En una visita de primer nivell al Líban realitzada del 23 al 25 de novembre, Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional, va demanar a les autoritats libaneses que adoptessin mesures concretes encaminades a garantir la rendició de comptes per les violacions del dret internacional humanitari comeses durant el conflicte armat amb Israel, justícia per a les víctimes de l’explosió del port de Beirut i accions de suport per reforçar la protecció de la llibertat d’expressió i de l’espai de la societat civil.

Durant la visita, Agnès Callamard es va reunir amb el primer ministre, Nawaf Salam, i el ministre de Justícia, Adel Nassar, així com amb persones defensores dels drets humans i familiars de víctimes de violacions de drets humans.

“En només uns anys, la població libanesa ha hagut de suportar una guerra devastadora amb Israel, una de les explosions no nuclears més grans de la història i un col·lapse econòmic brutal. Els danys persisteixen, i les víctimes continuen esperant que els responsables responguin pels seus actes”, ha dit Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional.

“Al govern libanès se li presenta una oportunitat excepcional i urgent per trencar de manera decisiva amb anys d’impunitat, mala gestió i abús, i situar els drets humans al centre de la seva agenda. En les meves converses amb autoritats libaneses, aquestes em van expressar la seva voluntat de comprometre’s amb qüestions fonamentals en matèria de drets humans. Ara, la veritable prova rau a convertir aquestes paraules en accions. El govern ha de complir les seves promeses, garantint una investigació sobre l’explosió del port de Beirut sense ingerències polítiques, fent passos per exigir que les autoritats israelianes rendeixin comptes pels crims de guerra comesos al Líban des de l’octubre de 2023, despenalitzant la difamació i procurant justícia a les víctimes d’homicidi polític, entre elles Lokman Slim, i impulsant reformes institucionals.”

La visita es produeix en un moment crític, quan pràcticament fa un any de l’alto el foc declarat el 27 de novembre de 2024 per posar fi a les hostilitats a gran escala entre Israel i Hezbol·là. Malgrat aquesta treva, Israel ha continuat duent a terme una destrucció massiva a les fronteres del Líban i perpetrant atacs al seu interior, i s’ha negat a retirar-se d’algunes parts del territori libanès. Mentrestant, hi ha comunitats que continuen desplaçades al sud, vivint en condicions insegures i sense perspectives de plans de reconstrucció basats en els drets humans.

Justícia i rendició de comptes per les violacions del dret internacional humanitari

Des de l’octubre de 2023, Amnistia Internacional ha documentat greus violacions de drets humans comeses per les Forces de Defensa d’Israel durant la guerra contra el Líban, com ara atacs aeris il·lícits contra la població civil i béns de caràcter civil que s’han d’investigar com a crims de guerra, ús de fòsfor blanc, explosions massives i indiscriminades dirigides contra dispositius electrònics i atacs contra periodistes, centres mèdics, ambulàncies i personal paramèdic. A més, Amnistia Internacional ha documentat atacs d’Hezbol·là amb coets no guiats contra zones civils densament poblades d’Israel.

Després de l’alto el foc declarat el novembre de 2024, l’organització també va documentar destrucció i danys massius causats per les forces armades israelianes en estructures civils i terrenys agrícoles del sud del Líban entre l’1 d’octubre de 2024 i el 26 de gener de 2025.

Fins ara, el govern del Líban no ha adoptat mesures significatives per garantir la rendició de comptes, el ressarciment o reparacions a les víctimes de violacions del dret internacional humanitari i crims de dret internacional comesos durant el conflicte.

“La política mai no ha d’interposar-se en el camí de la justícia, la veritat i la reparació. Les autoritats libaneses han d’analitzar totes les possibles vies de rendició de comptes, posant en marxa investigacions nacionals versemblants sobre presumptes crims de guerra, establint un registre de tots els homicidis, lesions i danys causats, cosa que permet actuar a la Cort Penal Internacional i adoptant mesures concretes per garantir reparacions per a les persones i comunitats afectades. Amnistia Internacional també demana al govern del Líban que sigui una veu potent en l’àmbit internacional contra els assassinats de periodistes en conflictes armats i, en general, a favor de la protecció d’un ordre basat en normes”, ha afirmat Agnès Callamard.

Justícia per a les víctimes de l’explosió del port de Beirut

Més de cinc anys després de l’explosió del port de Beirut, el 4 d’agost de 2020 —una de les explosions no nuclears més grans de la història—, que va matar almenys 236 persones, en va ferir més de 7.000 i va destruir gran part de Beirut, les víctimes i els seus familiars continuen esperant veritat i justícia. Les autoritats han obstruït repetidament la investigació nacional, protegint figures polítiques i autoritats de la rendició de comptes. Després d’una llarga suspensió, el jutge Tarek Bitar va reprendre oficialment la seva feina el gener de 2025, emetent noves citacions i reprenent l’interrogatori d’alts càrrecs de seguretat. No obstant això, el progrés de la investigació continua sent incert. L’organització va demanar a les autoritats que protegissin el camí cap a la justícia per a les víctimes garantint una investigació exhaustiva, independent i sense ingerències polítiques.

“És una prova de foc per al Líban i un moment crític per restablir la confiança de la població en el sistema judicial. Les famílies de les víctimes han demostrat una persistència extraordinària en la seva cerca de la veritat. Les autoritats libaneses han de correspondre a aquest coratge amb una voluntat política genuïna”, ha dit Agnès Callamard.

Investigacions sobre homicidis polítics

El Líban té un llarg historial d’assassinats de motivació política sense una investigació efectiva que identifiqui tots els autors i els obligui a retre comptes. Lokman Slim, intel·lectual, editor i defensor dels drets humans, va ser assassinat al sud del Líban el 3 de febrer de 2021. La investigació sobre el seu homicidi va quedar estancada durant tres anys i va ser suspesa el desembre de 2024. Al maig d’aquest any es va nomenar una nova jutgessa, que va celebrar una vista al juny.

“Ens alegra veure que, després d’anys de demora, ara sembla que hi ha un interès renovat en la investigació de l’homicidi de Lokman Slim. Demanem a les autoritats judicials que garanteixin que no es tracta d’una altra sortida en fals i que la investigació permetrà acusar formalment i exigir rendició de comptes als responsables de l’homicidi, inclosos els seus autors intel·lectuals”, ha afirmat Agnès Callamard.

Legislació sobre mitjans de comunicació i protecció de la llibertat d’expressió

Amnistia Internacional continua profundament preocupada per l’ús indegut que es continua fent de les disposicions penals sobre difamació i injúries per intimidar periodistes, activistes i ciutadans que critiquen els qui exerceixen el poder. Atès que el Parlament estava estudiant un avantprojecte de llei de mitjans de comunicació revisada, la delegació va encoratjar les autoritats a donar suport a reformes destinades a anul·lar les condemnes de presó i les detencions preventives per delictes relacionats amb la llibertat d’expressió, i a substituir les disposicions penals sobre difamació per noves disposicions civils.

Informació complementària

Agnès Callamard és una experta internacional en drets humans. Destacada defensora de la llibertat d’expressió, feminista i activista contra el racisme, ha estat a primera línia de les iniciatives internacionals per combatre alguns dels majors reptes en matèria de drets humans del nostre temps. Va ser nomenada secretària general d’Amnistia Internacional el 2021, després d’haver exercit com a relatora especial de les Nacions Unides sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries.