Els grups armats palestins han de procedir de manera immediata i incondicional a alliberar totes les persones civils retingudes com a ostatges a la Franja de Gaza ocupada, ha reiterat Amnistia Internacional gairebé dos anys després que fossin capturades en els atacs liderats per Hamàs en el sud d'Israel el 7 d'octubre del 2023.
L'organització reitera també la crida perquè es declari immediatament un alto el foc i que Israel posi fi al genocidi que està duent a terme contra la població palestina gaziana. Durant l'últim mes, Israel ha intensificat la campanya d'anihilació de la població palestina de Gaza i ha fet augmentar amb centenars de civils més la sempre creixent xifra de víctimes mortals, a més de destruir deliberadament infraestructura civil i haver sotmès a desplaçament milers de palestins, actes que demostren la seva determinació de causar-ne la destrucció física.
A la ciutat de Gaza, en particular, l'escalada militar actual d'Israel no només té conseqüències catastròfiques per a la població palestina, que amb prou feines aconsegueix sobreviure a una fam creada artificialment i al desplaçament forçat, sinó que també posa en perill la vida de les persones israelianes i d'altres nacionalitats retingudes com a ostatges pels grups armats palestins. El 20 de setembre de 2025, les Brigades Al Qassam, braç militar de Hamàs, van publicar una “imatge de comiat”, com la van anomenar, que mostrava les fotografies de persones retingudes encara com a ostatges, fet que va fer créixer el temor per la sort que puguin córrer.
Es creu que, de les 47 persones que continuen recloses il·lícitament, aproximadament 20, totes elles homes, encara estan vives. Corren greu risc de mort i de tortura i altres maltractaments. Són les últimes que queden de les 251 –majoritàriament civils– que van ser capturades, en gairebé tots els casos, vives, i portades a Gaza durant els brutals atacs liderats per Hamàs del 7 d'octubre de 2023. A la majoria se les van emportar vives, però, en 36 casos, segons informes, assaltants palestins es van apoderar de cadàvers de persones mortes durant els atacs. La presa d'ostatges és una violació greu del dret internacional i constitueix un crim de guerra.
“L'alto el foc immediat no és només un imperatiu moral; és una obligació mundial. Israel ha d'aturar immediatament el genocidi contra la població palestina de Gaza, inclosa la política de fam causada deliberadament i de desplaçament forçat. Els grups armats palestins han d'alliberar immediatament tots els ostatges civils”
“Cada moment que passa, la inacció es cobra més vides i agreuja els horrors que pateix la població civil. L'alto el foc immediat no és només un imperatiu moral; és una obligació mundial. Israel ha d'aturar immediatament el seu genocidi contra la població palestina de Gaza, inclosa la seva política de fam causada deliberadament i de desplaçament forçat. Els grups armats palestins han d'alliberar immediatament a tots els ostatges civils”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Fins que siguin alliberats, Hamàs ha de garantir que tots els ostatges reben un tracte humà, tenen accés a mecanismes d'observació internacionals i poden comunicar-se de manera periòdica i digna amb els seus familiars i éssers estimats. Hamàs i els altres grups armats palestins han de procedir de manera immediata i incondicional a retornar tots els cadàvers de persones capturades el 7 d'octubre de 2023. No fer-ho continuarà constituint greus crims de dret internacional i aprofundint l'angoixa de les famílies que esperen desesperades el retorn en bon estat o, almenys, notícies dels seus éssers estimats.
Hamàs i la Gihad Islàmica Palestina han deixat clar amb declaracions i accions que han retingut civils i militars per a utilitzar-los com a moneda de canvi amb què obligar les autoritats israelianes a aturar els seus atacs militars, deixar en llibertat totes les persones palestines preses i posar fi al bloqueig de Gaza i a la seva ocupació il·legal del territori palestí. Aquesta conducta s'ajusta a la definició de la presa d'ostatges que estableix el dret internacional.
