El Tribunal Suprem d'Iran ha sabotejat l'Estat de dret en confirmar la condemna a mort d'Ahmadreza Djalali, especialista en medicina d'urgències resident a Suècia i nascut a Iran, mitjançant un procediment secret i precipitat i sense permetre que la defensa presentés cap documentació, ha revelat avui Amnistia Internacional.

Els advocats d'Ahmadreza Djalali van saber el dissabte 8 de desembre que la Sala 1 del Tribunal Suprem havia estudiat i confirmat sumàriament la condemna a mort sense donar-los l'oportunitat de presentar documentació per a la defensa del seu client.

"Això no només és un impressionant atemptat contra el dret a un judici just, sinó també un menyspreu total cap al dret a la vida d'Ahmadreza Djalali. És lamentable que les autoritats iranianes hagin negat deliberadament a Ahmadreza Djalali el dret a una revisió seriosa de la seva sentència condemnatòria i de la pena", ha declarat Magdalena Mughrabi, directora adjunta d'Amnistia Internacional per a Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica.

"Les autoritats iranianes han d'anul·lar immediatament la condemna a mort d'Ahmadreza Djalali i concedir-li el dret a presentar davant la màxima instància judicial un recurs significatiu contra la seva declaració de culpabilitat. No fer-ho seria una injustícia irreversible."

Des de principis de novembre, els advocats d'Ahmadreza Djalali s'havien posat en contacte amb el Tribunal Suprem en reiterades ocasions per esbrinar a quina sala li havia correspost veure el seu recurs amb la finalitat de presentar la documentació de la defensa.

La pràctica habitual a Iran és que els advocats siguin informats de la sala que veurà el recurs abans de presentar la documentació i els arguments pertinents. Segons els advocats d'Ahmadreza Djalali, els funcionaris judicials els van dir en reiterades ocasions que l'expedient no havia estat assignat encara i que havien d'esperar. En conseqüència, la sobtada notícia de la decisió del Tribunal Suprem va ser tota una commoció.

Ahmadreza Djalali estava en viatge de negocis a Iran quan va ser detingut l'abril de 2016. Funcionaris del Ministeri d'Intel·ligència ho van recloure a la presó d'Evin durant set mesos, tres d'ells en règim d'aïllament. Ahmadreza ha assegurat que durant aquest període no va tenir accés a un advocat i va ser sotmès a tortura i altres maltractaments per obligar-lo a "confessar" que era un espia.

No es té notícia de cap investigació sobre les seves denúncies de tortura i altres maltractaments.

L'octubre de 2017 va ser declarat culpable de "propagar la corrupció a la terra" per espionatge i condemnat a mort després d'un judici manifestament injust. Els seus advocats han explicat que el tribunal es va basar sobretot en proves obtingudes sota coacció i no va presentar gens que justifiqués l'acusació que era una mica més que un acadèmic que exercia pacíficament la seva professió.

En una carta escrita des de la presó d'Evin de Teheran l'agost de 2017, Ahmadreza Djalali va dir que estava reclòs únicament com a represàlia per haver-se negat a utilitzar els seus contactes professionals i laborals en institucions europees, acadèmiques i d'una altra índole, per espiar per a Iran.

Els organismes internacionals de drets humans sostenen sistemàticament que dictar una condemna a mort després d'unes actuacions penals que violen les garanties d'un judici just constitueix una violació del dret a la vida. D'altra banda, en virtut del dret internacional, l'única categoria de delictes pels quals es podria permetre la imposició de la pena de mort és la de "els més greus delictes" que, tal com interpreten els organismes internacionals, són únicament els que comporten un homicidi intencional.

Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, independentment del delicte de què es tracti, de les característiques del delinqüent i del sistema d'execució utilitzat per l'Estat. La pena de mort és una violació del dret a la vida i l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant.