L’enfonsament d’un vaixell que portava immigrants a l’illa meridional de Lampedusa, al sud d'Itàlia, posa en relleu la necessitat que els governs de la Unió Europeaprenguin mesures per millorar el salvament i l’ajuda a les persones desposseïdes que arriben a les seves costes.

Des de que es va enfonsar el vaixell, divendres passat de matinada, les autoritats italianes i l'OTAN han rescatat més de 50 immigrants al mar Mediterrani, però la informació disponible indica que almenys una persona ha mort i desenes resten en parador desconegut.

L’any passat, unes 1.500 persones van perdre la vida quan intentaven arribar a Europa- en molts casos a través de Lampedusa, una de les principals portes d’entrada al continent, situada 80 kilòmetres al nord de Tunísia- en el marc d’un moviment massiu de sol·licitants d’asil i d’altres emigrants del nord d’Àfrica i més enllà.

“Una vegada més, les aigües que rodegen la petita Lampedusa han estat l’escenari d’una tragèdia, que posa de relleu com està augmentant encara més el nombre de persones que moren a les portes d’Europa”, ha manifestat Nicolas Beger, director de la Oficina d’Amnistia Internacional davant les Institucions Europees.

“La UE no està acomplint les seves obligacions respecte a aquests immigrants: els països europeus han de prendre iniciatives concertades per impedir les morts al mar intensificant la capacitat i la coordinació de les operacions de recerca i salvament”.

“Encara que el nombre de persones que arriben a Lampedusa ha davallat després d'arribar al punt àlgid durant els disturbis de l’any passat al nord d’Àfrica, aquest últim naufragi posa de manifest queles autoritats han de seguir atentes i preparades per oferir ajuda a grans grups de persones-entre les que hi pot haver molts sol·licitants d’asil i refugiats- que viatgen, amuntegades, en embarcacions no aptes per a navegar”.

En un altre cas, ocorregut dijous passat davant la costa occidental de Turquia, més de 50 persones, la majoria d’ells nens, van morir ofegats, segons la informació proporcionada, en bolcar el vaixell en el qual viatjaven. Les autoritats han comunicat que 45 persones més -iraquians, sirians i palestins, que sembla que es dirigien a la UE- van aconseguir arribar a terra nedant.

Durant el 2011, el gran nombre de tragèdies ocorregudes en embarcacions que es dirigien a països de la UE a través de Lampedusa van fer que la resposta de les autoritats italianes i d’altres Estats fos objecte d’escrutini internacional.

El març del 2012, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va publicar els resultats de la investigació d’un succés ocorregut l’any anterior, quan es va deixar a la deriva durant dues setmanes al mar Mediterrani un vaixell que necessitava auxili. Només van sobreviure 9 dels 72 immigrants que viatjaven a bord, procedents de Sudan, Nigèria, Ghana, Eritrea i Etiòpia, entre ells dos nadons.

La investigació de l’Assemblea Parlamentària va condemnar un “catàleg d’errades” de les autoritats líbies, malteses, italianes i de la OTAN que van contribuir a que es produïssin les morts.

En altres casos, les persones que necessitaven ser salvades van ser obligades a retrocedir, amb la qual cosa es van violar els seus drets humans. Moltes van ser retornades a una situació incerta a països com Líbia durant el règim del coronel Gadafi, on es van conèixer diversos casos de detenció i tortura d'immigrants.

A l’abril d’aquest any, el govern italià va signar un nou acord amb els nous líders libis per continuar amb la cooperació que impedeixi l’arribada d'immigrants des del país nord africà, que segueix sense ser segur, en especial per als subsaharians.

El juliol passat es van congregar a Lampedusa activistes de 20 països per posar de relleu el patiment dels milers d'immigrants que arriben allí en vaixells abarrotats.

Juntament amb alguns dels més de 6.000 habitants de l’illa que es van sumar a la protesta, els activistes van demanar a les autoritats de la UE que modifiquin la política migratòria europea i prenguin més mesures per a rebre i auxiliar les persones en comptes de destinar recursos a bloquejar-los l’entrada i enviar-les de retorn cap a situacions incertes i possibles violacions dels drets humans.

“Seguim demanant a les autoritats de tota la UE que respectin i protegeixin els drets humans de les persones migrants, refugiades i sol·licitants d’asil tant dins d’Europa com al llarg de les seves fronteres”, ha manifestat Beger.

Amnistia Internacional ha llançat aquest any la campanya “Quan no s’existeix” amb l’objectiu de promoure la protecció dels drets humans de les persones migrants, refugiades i sol·licitants d’asil a tota Europa.