Els atacs de les forces armades israelianes contra sucursals de Qard al Hassan, entitat econòmica sense ànim de lucre afiliada a Hezbollah, amb més de 30 sucursals a tot el Líban, probablement és una violació del dret internacional humanitari i ha d'investigar-se com a crim de guerra; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional.
 
Segons les lleis de la guerra, les sucursals d'entitats econòmiques són béns civils tret que s'utilitzin per a finalitats militars. Per tant, aquests atacs probablement suposen atacs directes contra béns civils. A les 8.55 pm del 20 d'octubre de 2024, el portaveu àrab de les forces armades israelianes va anunciar a X (abans Twitter) que les seves forces començarien a “atacar infraestructures pertanyents a Qard al Hassan de Hezbollah” i donava instruccions a la població d'allunyar-se immediatament d'aquestes sucursals. El primer atac, segons informes, va tenir lloc 35 minuts després, cap a les 9.30 pm. Mitjans de comunicació oficials libanesos van informar d'un total d'11 atacs contra seus de Qard al Hassan a la zona suburbial del sud de Beirut, i contra diverses sucursals més al sud, a la vall de la Becà i altres parts del país.
 
Qard al Hassan, que opera amb una llicència concedida pel govern libanès, és actualment el principal proveïdor de microcrèdits de Líban. Moltes persones civils libaneses, principalment xiïtes, recorren a ella per a obtenir crèdits petits sense interessos. Moltes persones libaneses pertanyents a diverses grups recorren cada vegada més a préstecs de Qard al Hassan per a cobrir despeses d'educació, assistència mèdica i petits negocis, sobretot des que el sector bancari va col·lapsar al Líban el 2019. Qard al Hassan està subjecta a sancions dels Estats Units des de 2007.
 
“Les forces israelianes han atacat una entitat que, per a incomptables civils libanesos, és una taula de salvació econòmica. Això, sumat a l'advertiment d'evacuació emesa menys de 40 minuts abans d'iniciar-se els atacs, posa de manifest el menyspreu d'Israel pel dret internacional humanitari. Encara que fos cert que aquesta entitat finança Hezbollah, com afirmen les forces armades israelianes, és improbable que compleixi els requisits per a ser qualificada d'objectiu militar, sobretot si es tracta de sucursals que atenen clients civils”, ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora general de Recerca, Incidència, Política i Campanyes d'Amnistia Internacional.

“El dret internacional humanitari prohibeix els atacs contra civils i béns de caràcter civil. Ha d'engegar-se amb urgència una investigació internacional sobre els atacs contra Qard al Hassan. Mentrestant, les forces armades israelianes han d'adoptar totes les mesures necessàries per a protegir la població i complir estrictament el dret internacional humanitari. Les forces israelianes han de fer una distinció clara entre objectius militars i béns civils en tot moment. Israel ha de renunciar a fer una definició dels objectius militars tan àmplia que inclogui sucursals d'una entitat econòmica.”
 
Segons el dret internacional humanitari consuetudinari, un objecte ha de complir dos criteris per a ser classificat com a objectiu militar: primer, ha de contribuir efectivament a l'acció militar, per la seva ubicació, naturalesa, finalitat o ús; i segon, la destrucció de l'objecte ha de proporcionar un avantatge militar indubtable en les circumstàncies imperants en aquest moment.
 
El dret internacional humanitari prohibeix els atacs directes contra “béns de caràcter civil”, com ara cases, pisos, empreses i botigues, tret que aquests edificis s'estiguin utilitzant amb finalitats militars. Tenir una associació amb Hezbollah no és raó suficient per a catalogar com a objectiu militar un edifici civil ni als civils que es troben en el seu interior.
 
Moltes de les sucursals i oficines de Qard al Hassan estan situades en blocs residencials i enmig de zones residencials densament poblades. Centenars de residents van haver de fugir de casa seva després de diversos advertiments d'evacuació emesos per les forces armades israelianes.
 
Un alt comandament israelià d'intel·ligència va afirmar, segons han citat mitjans de comunicació, que, a més de dificultar el funcionament de Hezbollah i la seva reconstrucció després de la guerra, “l'objectiu principal és reduir la confiança entre el grup i molts membres de la comunitat xiïta que recorren a aquesta associació com a entitat bancària”. Soscavar la confiança entre Hezbollah i la comunitat xiïta no és una justificació legítima per a atacar militarment a aquesta entitat.