Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

El relator especial de l’ONU té raó en plantejar motius de preocupació en drets humans sobre els mercats de carboni

Poble Indígena de l'Amazones (Brasil)
© Apu Gomes/AFP via Getty Images

Com a resposta a la crida del relator especial de l’ONU sobre els drets dels pobles indígenes, Francisco Calí Tzay, perquè es valori la possibilitat d’establir una moratòria sobre els mercats de carboni, l’assessor d’Amnistia Internacional sobre els drets dels pobles indígenes Chris Chapamn, ha declarat:

“El relator especial de l’ONU té raó en plantejar motius de preocupació en matèria de drets humans davant del funcionament dels mercats de carboni. Aquells que contaminen els poden utilitzar per compensar, –en lloc de reduir realment– les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle, comprant crèdits de carboni per a operacions que afecten les terres dels pobles indígenes. Aquestes operacions no beneficien aquests pobles i, en alguns casos, perjudiquen activament els seus drets.

“El sistema de mercats de carboni manca de garanties, tant ambientals com de drets humans i, per tant, permet que es produeixin abusos i proporciona al sector dels combustibles fòssils i altres grans contaminadors un mecanisme per continuar amb les seves activitats nocives.

“És precís que hi hagi unes garanties sòlides, inclòs un mecanisme de presentació de reclamacions eficaç, per garantir que els mercats de carboni no es converteixin en un obstacle per les necessàries accions en matèria climàtica que hem de dur a terme per tal d’assegurar la protecció del planeta i dels drets humans”.

“Els governs estan legalment obligats a garantir que les seves accions –o les de les empreses que operen en els seus territoris– no violen els drets dels pobles indígenes sobre les seves terres, perquè cal el seu consentiment per desenvolupar-hi projectes”.

“Amnistia creu que l'única resposta real per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle és un acord per a l’abandonament gradual dels combustibles fòssils de forma completa, equitativa, ràpida i finançada i una transició justa cap a les energies renovables compatibles amb els drets humans i accessibles per a tothom.

Informació complementària

Els mercats de carboni i els sistemes de comerç de carboni permeten a aquells que contaminen comprar bons de carboni, emesos per protegir les terres del desenvolupament o l’explotació, però preocupa que molts projectes no condueixin a una reducció real de les emissions. Les directrius de l’ONU sobre la regulació dels mercats de carboni actualment estan en fase de debat i, en cas de ser aprovades a la COP29, que es celebrarà aquest any, a partir del gener del 2025 es podrien iniciar projectes pilot.

Francisco Calí Tzay, relator especial de l’ONU sobre els drets humans dels pobles indígenes, ha afirmat aquesta setmana que una moratòria sobre els mercats de carboni podria ser la solució per evitar abusos contra els drets dels pobles indígenes.