Les autoritats de facto houthis han de posar en llibertat de manera immediata i incondicional a cinc membres de la comunitat bahaí que porten gairebé un any detinguts arbitràriament sense càrrecs a Sanà com a part de la persecució continuada de persones de la fe religiosa bahaí. Així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional, entre la preocupació que els homes en qüestió puguin córrer perill de patir noves violacions de drets humans, entre les quals tortura i altres maltractaments.
El 25 de maig de 2023, les forces armades houthis van irrompre en una reunió pacífica de bahaís que se celebrava en una residència privada a Sanà i van detenir arbitràriament 17 persones, entre les quals 5 dones. Aquestes persones van ser víctimes de desaparició forçada durant uns quatre mesos, fins que les seves famílies van saber que estaven recloses en centres de detenció de seguretat i intel·ligència dirigits per houthis a Sanà. Entre juny i desembre de 2023, 12 persones, incloses les 5 dones, van ser posades en llibertat a causa de les pressions internacionals. No obstant això, cinc homes romanen detinguts arbitràriament i privats del seu dret a assistència lletrada.
Entre els cinc bahaís que continuen detinguts arbitràriament es troben dos treballadors humanitaris —Abdul’elah Muhammad al-Boni, de 30 anys, i Hassan Tariq Thabet Al-Zakari, de 28– i un activista de drets humans: Abdullah al-Olofi, de 45 anys. Els altres dos són Muhammad Bashir Abdel Jalil, de 25 anys, i Ibrahim Ahmad Jo’eil, de 49.
“És completament inacceptable que s'ataqui i tanqui persones simplement per exercir els seus drets i practicar la seva religió i les seves creences. La implacable persecució de membres de la comunitat bahaí s'ha dut a terme durant massa temps amb total impunitat. És hora que acabi aquesta paròdia de justícia”, ha manifestat Diala Haidar, investigadora d'Amnistia Internacional sobre el Iemen.
“Les autoritats houthis han de posar fi immediatament a qualsevol discriminació i persecució contra la minoria bahaí i contra qualsevol altra persona que sigui atacada exclusivament per l'exercici pacífic del seu dret a la llibertat de religió i de creença”
“Les autoritats huzíes han de posar fi immediatament a qualsevol tipus de discriminació i persecució contra la minoria bahaí i contra qualsevol altra persona que sigui atacada exclusivament per l'exercici pacífic del seu dret a la llibertat de religió i de creença. S'ha de permetre que les persones bahaís i membres d'altres religions minoritàries practiquin lliurement la seva religió sense discriminació ni represàlies.”
Segons fonts dignes de crèdit, els houthis an exigir un aval i el pagament d'una “garantia comercial” com a condició per a posar en llibertat als 12 bahaís detinguts. Com a requisit previ per a l'alliberament, algunes de les persones alliberades van ser obligades a signar compromisos en què denunciaven la seva religió, fet que constitueix una flagrant violació del seu dret a la llibertat de religió i de creences.
En un incident diferent el 2020, els houthis van alliberar sis bahaís més després d'uns sis anys de detenció arbitrària, amb la condició que marxessin a l'exili, cosa que van fer. Obligar la gent a exiliar-se per motius religiosos o per oposició política constitueix una flagrant violació del dret internacional dels drets humans.
Discurs d'odi per incitar a la violència contra les minories
La detenció de bahaís a causa de la seva fe viola les obligacions contretes per Iemen en virtut del dret internacional, i forma part d'una repressió més àmplia de les minories per part de les autoritats houthis que Amnistia Internacional porta documentant des de 2015. En diverses ocasions, les autoritats públiques han incitat en discursos públics a la violència i la discriminació contra la comunitat bahaí.
Setmanes abans de la detenció arbitrària de les 17 persones bahaís, Abdel Malek al-Huthi, líder dels houthis, va renovar en un discurs els seus atacs contra les minories religioses, inclosa la bahaí, a qui va acusar de conspirar per a destruir l'islam.
El 2 de juny de 2023, el gran muftí afiliat als houthis a Sanà va atacar en el seu sermó del divendres la comunitat bahaí del Iemen, a qui va acusar d'intentar danyar al país, i va incitar a la violència contra ella.
“Els houthis són molt conscients de l'impacte del seu discurs d'odi, però continuen incitant vergonyosament a la violència contra els bahaís i altres minories religioses”, ha manifestat Diala Haidar.
“El govern reconegut internacionalment també ha de respectar les seves obligacions internacionals i garantir la protecció de les minories religioses. Ha de derogar les lleis que violen els drets humans a la llibertat de pensament, consciència i religió i a la llibertat d'expressió.”
El Iemen és Estat Part en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), que garanteix el dret de totes les persones a tenir o adoptar la religió o les creences que triïn, i a practicar la seva religió “individual o col·lectivament, tant en públic com en privat”.
Des del 2015, Amnistia Internacional ha documentat els casos d'almenys 100 persones de la fe bahaí al Iemen, a qui les autoritats de facto houthis han detingut i sotmès a desaparició forçada, detenció en règim d'incomunicació i tortures i maltractaments, a més de negar-los el dret a un judici just.
A l'agost de 2016, les autoritats houthis van irrompre en un acte comunitari juvenil pacífic bahaí a Sanà i van detenir arbitràriament 65 persones, entre elles 14 dones i 6 nens i nenes.
Al setembre de 2018, 24 persones bahaís es van enfrontar a càrrecs falsos, inclòs el d'espionatge per a Estats estrangers, en procediments flagrantment injustos. Aquest mateix any, el mes de gener, les autoritats houthis van condemnar a mort Hamid Haydara, pres de consciència bahaí de 52 anys, per presumpta col·laboració amb Israel i falsificació de documents oficials. Aquesta condemna es va dictar quan Hamid Haydara portava detingut des de desembre de 2013 en un procés defectuós que va incloure càrrecs falsos, un judici injust i denúncies creïbles que havia sofert tortura i altres maltractaments.
La comunitat bahaí també va patir persecució a causa de la seva fe abans de l'actual conflicte armat, sota el govern de l'expresident Ali Abdullah Saleh.