Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iemen: Detinguts torturats i reclosos arbitràriament durant anys i obligats a exiliar-se després de la seva excarceració

© Amnesty International

"Les autoritats houthis de facto del Iemen no han d'utilitzar els presos reclosos arbitràriament com a moneda de canvi en les negociacions polítiques en curs", afirma avui un nou informe d'Amnistia Internacional.

L'informe Released and Exiled: Torture, unfair trials and forcible exile of Yemenis under Huthi ruleés una investigació exhaustiva sobre les experiències d'una minoria de no combatents -entre els quals hi ha periodistes, oponents polítics i membres de la minoria religiosa bahà-í que van ser posats en llibertat el 2020 com a part d'acords polítics després d'haver estat torturats i romandre fins a set anys reclosos de forma il·legítima. Després de la seva excarceració, els membres de la fe bahà-í van ser obligats a exiliar-se, i l'ONU en va facilitar la sortida; vuit homes més van ser expulsats a altres parts del país.

"Aquest informe posa en relleu que es ve utilitzant els presos com a moneda de canvi política i que les conseqüències dels acords sobre ells negociats per les autoritats houthis de facto són l'exili i el desplaçament forçosos. Després de patir anys d'abusos esgarrifosos i reclusió il·legítima, ni tan sols la llibertat va procurar alleujament als reclusos els casos dels quals són objecte d'aquest informe: cap d'ells va poder tornar a casa i reunir-se amb la seva família després d'anys de separació forçosa", ha declarat Heba Morayef, directora regional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional.

"Ningú hauria de veure's obligat a triar entre romandre en reclusió il·legítima i abandonar casa seva o el seu país. Els acords negociats sobre excarceracions no han de permetre en cap circumstància, ni explícita ni implícitament, que les persones alliberades siguin obligades a exiliar-se o a ser desplaçades de casa seva".

A l'octubre de 2020, les autoritats houthis van excarcerar 1.056 persones com a part d'un acord políticament negociat copatrocinat per l'ONU i el Comitè Internacional de la Creu Roja. Tot i que la immensa majoria eren combatents, poc més d'una vintena no ho eren. Amb anterioritat, al juliol de 2020, les autoritats houthis havien posat en llibertat sis membres de la minoria religiosa bahà-í. Amnistia Internacional va parlar amb 12 homes d'aquest petit grup que mai haurien d'haver d'haver estat reclosos: 7 periodistes, un treballador del govern i 4 bahà-ís.

Deu d'ells van estar reclosos entre dos i tres anys abans que els informessin dels càrrecs formulats en contra seva. En nou casos, un tribunal n'havia ordenat la llibertat al març i abril de 2020; malgrat això, les autoritats houthis els van mantenir reclosos arbitràriament durant mesos i només les van alliberar més tard com a part d'acords polítics.

Exili i desplaçament forçosos

El 30 de juliol de 2020, sis homes bahà-ís detinguts van ser posats en llibertat després de fins a set anys de reclusió arbitrària. En lloc de permetre'ls tornar a casa, les autoritats houthis els van obligar a sortir del Iemen i els van traslladar directament a l'aeroport de Sanà, on van pujar a un vol de l'ONU amb destinació a Adis Abeba, Etiòpia, la qual cosa indica que l'ONU coneixia el seu exili forçós. A dia d'avui, els bahà-í expulsats continuen tenint prohibit tornar al Iemen.

Un home bahà-í va explicar com l'havien portat directament a l'aeroport després de ser excarcerat: "Els vaig pregar [a les autoritats] que em permetessin veure al meu pare, però no em van deixar. Té 80 anys i no podré tornar a veure'l. Va ser el més dur que m'ha passat en la vida, deixar enrere el meu pare", va dir.

