Els Estats han de demostrar el seu compromís amb la justícia internacional per garantir una veritable rendició de comptes a tot el Territori Palestí Ocupat (TPO) i Israel per a les víctimes de crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidi, ha manifestat Amnistia Internacional després de l’Assemblea dels Estats Parts de la Cort Penal Internacional (CPI) acabada recentment a l’Haia.

“El sistema de justícia internacional està sent atacat, i la seva existència mateixa es troba amenaçada. La major prova de foc a què s’enfronta és a Israel i al TPO. Els Estats han de demostrar el seu compromís amb la justícia internacional donant suport a institucions com la CPI i protegint la seva capacitat de garantir rendició de comptes”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional.

L’organització ha documentat àmpliament com Israel ha comès i continua cometent genocidi contra la població palestina de Gaza, fins i tot malgrat l’alto el foc, i com el seu persistent sistema d’apartheid constitueix crims contra la humanitat. Avui publica a més una investigació exhaustiva que documenta crims de guerra i crims contra la humanitat comesos per Hamàs durant els atacs del 7 d’octubre de 2023.

“Els líders i lideresses del món van aplaudir la resolució del mes passat del Consell de Seguretat de l’ONU que estableix un pla per a Gaza, considerant que pot servir com a model per assolir una pau sostenible. Però no es poden amagar sota la catifa dècades de crims de dret internacional amb acords que fan cas omís de la rendició de comptes i reforcen la injustícia. Veritat, justícia i reparació: aquestes són les bases d’una pau duradora”, ha aclarit Agnès Callamard.

“Amnistia demana que a Israel i el TPO, conjuntament amb la comunitat internacional preocupada pels evidents errors de la resolució del Consell de Seguretat, s’elabori una fulla de ruta per garantir justícia i reparacions i s’assumeixi el compromís d’aplicar-la. L’objectiu d’aquesta fulla de ruta ha de ser la fi del genocidi d’Israel, del seu sistema d’apartheid i de l’ocupació il·legal de territori palestí, alhora que s’aborden els crims de dret internacional comesos per Hamàs.”

Amnistia Internacional recomana que, per garantir una justícia veritable, efectiva i significativa i la no repetició, la fulla de ruta es basi en la complementarietat de diverses institucions i mecanismes de justícia.

Entre aquests mecanismes hi figuren les investigacions de la CPI sobre crims israelians i palestins, que s’han de dur a terme sense cap impediment i amb accés dels investigadors i altres agents de la justícia a Israel i el TPO. En aquestes investigacions s’han de tractar el genocidi i el crim contra la humanitat d’apartheid d’Israel, així com els crims comesos pels grups armats palestins abans dels atacs del 7 d’octubre de 2023, durant aquests i posteriorment, per garantir que totes les persones —especialment les més responsables, si encara són vives— compareguin davant la justícia.

La fulla de ruta ha d’establir que els Estats es comprometin a cooperar plenament amb organismes com la Comissió d’Investigació de l’ONU i la CPI. Han de fer complir les ordres de detenció de la CPI i prendre totes les mesures necessàries per garantir l’aixecament de les sancions i restriccions imposades a les organitzacions palestines de drets humans, que, malgrat això, fa dècades que documenten violacions del dret internacional i representen les víctimes.

Paral·lelament als mecanismes internacionals, els Estats poden emprendre un nou camí cap a la pau fonamentat en la justícia, exercint la jurisdicció nacional o universal o altres formes de jurisdicció penal extraterritorial respecte als crims de dret internacional comesos al TPO i Israel.

“Les víctimes de les atrocitats comeses al TPO mereixen una justícia veritable, que no només implica veure els responsables processats i condemnats, sinó també rebre reparació adequada i efectiva i garanties de no repetició. Sens dubte, aquests passos són decisius per assolir una pau i una seguretat duradores”, ha afirmat Agnès Callamard.

Persistència del genocidi, l’apartheid i l’ocupació il·legal israelians

“Dos mesos després que s’anunciés l’alto el foc i fossin alliberats tots els ostatges israelians vius, les autoritats d’Israel continuen cometent genocidi amb total impunitat contra la població palestina de la Franja de Gaza ocupada, ja que continuen sotmetent-la deliberadament a condicions d’existència que comporten la seva destrucció física, sense mostrar cap canvi en la seva intenció.

Amnistia Internacional ha publicat recentment una anàlisi jurídica de la situació actual, on s’evidencia com es continua cometent el crim de genocidi, juntament amb testimonis de persones gazianes i personal mèdic i humanitari que mostren les terribles condicions que la població palestina de Gaza continua suportant. L’organització ha determinat que, malgrat que la magnitud dels atacs s’ha reduït i hi ha hagut algunes millores limitades, no s’ha produït cap canvi significatiu en les condicions a què Israel sotmet la població palestina de Gaza i no hi ha indicis que hagi canviat d’intenció.

Com a mínim 370 persones, entre elles 140 infants, han mort a causa d’atacs israelians des que es va anunciar l’alto el foc el 9 d’octubre. Tot i algunes millores limitades, en el marc dels seus més de dos anys de genocidi, Israel ha sotmès deliberadament la població civil palestina a la fam, restringint l’ajuda humanitària i els subministraments essencials de socors, com productes i equipament mèdic necessari per reparar infraestructures vitals. Per agreujar el seu sofriment catastròfic, l’ha sotmesa a una onada rere l’altra de desplaçaments forçats inhumans. En total, més de 70.000 persones palestines han mort i més de 200.000 han resultat ferides, en molts casos amb lesions tan greus que els han truncat la vida.

La probabilitat objectiva que les condicions actuals condueixin a la destrucció de la població palestina de Gaza persisteix. No obstant això, les autoritats israelianes no han mostrat cap canvi en la seva intenció: han ignorat tres conjunts de decisions vinculants de la Cort Internacional de Justícia i no han investigat ni processat els presumptes responsables d’actes de genocidi, ni tampoc han exigit responsabilitats a les autoritats que han fet declaracions genocides. Continuïn en el poder autoritats israelianes responsables d’orquestrar i cometre genocidi, i per tant tenen via lliure per continuar perpetrant atrocitats.

El genocidi d’Israel contra la població palestina de Gaza té lloc en el context de la impunitat generalitzada del seu persistent crim contra la humanitat d’apartheid i dècades d’ocupació il·legal de territori palestí.

“És amb aquest rerefons d’apartheid i ocupació il·legal que Israel ha provocat deliberadament fam massiva, vessament de sang sense precedents, nivells apocalíptics de destrucció i desplaçament forçat a gran escala, i ha estrangulat l’ajuda humanitària, tot plegat il·lustrant el crim de genocidi que continua cometent”, ha assenyalat Agnès Callamard.

A Cisjordània, inclosa Jerusalem Est, el cruel sistema d’apartheid i ocupació il·legal d’Israel ha causat un gran nombre de víctimes palestines. Les operacions militars israelianes, inclosos els atacs aeris, han matat almenys 995 persones —entre elles almenys 219 infants— i han desplaçat desenes de milers, així com causat grans danys a infraestructures civils essencials, habitatges i terres de conreu. Els dos darrers anys s’han caracteritzat per la intensificació dels atacs de colons recolzats per l’Estat, que han matat, ferit i desplaçat persones palestines. Des del gener de 2025, l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA) ha documentat més de 1.600 atacs de colons amb víctimes o danys a béns. Les comunitats palestines ramaderes de la Zona C es veuen especialment afectades per aquesta onada de violència recolzada per l’Estat. Malgrat expressions de condemna internacional i algunes mesures restrictives adoptades per tercers estats contra determinats colons i organitzacions de colons, la violència d’aquests continua en augment gràcies al suport governamental israelià i a la impunitat gairebé total de què gaudeixen.

El pla de pau de Trump és l’última d’una sèrie d’iniciatives amb defectes fatals, que proposen “solucions” al marge del dret internacional, on es recompensa implícitament Israel per la seva ocupació il·legal, els assentaments il·legals i el sistema d’apartheid, que són les causes de base de les atrocitats contínues que Israel comet contra la població palestina.

Les condicions establertes durant l’actual alto el foc consoliden encara més el sistema d’apartheid d’Israel i la seva ocupació il·legal, i agreugen la injustícia. La imposició israeliana d’un “perímetre de seguretat” (zona d’amortiment) a Gaza comporta el risc que l’ocupació il·legal del territori es torni permanent i priva la població palestina de les seves terres més fèrtils. També amenaça de perpetuar la fragmentació territorial sobre la qual es fonamenta el sistema d’apartheid d’Israel, en no garantir llibertat de circulació a la població palestina per comunicar-se amb la resta del territori ocupat.

També gaudeixen d’impunitat les forces israelianes responsables de mantenir detingudes arbitràriament, sotmetre a desaparició forçada i torturar sistemàticament persones palestines. En un examen recent del dossier d’Israel, el Comitè de l’ONU contra la Tortura es va referir a l’existència de facto d’una política estatal de tortura i maltractaments organitzats i generalitzats, que s’havia intensificat greument des del 7 d’octubre de 2023, i va expressar profunda preocupació per les denúncies d’abusos sexuals contra persones palestines, homes i dones, que constituïen tortura i maltractaments.