Des d'octubre de 2023, les autoritats israelianes han intensificat enormement la detenció de persones palestines a tot el Territori Palestí Ocupat (TPO). Segons Hamoked, a data d'1 de setembre de 2025, les autoritats israelianes mantenien recloses unes 11.040 persones palestines, algunes de les quals fa decennis que són a la presó. Més de la meitat –al voltant del 57% - estan recloses sense càrrecs ni judici, sigui per estar sotmeses a detenció administrativa o en aplicació de la Llei de Combatents Il·legítims. D'acord amb el Centre de Drets Humans i Assistència Jurídica de Jerusalem (JLAC), Israel reté almenys 730 cadàvers palestins, alguns des de fa decennis, per a utilitzar-los com a moneda de canvi en negociacions.
Amnistia Internacional demana que Israel deixi en llibertat immediatament els milers de persones palestines que manté detingudes arbitràriament; posi fi als abusos contra elles, que inclouen tortura, fam i violència sexual, i cessament en la seva arrelada pràctica il·legal de retenir cadàvers palestins per a utilitzar-los com a moneda de canvi en negociacions.
“No pot haver-hi justificació per a prendre a persones com a ostatges ni per a la detenció arbitrària de persones per períodes prolongats sense càrrecs ni judici. El món no ha de donar l'esquena a la humanitat”, ha afirmat Agnès Callamard.
Abusos físics, sexuals i psicològics contra ostatges en captivitat
Els ostatges israelians i d'altres nacionalitats han suportat condicions terribles des del 7 d'octubre de 2023. A tots se'ls ha reclòs en règim d'incomunicació i se'ls ha negat tot contacte amb les seves famílies o l'accés al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) fins al moment del seu alliberament. Moltes famílies fa mesos o encara més temps sense rebre cap senyal de si els seus éssers estimats són vius o morts, la qual cosa n'agreuja el patiment.
En relats que han explicat a Amnistia Internacional, als mitjans de comunicació o a professionals de la medicina, ostatges alliberats denuncien haver sofert abusos en captivitat. Un ostatge alliberat va explicar a Amnistia Internacional que a ell i a altres quatre homes els havien colpejat durant diversos dies després de la seva captura, i va explicar que havia estat reclòs en un túnel, sense prou menjar ni aigua. Almenys cinc homes més i una dona han informat públicament que els van sotmetre a pallisses i a altres maltractaments físics, i quatre dones, dues nenes i dos homes han dit públicament que van patir agressió sexual, nuesa forçada o amenaces de matrimoni forçat. Aquests tractes són formes de violència física i sexual que constitueixen tortura i altres maltractaments segons el dret internacional.
Una persona, professional de la medicina, que va atendre el novembre de 2023 ostatges alliberats, va dir a Amnistia Internacional que alguns explicaven que els havien colpejat, obligat a presenciar actes de violència o a participar-hi, reclosos en règim d'aïllament o en total foscor i privades del necessari per a atendre les seves necessitats bàsiques, i tot això va tenir a la llarga conseqüències greus per a la seva salut física i mental. Aquesta persona va explicar també que alguns ostatges retornats afirmaven haver sofert violència sexual, incloses nuesa forçada i agressió sexual.
La Comissió Internacional Independent d'Investigació sobre el Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental, i Israel (Comissió d'Investigació de l'ONU) va manifestar el setembre de 2024 que havia rebut informació creïble sobre alguns ostatges sotmesos a violència sexual i de gènere en captivitat, entre ells una dona que denunciava haver estat violada. L'Oficina de la Representant Especial del Secretari General sobre la Violència Sexual en els Conflictes i la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) també van comunicar que havien trobat indicis de violència sexual, inclosa violació, contra ostatges. En aprovar la sol·licitud presentada per la Fiscalia perquè es dictés ordre de detenció contra Mohammed Diab Ibrahim Al Masri (conegut com a Mohammed Deif), cap del braç militar de Hamàs, la Sala de Qüestions Preliminars de la CPI va assenyalar que, estant captius a Gaza, alguns ostatges, majoritàriament dones, havien sofert violència sexual i de gènere, inclosos penetració forçada, nuesa forçada i tracte humiliant i degradant.
Hamàs i la Gihad Islàmica Palestina van sotmetre tots els ostatges que mantenien reclosos, així com als seus familiars, a abusos psicològics. Els van tenir incomunicats, sense contacte amb el món exterior. Van negar a tots el contacte amb les seves famílies i l'accés al CICR fins al seu alliberament. No van proporcionar cap llista dels ostatges que tenien, ni tampoc detalls ni notícies actualitzades sobre el seu parador o el seu estat, negant a les famílies informació sobre els seus éssers estimats. Les famílies dels ostatges amb qui Amnistia Internacional ha parlat van indicar que feia mesos o més temps encara que no rebien senyals de vida dels seus éssers estimats i van descriure el dolor i l'angoixa insuportables de no saber on o com estaven o si tornarien i quan.
Els grups armats palestins van separar intencionadament als ostatges amb llaços familiars entre si i van mantenir menors d'edat en completa solitud, segons testimonis que ostatges alliberats van oferir a professionals de la medicina. Erez Calderon, d'11 anys en el moment del seu segrest a Nir Oz i la captura del qual va ser gravada en un vídeo verificat per Amnistia Internacional, va dir als mitjans de comunicació israelians que l'havien tingut separat del seu pare i germana. Familiars seus van confirmar que havia estat així en altres declaracions per a mitjans de comunicació.
Hamàs i els grups armats palestins han publicat fotografies i vídeos d'ostatges que apareixen sovint ferits, amb dolor o por o implorant per la seva vida o el seu alliberament. També han obligat ostatges a desfilar davant multituds durant el seu segrest o en humiliants “cerimònies d'alliberament”. Sotmetre a ostatges a aquest tracte humiliant i degradant és una forma d'atemptat contra la dignitat personal, prohibit pel dret internacional, i constitueix un crim de guerra.
A finals de juliol i primers d'agost de 2025, els grups armats palestins van publicar a Internet vídeos de dos ostatges que indicaven que eren sotmesos a greus maltractaments. En un vídeo que porta l'emblema de les Brigades Al Quds, el braç militar de la Gihad Islàmica Palestina, es veu a un dels ostatges, Rom Braslavski, en el terra d'un túnel, desnodrit i explicant, entre gemecs, que està massa feble per a mantenir-se dempeus i es troba a la vora de la mort. Agreujant encara més el sofriment de la seva família, la Gihad Islàmica Palestina va afirmar que, des que s'havia gravat el vídeo, el grup havia perdut el contacte amb els captors de Rom. En un vídeo publicat per les Brigades Al Qassam el 2 d'agost de 2025, es veu Evyatar David, molt desnodrit, en un túnel on l'obliguen a cavar una fossa que ell creu que és la seva pròpia tomba. Descriu amb detall i remetent-se a un calendari anotat com va passar dies seguits sense menjar. Obligar a algú a cavar la seva pròpia tomba en tals circumstàncies també constitueix tortura, igual que la negació intencional d'aliments en captivitat per períodes prolongats i els abusos psicològics.
La retenció d'ostatges i l'emissió de vídeos del seu patiment no és només un crim contra les víctimes directes, sinó que, a més, la incertesa i l'angoixa causades als éssers estimats dels ostatges constitueixen tortura o altres maltractaments.
Presa d'ostatges i captura de cadàvers
Segons una base de dades elaborada pel diari israelià Haaretz i contrastada amb altres fonts d'informació, de les 251 persones capturades durant els atacs liderats per Hamàs en el sud d'Israel, 27 eren militars que estaven en el servei actiu. La immensa majoria de les 224 persones restants eren civils. Eren 124 homes, 64 dones i 36 menors. De les persones segrestades a Israel, 16 tenien menys de 10 anys, i 9, més de 80. La majoria de les persones capturades eren de nacionalitat israeliana jueva, algunes amb doble nacionalitat. Set eren de comunitats beduïnes amb ciutadania israeliana. Almenys 35 eren de nacionalitat estrangera. En 36 casos, les víctimes estaven ja mortes quan les van portar a Gaza.
Basant-se en dades de vídeo i testimonials, Amnistia Internacional ha documentat incidents de persones, parelles i famílies de nombroses comunitats civils a qui, el 7 d'octubre de 2023, membres de les Brigades Al Qassam, entre altres, van treure de casa seva i es van emportar a Gaza. També ha documentat el segrest de joves en el festival de música Nova i els seus voltants, a qui en alguns casos es va treure dels refugis contra coets on s'havien amagat.
Shoshan Haran, fundadora i presidenta de Fair Planet, ONG israeliana per al desenvolupament, i integrant de Women Wage Peace, moviment de base per la pau, va ser segrestada juntament amb sis membres de la seva família, tres d'ells menors, i presa com a ostatge per Hamàs. Shoshan, que vivia a Be’eri, un kibutz situat a uns quatre quilòmetres de la tanca perimetral aixecada entorn de Gaza, i tenia llavors 67 anys, va explicar a Amnistia Internacional que, després de rebre un avís per WhatsApp, s'havia refugiat amb la seva família a la seva habitació de seguretat.
Va explicar que uns homes armats els van obligar a sortir d'allí. Un d'ells els va cridar en anglès: “Dones, nens, d'acord. Homes, pum-pum”. Els van treure del kibutz i se'ls van emportar a Gaza. Quan, juntament amb cinc membres de la seva família, va ser alliberada del que va descriure com els “terribles 50 dies de captivitat”, Shoshan va saber que al seu marit, Avshalom Haran, l'havien matat després de ser obligada la família a sortir de l'habitació de seguretat. El seu gendre, Tal Shoham, que havia estat segrestat juntament amb ella, va suportar cinc-cents dies de captivitat abans de ser alliberat.
La germana de Shoshan, Lilach Kipnis, i el seu marit, Eviatar Kipnis, així com Paul Castelvi, ciutadà filipí que treballava com a cuidador per a la família, figuraven també entre les persones mortes en l'atac al kibutz.
Una mestra de 49 anys, Liat Atzili, va explicar a Amnistia Internacional que l'havien pres com a ostatge a Nir Oz, un altre kibutz pròxim a la tanca perimetral de Gaza. Va dir que, quan van atacar el kibutz, es va amagar a la seva habitació de seguretat i que, al principi, van arribar unes persones vestides de civil, que van obrir la porta de l'habitació, van demanar diners i van marxar en dir-los ella que no tenia. No obstant això, després d'elles es van presentar de seguida uns homes armats. Va explicar el següent: “Van arribar dues persones, armades, d'uniforme, i van obrir la porta. Em van segrestar”. Va explicar que se la van emportar en un vehicle juntament amb una altra persona del kibutz, però que la van separar d'ella en arribar al Gaza. Va explicar a Amnistia Internacional que els guàrdies que la custodiaven li van dir que eren membres de Hamàs, i va aclarir que, durant el temps que va passar en captivitat, hi havia hagut visites d'altres militants que, al seu entendre, eren de rang més alt i “feien els recorreguts pels apartaments” on hi havia ostatges.
Entre les persones segrestades el 7 d'octubre de 2023 n'hi havia algunes que estaven clarament molt mal ferides, com es pot veure en vídeos verificats per Amnistia Internacional. Entre elles figurava Hersh Goldberg-Polin, de 22 anys, que va ser segrestat a Road 232, prop del festival de Nova, després de fugir de l'atac i buscar protecció en un refugi contra coets.
Amnistia Internacional ha documentat també informació segons la qual combatents palestins, entre els quals probablement hi havia membres tant de les Brigades Al Qassam com de les Brigades dels Màrtirs d'Al Aqsa, van portar a Gaza cadàvers de persones que havien mort o resultat mortalment ferides durant els atacs del sud d'Israel. Aquesta pràctica va negar a les famílies l'oportunitat d'enterrar als seus éssers estimats i, en molts casos, les deixo sense saber, a vegades durant mesos o més temps encara, si estaven encara vius o ja els havien matat.
Segons informes, almenys 48 ostatges que van ser capturats vius han mort a Gaza. Uns altres van ser alliberats en intercanvis negociats d'ostatges i persones preses o rescatats en incursions militars israelianes, una de les quals va causar la matança de centenars de persones palestines.
Homicidi d'ostatges
Les Brigades Al Qassam, el braç militar de Hamàs, i les Brigades d'Al Quds, el braç militar de la Gihad Islàmica Palestina, han emès declaracions públiques on amenacen de matar els ostatges israelians com a represàlia per les accions d'Israel o per a prevenir operacions de rescat de l'exèrcit israelià.
L'1 de setembre de 2024, l'exèrcit israelià va anunciar que, el dia anterior, havia recuperat els cadàvers de sis ostatges israelians en un túnel de Rafah, prop del lloc on les seves forces havien trobat un altre ostatge, Qaid Farhan Alkadi, de 52 anys, sol, però viu, en un túnel l'agost de 2024.
Tres declaracions publicades a xarxes socials per Abu Obaida, portaveu de les Brigades Al Qassam, el 2 de setembre de 2024, aparentment en resposta a l'anunci de l'exèrcit israelià, suggerien que als sis ostatges els havien matat per a impedir que els rescatessin.
El 2025, les Brigades Al Qassam han intensificat la seva amenaça de matar els ostatges israelians que queden. Com a mostra un vídeo analitzat per Amnistia Internacional, el 15 de febrer de 2025, en el curs de l'alliberament de tres ostatges israelians en virtut d'un intercanvi negociat d'ostatges i persones preses, van obligar un d'ells a sostenir un rellotge de sorra sobre una fotografia de Matan Zangauker, un dels ostatges encara retinguts a Gaza, a tall d'amenaça que el temps corria per als ostatges restants. El 24 de març de 2025, les Brigades Al Qassam van emetre un altre vídeo en què dos ostatges suplicaven que s'arribés a un acord d'intercanvi d'ostatges i persones preses perquè era la seva única oportunitat de sobreviure.
El 21 de febrer de 2025, en el marc d'un intercanvi negociat d'ostatges i persones preses, es van lliurar per fi a la seva família els cadàvers de tres dels ostatges segrestats el 7 d'octubre de 2023 més coneguts: l'argentina-israeliana Shiri Bibas i els seus dos fills, Kfir Bibas, de nou mesos, i Ariel Bibas, de quatre anys. Tres setmanes abans, les Brigades Al Qassam havien alliberat Yarden Bibas, marit de Shiri i pare dels nens, a qui havien mantingut separat d'ells durant la seva reclusió.
Shiri i els seus dos fills estaven vius i il·lesos quan se'ls va veure en el moment que els segrestaven a Nir Oz el 7 d'octubre de 2023, però, en un vídeo amb mata-segells del 20 de desembre de 2024, un portaveu de les Brigades Mujahidí, el braç militar el Moviment Mujahidí Palestí, va manifestar en una entrevista amb mitjans de comunicació que havien mort en un atac aeri israelià, juntament amb els seus captors. Les Brigades Al Qassam van fer una declaració afirmant el mateix, i l'exèrcit israelià va dir que ho investigaria. Ni les Brigades Mujahidí ni les Brigades Al Qassam van aportar res per fonamentar les seves afirmacions. Les autoritats israelianes van declarar que les víctimes havien mort a mans dels seus captors, però tampoc no van aportar res per a recolzar-ho.
A alguns ostatges els va matar l'exèrcit israelià. El cas més conegut és el de Yotam Haim (de 28 anys), Samer Talalka (de 22) i Alon Shamriz (de 26), morts per trets el 15 de desembre de 2023 en el barri de Shujaiya de la ciutat de Gaza, on les forces israelianes estaven trobant molta resistència dels grups armats palestins. L'exèrcit israelià va assumir de seguida la responsabilitat d'aquests homicidis, mentre que, en el cas de tres ostatges més –Nik Beizer, Ron Sherman i Elia Toledano–, va trigar 10 mesos a anunciar que havien mort en un atac aeri el novembre de 2023.
Informació complementària
Durant els atacs del sud d'Israel del 7 d'octubre de 2023, van morir prop de 1.200 persones. Més de 800 d'elles eren civils, almenys 36 nens i nenes. Les víctimes eren fonamentalment de nacionalitat israeliana jueva, però també hi havia algunes de comunitats beduïnes amb ciutadania israeliana i desenes de treballadors i treballadores migrants, estudiants i sol·licitants d'asil de nacionalitats estrangeres. Van resultar ferides més de 4.000 persones, i centenars d'habitatges i estructures civils van ser destruïdes o van quedar inhabitables. Amnistia Internacional ha conclòs que els grups armats palestins van cometre violacions del dret internacional humanitari i crims de guerra durant els atacs i continuen cometent crims de dret internacional en continuar mantenint reclosos i sotmesos a maltractaments als ostatges i retenint els cadàvers capturats.
El maig de 2024, la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional va presentar sol·licituds d'ordre de detenció contra els líders de Hamàs Ismail Haniyeh, Mohammed Deif i Yahya Sinwar per la seva presumpta responsabilitat en els següents crims de guerra o crims de lesa humanitat comesos del 7 d'octubre de 2023 d'ara endavant: extermini, assassinat, violació i altres actes violència sexual, presa d'ostatges, tortura, altres actes inhumans, tractes cruels i atemptat contra la dignitat personal. El novembre de 2024, la Sala de Qüestions Preliminars del Tribunal va dictar ordre de detenció contra Mohammed Deif. La Sala va concloure els procediments contra cadascun dels tres presumptes responsables palestins després de confirmar-se que havien mort en operacions militars israelianes.
L'ofensiva militar israeliana llançada després dels atacs del 7 d'octubre de 2023 ha matat més de 65.000 persones, entre elles més de 18.000 nens i nenes, i n'ha ferit més de 200.000, segons el Ministeri de Salut de Gaza. Moltes han mort o han resultat ferides en atacs directes contra civils o atacs indiscriminats, que han eliminat sovint famílies senceres amb membres de diverses generacions. Es desconeix el parador de desenes de milers de gazians, els cossos dels quals es tem que estiguin atrapats sota les runes d'edificis destruïts o en zones inaccessibles a causa de les operacions militars israelianes. Segons l'Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA), el 78% de les estructures de Gaza han resultat destruïdes o danyades a conseqüència de les operacions militars israelianes.
El novembre de 2024, la Sala de Qüestions Preliminars del Tribunal Penal Internacional va dictar ordres de detenció contra el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el ministre de Defensa, Yoav Gallant, d'Israel pels crims de guerra de fer patir fam a la població civil i dirigir intencionalment un atac contra ella, així com pels crims de lesa humanitat d'assassinat, persecució i altres actes inhumans.
El desembre de 2024, Amnistia Internacional va concloure que Israel està cometent genocidi per mitjà de matança de membres de la població palestina de Gaza, lesió greu a la seva integritat física o mental i sotmetiment intencional a condicions d'existència que haurien d'implicar la seva destrucció física. Milers de persones palestines de Gaza, en gran part civils, han sofert detenció durant operacions militars israelianes, en molts casos sotmeses a nuesa forçada en públic i tortura abans del seu trasllat a camps de detenció i presons situats a Israel.
Durant la seva detenció, les autoritats israelianes les sotmetien sistemàticament a tortura o altres maltractaments, com a privació d'aliments, violència física i sexual, i negació de l'accés a organitzacions humanitàries i mecanismes d'observació independents. Almenys 76 persones palestines han mort sota custòdia israeliana des del 7 d'octubre de 2023, segons la comissió de persones palestines detingudes. Es creu el nombre real de morts palestines sota custòdia és més alt.
Els atacs del 7 d'octubre de 2023 van tenir lloc en el context de la prolongada ocupació israeliana del TPO i de les violacions generalitzades de drets humans comeses per les forces israelianes contra la població palestina, com la imposició d'un sistema d'apartheid i el prolongat bloqueig il·legal impost a Gaza des de 2007.