Almenys vuit detinguts més que van ser excarcerats a l'octubre de 2020 van explicar a Amnistia Internacional que les autoritats houthis els havien traslladat directament des del centre de detenció a l'aeroport i els havien ordenat pujar a vols amb destinació als aeroports d'Aden i Seyun, zones sota el control del govern iemenita reconegut internacionalment. Un dels periodistes, que havia romàs detingut arbitràriament més de cinc mesos després que un tribunal n'ordenés la llibertat, va explicar a Amnistia Internacional:

"Volíem quedar-nos a Sanà, però els houthis es van negar a posar-nos en llibertat incondicionalment tot i que el tribunal havia resolt a favor de la nostra llibertat. No vam tenir més remei que acceptar l'acord i sortir del nord [zones sota el control dels huzíes] [...] A Sanà i tinc la casa i la família. Hi tinc la meva vida".

Amnistia Internacional considera que "l'acord" d'aquests homes d'abandonar el seu lloc d'origen no és voluntari, perquè  corrien el risc de patir detenció indefinida i de tortura, i estaven en detenció arbitrària.

L'exili per motius religiosos o per oposició política constitueix una flagrant violació del dret internacional dels drets humans. L'exili dels bahà-ís detinguts viola la prohibició de desplaçament forçós prevista en el dret internacional humanitari i pot constituir un crim de guerra.

"Les autoritats houthis han de posar fi a l'exili forçós, que constitueix una vulneració flagrant del dret internacional i un aclaparant element més de la llarga llista de violacions de què són responsables, i permetre el retorn a casa dels exiliats", ha afirmat Heba Morayef.

Tortura i condicions de detenció inhumanes

Els 12 exdetinguts entrevistats per Amnistia Internacional van ser torturats o sotmesos a altres formes de maltractaments durant el seu interrogatori i detenció. Van dir que les forces houthis els havien pegat amb barres d'acer, cables elèctrics, armes i altres objectes; els havien obligat a mantenir postures en tensió, els havien ruixat aigua amb mànegues, els havien amenaçat de mort reiteradament o els havien mantingut en règim d'aïllament durant períodes d'entre 20 dies i diversos mesos. Molts d'ells segueixen patint lesions físiques i problemes de salut crònics com a conseqüència d'aquests abusos i de la manca d'atenció mèdica durant el temps que van estar recloses.

Un periodista va explicar que s'havia desmaiat dues vegades a causa de la por i a l'estrès després d'haver estat amenaçat pels seus interrogadores.

"L'interrogador i altres persones que estaven a la sala van amenaçar de disparar-me. Van amenaçar de matar els meus pares. Volien que els digués el nom d'altres periodistes i estudiants que cobrien notícies contra els houthis [...] Van amenaçar de [...] arrencar-me les ungles una per una. Van amenaçar de donar-me descàrregues elèctriques entre les cames".

Un altre periodista detingut va explicar que l'havien sotmès a un aterridor simulacre d'execució quan estava reclòs en les dependències de la lluita antiterrorista a Hodeida. Els guàrdies van anar a buscar-lo a la nit, van emmanillar-lo i li van embenar els ulls, i li van ensenyar un forat al terra, al'exterior, dient-li: "Aquesta és la teva tomba".

"Vaig sentir un tret en segon pla. Vaig imaginar que m'havia impactat una bala. Em van donar una puntada de peu i em van empènyer al forat. Vaig caure de cap per avall. Em va començar a sagnar el nas i vaig sentir el gust de la sang. Vaig començar a plorar i a pensar en els meus fills perquè estava segur que anaven a enterrar-me viu. Els vaig suplicar que em matessin primer. El mateix home va dir: "T'enterrarem aquí i la teva família mai no sabrà on ets", va explicar.

Els detinguts també van dir que els havien torturat una vegada i una altra només per demanar menjar o aigua.

"Aquest informe descriu un panorama terrible del catàleg d'abusos que han suportat aquests exdetinguts que inclou desaparició forçada, reclusió en condicions inhumanes, tortura, denegació d'atenció mèdica i judicis manifestament injustos per càrrecs falsos", conclou Heba Morayef.

"A més de posar fi immediatament a aquests abusos, les autoritats houthis han d'ordenar la llibertat immediata i incondicional de totes les persones detingudes només per exercir pacíficament els seus drets, sense exili ni desterrament".