“La inacció deliberada de la comunitat internacional a l’hora de fer retre comptes a Israel pels seus crims de dret internacional i el fet de no exercir pressió perquè acceptés les recomanacions dels mecanismes de l’ONU i les organitzacions internacionals de drets humans ha consolidat l’ocupació il·legal i l’apartheid israelians i ha permès directament que avui es cometi el genocidi d’Israel contra la població palestina de Gaza”, ha afirmat Agnès Callamard.

Crims contra la humanitat comesos per Hamàs i altres grups armats

És essencial també garantir la rendició de comptes pels crims comesos pels grups armats palestins. Més de dos anys després dels atacs dirigits per Hamàs al sud d’Israel el 7 d’octubre de 2023, continuen apareixent relats sobre les atrocitats que els grups armats palestins van cometre aquell dia i sobre el tracte dispensat posteriorment a les persones mantingudes en captivitat a Gaza. Les persones que van sobreviure als atacs, incloses les que van ser captius, així com les famílies de les víctimes, continuen aportant llum sobre els seus patiments mentre reclamen justícia i reparació.

Amnistia Internacional publica avui un informe que explica com el braç armat de Hamàs, les Brigades Al Qassam, i altres grups armats palestins van cometre crims de guerra i crims contra la humanitat durant el seu atac al sud d’Israel, així com contra les persones retingudes com a ostatges a Gaza posteriorment.

L’organització ha documentat com, la matinada del 7 d’octubre de 2023, les forces de Hamàs i altres grups armats palestins van llançar un atac coordinat, dirigit principalment contra espais civils. Van matar unes 1.200 persones, més de 800 de les quals, inclosos 36 infants, eren civils. Les víctimes eren majoritàriament de nacionalitat israeliana jueva, però també hi havia membres de comunitats beduïnes amb ciutadania israeliana i desenes de treballadors i treballadores migrants, estudiants i sol·licitants d’asil de nacionalitats estrangeres. Més de 4.000 persones van resultar ferides, i centenars d’habitatges i estructures civils van ser destruïts o van quedar inhabitables.

Mitjançant l’anàlisi dels patrons d’atac, les dades i el contingut específic de les comunicacions entre combatents durant l’atac, així com declaracions de Hamàs i dirigents d’altres grups armats, Amnistia Internacional ha determinat que aquests crims es van cometre en el marc d’un atac generalitzat i sistemàtic contra una població civil. 

“La nostra organització confirma que els crims comesos per Hamàs i altres grups armats palestins durant els atacs del 7 d’octubre de 2023 i contra les persones preses com a ostatges formaven part d’una agressió sistemàtica i generalitzada contra la població civil i constitueixen crims contra la humanitat”, ha explicat Agnès Callamard.

“Hamàs i altres grups armats palestins van demostrar un menyspreu aberrant per la vida humana. Van atacar deliberadament i sistemàticament civils en llocs com els seus habitatges o un festival de música amb l’evident finalitat de prendre ostatges, cosa que constitueix crims de guerra. Van matar deliberadament centenars de civils, fins i tot disparant i llançant granades per obligar persones aterrides —incloses famílies amb infants petits— a sortir de les seves habitacions de seguretat i els seus amagatalls, o atacant-les quan fugien. Amnistia Internacional ha documentat també indicis que alguns atacants palestins van colpejar o agredir sexualment persones durant l’atac i van profanar els cadàvers de persones que havien mort.”

Hamàs ha afirmat que les seves forces no van participar en els homicidis, segrestos i maltractaments perpetrats específicament contra civils durant els atacs del 7 d’octubre de 2023 i que moltes d’aquestes víctimes van morir per trets israelians. No obstant això, basant-se en nombrosos vídeos, testimonis i altres dades, Amnistia Internacional ha determinat que, si bé és cert que les forces israelianes van ser responsables d’algunes morts de civils en intentar repel·lir l’atac, la gran majoria de les víctimes van ser intencionadament assassinades per combatents de Hamàs i altres grups armats palestins, que van atacar espais civils allunyats d’objectius militars. Els combatents palestins, incloses les forces de Hamàs, també van ser responsables de segrestar civils en nombrosos llocs.

El 7 d’octubre de 2023, altres 251 persones —en la seva majoria civils, inclosos infants i persones grans— van ser preses com a ostatges i portades a Gaza. Gairebé totes van ser capturades vives i retingudes, però, segons informes, 36 ja eren mortes quan van ser traslladades. Van romandre retingudes durant setmanes, mesos o, en alguns casos, més de dos anys, i segons van explicar a Amnistia Internacional o en fòrums públics, alguns ostatges que van tornar vius van estar encadenats en túnels subterrani durant tota o part de la captivitat i van suportar condicions extremes de violència, privació i abusos psicològics, incloses amenaces d’execució. Alguns ostatges van patir violència sexual, incloent-hi agressió sexual, amenaça de matrimoni forçat i desnuesa forçada. Almenys sis ostatges van morir a mans dels seus captors.

Amnistia Internacional va entrevistar 70 persones, entre les quals figuraven 17 supervivents dels atacs del 7 d’octubre de 2023, familiars de víctimes, perits mèdics, professionals de la medicina i del dret, periodistes i responsables d’altres investigacions. L’equip de recerca va visitar alguns dels llocs on es van produir els atacs i va examinar més de 350 vídeos i fotografies dels atacs i de persones captives a Gaza.

Amnistia Internacional va determinar en la seva investigació que Hamàs i altres grups armats palestins van cometre els crims contra la humanitat d’“assassinat”, “extermini”, “empresonament o una altra privació greu de llibertat física en violació de normes fonamentals del dret internacional”, “desaparició forçada”, “tortura”, “violació [...] o qualsevol altra forma de violència sexual de gravetat comparable” i “altres actes inhumans”. No obstant,això, cal recordar que aquests crims inhumans també s'han dut a terme sistèmaticament per part d'Israel contra la població palestina durant dècades.

“El preocupant historial d'atroçitats cruels i de violacions de drets comeses per Israel contra la població palestina, incloses les dècades d’ocupació il·legal, l’apartheid i el persistent genocidi a Gaza, no pot justificar aquests crims. Ni tampoc eximeix els grups armats palestins de les seves obligacions segons el dret internacional. Hamàs ha de retornar també incondicionalment i tan aviat com es trobi l’únic cadàver que queda a Gaza d’una persona morta durant els atacs”, ha assenyalat Agnès Callamard.

Les darreres setmanes, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha anunciat la creació d’un comitè per examinar les decisions del govern entorn dels atacs del 7 d’octubre de 2023. Tanmateix, aquesta iniciativa ha estat molt criticada, fins i tot per supervivents dels atacs i famílies de persones mortes, per la seva manca d’independència i per no ajusta-se als precedents de comissions d’investigació dirigides judicialment.

Les autoritats de l’Estat de Palestina han de reconèixer i denunciar públicament les greus violacions del dret internacional comeses pels grups armats palestins. També han de dur a terme investigacions independents, imparcials i efectives per identificar els presumptes responsables dels crims i les violacions del dret internacional i cooperar plenament amb els mecanismes d’investigació internacional, fins i tot compartint dades.

Justícia internacional necessària per a totes les víctimes

La investigació que duu a terme la CPI sobre la “situació a Palestina” i les ordres de detenció dictades contra el primer ministre Netanyahu i l’exministre de Defensa Yoav Gallant per càrrecs de crims de guerra i crims contra la humanitat continuen essent decisives per a les perspectives de garantir una veritable rendició de comptes.

Prendre mesures per fer retre comptes a altes autoritats israelianes pels seus crims de dret internacional és un pas essencial per posar fi al genocidi a Gaza, restablir la confiança en el dret internacional i garantir que totes les víctimes de crims de guerra i crims contra la humanitat tinguin accés a justícia, veritat i reparació.

La CPI també ha de continuar investigant els crims comesos pels grups armats palestins durant els atacs del 7 d’octubre de 2023 i posteriorment, amb vista a garantir que els presumptes responsables de crims contra la humanitat i crims de guerra siguin portats davant la justícia.

“La rendició de comptes no és negociable. Els responsables de crims de dret internacional han de comparèixer davant la justícia, i les institucions davant les quals compareixen han de comprometre's a seguir una nova via arrelada en els drets humans i el dret internacional, mitjançant mesures com l’aprovació de lleis per evitar que en el futur es cometin més violacions”, ha manifestat Agnès Callamard.

“Totes les parts han de reconèixer la seva responsabilitat i cooperar amb organismes d’investigació i mecanismes de justícia internacional com la Comissió d’Investigació de l’ONU i la CPI, aplicant les seves recomanacions i permetent-los recollir, protegir i analitzar dades amb finalitats de rendició de comptes. S’ha d’escoltar i reconèixer les víctimes, i se’ls ha de garantir un recurs efectiu que inclogui reparació. Sense aquestes mesures concretes per garantir la veritat i la justícia no pot haver-hi una pau duradora.”