La mort del president Ebrahim Raisi no ha de negar al poble de l'Iran el seu dret a la justícia, la veritat i la reparació per la infinitat de crims de dret internacional i violacions de drets humans comeses des de la dècada de 1980, durant el temps en què Raisí va anar escalant en el poder. Així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional, després de la defunció del president en un accident d'helicòpter ocorregut a la província de l'Azerbaidjan Oriental.
Ebrahim Raisi, que el 1980, als 20 anys, va ser nomenat fiscal general de Karaj, província de Alborz, ràpidament va anar ascendint per a assumir diversos alts càrrecs judicials i executius, abans de convertir-se en president del país el 2021. Durant els últims 44 anys va estar directament implicat o va supervisar la desaparició forçada i les execucions extrajudicials de milers de dissidents polítics en la dècada de 1980, així com l'homicidi il·legítim, la detenció arbitrària, la desaparició forçada i la tortura de milers de manifestants, i la violenta persecució de les dones i nenes que desafiaven l'ús obligatori del vel, entre altres greus violacions de drets humans.
“Ebrahim Raisi hauria d'haver estat sotmès a una investigació penal, per delictes que inclouen els crims de lesa humanitat d'assassinat, desaparició forçada i tortura, mentre estava viu. La seva mort no ha de privar a les seves víctimes i als familiars d'aquestes del seu dret a la veritat i a veure retre comptes als altres còmplices dels seus crims”, ha manifestat Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per a l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica.
“Durant dècades, els perpetradors penalment responsables han gaudit de la impunitat sistemàtica que impera a l'Iran. Ara la comunitat internacional ha d'actuar per a establir vies de rendició de comptes per a les víctimes de crims de dret internacional i altres greus violacions de drets humans comesos per Ebrahim Raisí i altres autoritats iranianes.”
“Durant dècades, els perpetradors penalment responsables han gaudit de la impunitat sistemàtica que impera a l'Iran. Ara la comunitat internacional ha d'actuar”
Matances penitenciàries de 1988
El 1988, Ebrahim Raisi va ser membre de la “comissió de la mort” que va dur a terme les contínues desaparicions forçades i execucions extrajudicials de diversos milers de dissidents polítics en les presons de Evin, a Teheran, i Gohardasht, a la província d'Alborz, entre finals de juliol i principis de setembre de 1988. Des de llavors, i durant dècades, s'ha negat cruelment a supervivents i familiars de les víctimes la veritat, la justícia i la reparació, i se'ls ha perseguit per demanar rendició de comptes.
Al maig de 2018, Ebrahim Raisi va defensar públicament els homicidis en massa, i va descriure les massacres com “un dels orgullosos assoliments del sistema [de la República Islàmica]”.
En un informe publicat al novembre de 2018, Amnistia Internacional va demanar que Ebrahim Raisi fos sotmès a una investigació penal pels constants crims de lesa humanitat de desaparició forçada, persecució, tortura i altres actes inhumans, inclosa l'ocultació sistemàtica de la sort de les víctimes i del destí final de les seves restes.
Repressió mortal de les protestes
Durant les dècades en què Ebrahim Raisi va ocupar múltiples càrrecs polítics, inclòs el de president de la Magistratura des de 2019 fins a 2021, el poder judicial de l'Iran va ser un impulsor clau de violacions de drets humans i crims de dret internacional, i va sotmetre a desenes de milers de persones a detencions i reclusions arbitràries, desaparicions forçades, tortura i altres maltractaments, judicis flagrantment injustos i càstigs que violaven la prohibició de la tortura i altres maltractaments, com la flagel·lació, l'amputació i la lapidació.
Sota el seu mandat, el poder judicial va atorgar impunitat total a autoritats del govern i forces de seguretat sospitoses de ser penalment responsables de l'homicidi il·legítim de centenars d'homes, dones, nens i nenes i de sotmetre centenars de manifestants a detencions arbitràries massives i com a mínim a centenars d'ells a desaparició forçada, i a tortura o altres maltractaments durant les protestes que van tenir lloc en tot el país al novembre de 2019 i més tard.
Com a president de l'Iran i del Consell Suprem de Seguretat Nacional durant l'aixecament “Dona Vida Llibertat” de setembre-desembre de 2022, Ebrahim Raisi va lloar i va supervisar la repressió violenta, per part de les forces de seguretat, de les protestes que van recórrer el país, una repressió que va conduir a l'homicidi il·legítim de centenars de manifestants i transeünts, va causar ferides a milers més i va provocar la tortura i altres maltractaments, inclosa la violació i altres formes de violència sexual, de manifestants a qui s'havia detingut.
Augment terrible de les execucions
Després de l'arribada de Ebrahim Raisi a la presidència en 2021, ell i altres alts càrrecs sota el seu comandament van incrementar l'ús de la pena de mort en una renovada “guerra contra les drogues”. Des de llavors, les execucions van augmentar enormement, fins a culminar en l'execució d'almenys 853 persones el 2023: un augment del 172% des de 2021.
Aquest terrible augment de les execucions es va deure en gran part a una volta a una letal política antidroga que, el 2023, va donar lloc al fet que les autoritats duguessin a terme almenys 481 execucions relacionades amb les drogues: un augment del 264% des de 2021.
Al desembre de 2022, el govern va presentar al Parlament un projecte de llei basat en les instruccions d'Ebrahim Raisi que, de ser aprovat, ampliarà l'ús de la pena de mort per als delictes de drogues. El 8 de gener de 2024, la Comissió Jurídica i Judicial del Parlament va aprovar els principis generals del projecte de llei.
Sota la supervisió de Ebrahim Raisi com a president del país i de la Magistratura, les autoritats iranianes van executar almenys 2.462 persones a tot l'Iran.
Atac violent contra els drets de les dones
El 2022, Ebrahim Raisi va orquestrar un compliment més estricte de les lleis que imposaven l'obligatorietat de l'ús del vel, amb unes accions que van culminar en la mort sota custòdia de Mahsa/Jina Amini al setembre, uns dies després d'haver estat violentament detinguda per la policia “de la moral” iraniana entre informes fidedignes de tortura i altres maltractaments. Aquesta mort va provocar la revolta “Dona Vida Llibertat” i la seva posterior i mortífera repressió.
Des de l'aixecament, les autoritats iranianes, sota la presidència de Ebrahim Raisi i diversos òrgans executius sota el seu comandament, com el Ministeri de l'Interior, han perseguit dones i nenes en una violenta campanya d'opressió per a fer complir les degradants i discriminatòries lleis iranianes sobre l'ús obligatori del vel.
Des d'abril de 2024, les autoritats iranianes han intensificat el violent compliment de l'ús obligatori del vel amb la implementació d'una nova campanya d'àmbit nacional denominada “Pla Noor” (Pla Llum). En les últimes setmanes s'ha observat un evident augment de les patrulles de seguretat en els espais públics per fer complir l'obligatorietat de l'ús de vel mitjançant la vigilància del cabell, el cos i l'abillament de les dones.
S'han publicat en les xarxes socials vídeos inquietants en què es pot veure les forces de seguretat agredint físicament dones i nenes en públic i detenint i recloent dones i nenes de manera violenta: entre altres coses, arrossegant-les mentre criden fins a introduir-les en furgons policials.
“El llegat d'Ebrahim Raisi és un cru recordatori de la crisi d'impunitat a l'Iran, on aquells sobre els qui pesa una sospita raonable que han comès crims de dret internacional no sols eludeixen la seva responsabilitat sinó que a més són recompensats amb lloances i alts càrrecs dins de la maquinària de repressió de la República Islàmica que, sense unes reformes fonamentals constitucionals, legislatives i administratives, continuarà”, ha manifestat Diana Eltahawy.
“En virtut del principi de jurisdicció universal, els Estats han d'iniciar investigacions penals sobre les autoritats iranianes sobre les quals pesi una sospita raonable que són responsables de crims de dret internacional, amb la finalitat de garantir que les persones supervivents i les famílies de les víctimes vegin que els autors dels crims són portats davant la justícia i reten comptes dels seus actes.”
Informació complementària
Segons les autoritats i els mitjans de comunicació estatals de l'Iran, Ebrahim Raisi va morir el 19 de maig de 2024 quan el seu helicòpter es va estavellar a la regió de Varzeghan, a la província iraniana de l'Azerbaidjan Oriental. Totes les persones que viatjaven a bord, inclosos el ministre d'Afers exteriors, Hossein Amirabdollahian, i els pilots i la tripulació de l'helicòpter, van morir.