revelacions sobre el Projecte Pegasus, s'han descobert objectius de països com a Palestina, El Salvador, Polònia i Bèlgica, la qual cosa posa en relleu l'àmplia gamma d'abusos i violacions de drets humans comeses mitjançant l'ús del programa espia Pegasus de NSO Group.
"No es pot confiar que les empreses de programari espia com NSO Group es regulin soles, i demanem de nou la suspensió immediata de la venda, transferència i ús de tecnologia de programari espia fins que s'estableixi un marc regulador de drets humans", ha afirmat Danna Ingleton.
Informació complementària
El Sàhara Occidental és un territori disputat pel Marroc, que se'l va annexionar el 1975 i en reclama la sobirania, i el Front Polisario, que demana un Estat independent i ha establert un autoproclamat govern en l'exili en els camps de refugiats de Tinduf, en el sud-oest d'Algèria.
En un acord de 1991, afavorit per l'ONU i que va posar fi als combats entre el Marroc i el Front Polisario, es va demanar un referèndum perquè la població del Sàhara Occidental triés entre la independència i la integració al Marroc. El referèndum segueix sense celebrar-se. En els últims anys s'ha tornat cada vegada més difícil l'accés d'observadors externs al Sàhara Occidental, a mesura que la situació dels drets humans segueix empitjorant.