La comunitat internacional ha de buscar vies de justícia en el pla internacional per abordar la impunitat sistèmica dels funcionaris iranians responsables de centenars d'homicidis il·legítims de manifestants i de tortures generalitzades, ha declarat Amnistia Internacional avui, quan es compleix un any de la revolta 'Dones, Vida, Llibertat'.
Al llarg de l'any passat, les autoritats iranianes han comès una infinitat de crims de dret internacional per a erradicar qualsevol desafiament en el seu ferri control del poder. Es tracta de centenars d'homicidis il·legítims, l'execució arbitrària de set manifestants, desenes de milers de detencions arbitràries, tortura generalitzada —inclosa la violació sota custòdia—, la fustigació generalitzada de familiars de víctimes que exigeixen veritat i justícia, i represàlies contra dones i nenes que qüestionen la legislació discriminatòria que imposa l'ús obligatori del vel.
“Les autoritats iranianes porten un any infligint una crueltat indescriptible a la població de l'Iran que, amb valentia, s'atreveix a qüestionar dècades de repressió i desigualtat”, ha manifestat Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.
“Quan es compleix un any de la mort sota custòdia de Mahsa Amini, no s'ha investigat penalment —i encara menus jutjat i castigat— ni un sol funcionari pels delictes comesos durant la revolta i amb posterioritat”
“L'aniversari de les protestes ‘Dones, Vida, Llibertat’ recorda amb cruesa als països de tot el món la necessitat d'aplicar el principi de jurisdicció universal i iniciar investigacions penals dels crims horribles comesos per les autoritats iranianes. Continuen sent fonamentals les declaracions dels governs que insten les autoritats iranianes a abandonar l'ús il·legítim d'armes de foc contra manifestants, deixar d'infligir tortures sota custòdia i posar en llibertat totes les persones detingudes per exercir pacíficament els seus drets humans. Aquestes accions mostren a les víctimes que no estan soles en aquests moments dramàtics”.
En l'últim any, les autoritats iranianes han emprès un atac despietat contra els drets humans de les dones i les nenes.
Malgrat que la detenció arbitrària i mort sota custòdia de Mahsa/Zhina Amini va desencadenar protestes contra la legislació iraniana que imposa l'ús obligatori del vel que es van allargar durant mesos, les autoritats han restablert la vigilància de la “moralitat” i han adoptat una bateria d'altres mesures que vulneren els drets de les dones i les nenes que desafien l'obligatorietat del vel.
Entre aquestes, la confiscació d'automòbils i la negació de l'accés a l'ocupació, l'educació, l'atenció a la salut, els serveis bancaris i el transport públic. Simultàniament, han processat i condemnat dones a penes de presó, multes i càstigs degradants, com ara rentar cadàvers.
Aquest atac als drets de les dones es produeix enmig d'una onada de declaracions oficials carregades d'odi en què l'elecció de no portar vel és titllada de “virus”, “malaltia social” o “trastorn”, i equiparada a un “acte de depravació sexual”.
Alhora, les autoritats estan elaborant una nova legislació que imposarà penes encara més severes per desafiar l'obligació de portar vel.
Mentides flagrants sobre centenars d'homicidis il·legítims
Entre setembre i desembre de 2022, les forces de seguretat van exercir una repressió militaritzada brutal que es va saldar amb l'homicidi il·legítim de centenars de manifestants i vianants, entre els quals desenes de nens i nenes. Més de la meitat d'aquestes víctimes d'homicidi il·legítim pertanyien a les minories ètniques oprimides balutxi i kurda.
Les autoritats no nomçes no han fet retre comptes als presumptes responsables penals, sinó que s'han dedicat durant tot l'any a mentir descaradament tant a l'opinió pública com a la comunitat internacional, culpant de les morts a “esvalotadors” i “desconeguts” o atribuint-les a suïcidis o accidents. En paral·lel, han agreujat el sofriment de les famílies de les víctimes, a qui sotmeten a fustigació i intimidació incessants.
Detencions arbitràries i citacions massives
Durant l'aixecament i els mesos següents, les autoritats van detenir arbitràriament desenes de milers d'homes, dones i nens i nenes entre els quals hi havia manifestants, defensors i defensores dels drets humans i activistes dels drets de minories. Entre elles hi havia almenys 90 periodistes i altres treballadors i treballadores de mitjans de comunicació, i 60 professionals de l'advocacia, inclosos representants de famílies de víctimes d'homicidi il·legítim. Es va citar per a interrogatori desenes d'altres advocats.
Abans de l'aniversari, les autoritats han intensificat la seva campanya de detencions arbitràries, incloses les de familiars de persones sotmeses a homicidi il·legítim, i han obligat milers d'estudiants universitaris a comprometre's per escrit a no participar en les protestes de l'aniversari.
Un tsunami de tortura
Durant l'aixecament, les forces de seguretat van disparar il·legalment munició real i perdigons metàl·lics per dispersar i terroritzar manifestants, fet que va provocar a milers de persones lesions que constitueixen tortura o altres mals, com ara ceguesa, pèrdua de membres i problemes de mobilitat. Les autoritats també han supervisat la comissió generalitzada de tortura i altres maltractaments a milers de manifestants sota custòdia, inclosos nens i nenes.
Moltes persones supervivents continuen patint traumes físics i psicològics a llarg termini derivats de la tortura.
Execució de manifestants
Durant l'últim any, les autoritats han incrementat el seu ús de la pena de mort com a eina de repressió política per a infondre por a la ciutadania, executant arbitràriament set homes en relació amb l'aixecament després de simulacres de judicis manifestament injustos.
Alguns van ser executats per presumptes delictes com danys a béns públics, i altres, en relació amb la mort d'efectius de les forces de seguretat durant les protestes.
Tots ells van ser executats després que el Tribunal Suprem de l'Iran ratifiqués les seves injustes sentències condemnatòries i penes malgrat mancar de proves i sense investigar les denúncies de tortura.
Desenes de persones corren perill de ser executades o condemnades a mort en relació amb les protestes.
Crisi d'impunitat
Les autoritats s'han negat a dur a terme investigacions exhaustives, independents i imparcials sobre les violacions de drets humans comeses durant la revolta de 'Dones, Vida, Llibertat' i el període posterior, i no han pres cap mesura per a fer rendir comptes als presumptes responsables penals.
Per contra, les autoritats han aplaudit les forces de seguretat per reprimir l'esclat i han protegit els funcionaris de la rendició de comptes, inclosos dos agents que van admetre haver violat dones manifestants a Teheran. També han desestimat denúncies de víctimes o de les seves famílies, a qui han amenaçat amb la mort o altres danys si seguien endavant amb les denúncies.
Amnistia Internacional va acollir amb satisfacció l'establiment d'una missió d'investigació sobre l'Iran pel Consell de Drets Humans de l'ONU al novembre de 2022, encara que considera que es requereixen moltes altres mesures per a combatre la crisi d'impunitat pels greus crims comesos a l'Iran i per a impedir que es produeixin noves onades de vessament de sang.
Amnistia Internacional insta tots els Estats que considerin exercir la jurisdicció universal i altres jurisdiccions extraterritorials en relació amb els crims de dret internacional i altres violacions greus dels drets humans comeses per les autoritats iranianes, amb independència que les persones acusades siguin presents o no en el seu territori. Això inclou iniciar investigacions penals dotades de recursos suficients destinades a esclarir els crims, identificar els sospitosos de responsabilitat —inclosos els comandaments i altres superiors— i emetre ordres de detenció internacionals quan hi hagi suficients proves admissibles. Els Estats també han de contribuir al fet que les víctimes obtinguin reparació.