En un context on diverses crisis s'intensifiquen sense fre i aprofundeixen la desigualtat global entre països i a dins d'aquests països, els dirigents mundials han de donr prioritat a un lideratge global basat en principis amb la finalitat de garantir els drets humans universalment. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional Sud-àfrica la vigília del G20.

En els últims anys, el món ha estat testimoni del genocidi, perpetrat per Israel i retransmès en directe, de la població palestina a la Franja de Gaza, i d'una guerra civil que continua desbocada al Sudan. Així com d'altres crisis esgarrifoses, com la de la República Democràtica del Congo. Mentrestant, Sud-àfrica segueix immersa en nombroses crisis, entre les quals les relatives al canvi climàtic i a la violència de gènere.

“Amb conductes que van des d'abraçar unes pràctiques cada vegada més autoritàries fins a implicar-se en guerres que destrossen la vida d'incomptables civils, una quantitat alarmant de dirigents mundials arrossega la humanitat a un camí extremadament perillos. Ja és hora que els Estats del G20 facin un pas endavant i el correcte. No és moment d'incomplir les obligacions internacionals en matèria de drets humans i altres compromisos internacionals, posant la població en un perill més elevat. La humanitat ha de ser el primer”, ha manifestat Shenilla Mohamed, directora executiva d'Amnistia Internacional Sud-àfrica.

Alhora, el president del país Cyril Ramaphosa i el govern que l'encapçala han de demostrar aquest mateix nivell de compromís en abordar els problemes de drets humans en el seu propi país.

Reducció de riscos en cas de catàstrofe

“Sud-àfrica ocupa la presidència del G20 de 2025 i, des d'aquesta posició, ha establert el programa i les prioritats generals per als debats d'enguany, inclosa una crida a la comunitat global perquè reforci la resiliència i la resposta als desastres. No obstant això, a Sud-àfrica la resposta als desastres en assentaments informals continua sent fragmentada i caòtica”, ha declarat Shenilla Mohamed.

“En l'informe Flooded and Forgotten, hem conclòs que el govern posa n perill el benestar i, en molts casos, les vides de més de cinc milions de residents d'assentaments informals de Sud-àfrica per no proporcionar-los accés a habitatges de qualitat i serveis essencials. Aquestes persones, moltes de les quals viuen en terrenys proclius a patir inundacions, acostumen a haver d'espavilar-se soles, especialment durant fenòmens meteorològics extrems, tot i que les principals responsables d'estar preparades per a respondre a aquestes catàstrofes són les autoritats governamentals.”

El canvi climàtic induït per l'acció humana també ha exacerbat el perill d'inundacions, pel fet que és un problema estacional en els assentaments informals i les zones desateses de Sud-àfrica. Com en altres parts del món, això implica que les persones que menys han contribuït al canvi climàtic a causa dels seus hàbits de baix consum, i que a més són les que tenen menys capacitat per a fer front a les inundacions, són les més afectades pels efectes del canvi climàtic.

Amnistia Internacional Sud-àfrica demana al govern que mobilitzi tots els recursos humans, econòmics i tècnics necessaris per a garantir que la reducció de riscos en cas de catàstrofe s'integri plenament en els processos de planificació urbana, i que aquests s'implementin amb la intenció de protegir les persones que resideixen en assentaments informals davant dels desastres —tant provocats pel clima com d'un altre tipus— i a protegir també els seus drets humans.

Abordar la crisi climàtica existencial

Un factor clau de moltes de les crisis globals cada vegada més greus és el canvi climàtic induït per l'acció humana, que augmenta la desigualtat econòmica entre els països i dins d'aquests països. Els devastadors impactes de la crisi climàtica sobre els drets humans són cada vegada més elevats, i augmentaran de manera dramàtica si no es posa fre a l'escalfament global.

La investigació duta a terme per Amnistia Internacional en països com Sud-àfrica, Madagascar, Tuvalu, Somàlia i Espanya mostra els danys que està causant el canvi climàtic. Al mateix temps, l'extracció de combustibles fòssils perjudica els drets de les persones que viuen en la seva rodalia, tal com hem documentat al Brasil, el Canadà, el Senegal i altres llocs. La ciència és clara sobre aquest tema: necessitem eliminar urgentment, de manera gradual i equitativa, els combustibles fòssils per a tenir la possibilitat de complir l'objectiu d'1,5 °C a llarg termini i evitar els danys més greus als drets humans.

“En el G20 d'enguany, així com a la COP30, és necessari que els dirigents mundials estableixin terminis clars per a un procés dotat del finançament necessari que, de manera gradual, elimini per complet i de manera justa i ràpida els combustibles fòssils, i faciliti una transició justa a fonts d'energia renovable i sostenible per a totes les persones. Ha d'exercir-se una diligència deguda obligatòria, en matèria mediambiental i de drets humans, al llarg de les cadenes de subministrament dels minerals necessaris per a garantir que la transició energètica no es dugui a terme a costa dels drets humans”, ha manifestat Shenilla Mohamed.

Amnistia reclama també l'ampliació substancial del finançament climàtic, basada en les necessitats dels països d'ingressos baixos. Alhora, insta els membres del G20 a oferir un alleujament significatiu del deute —inclòs la cancel·lació quan escaigui— a tots els països sobreendeutats o en risc d'estar-ho. A més, ha de protegir els qui defensen els drets ambientals.

Violència de gènere

Les prioritats de la cimera del G20 que se celebrarà a Sud-àfrica respecte al progrés de les dones inclouen abordar la violència de gènere i el feminicidi, un altre gran crisi a què s'enfronta el país; crisi causada per la persistent desigualtat estructural i ordre social patriarcal de tants països del món.

El president Cyril Ramaphosa ha qualificat la violència de gènere com la segona pandèmia de Sud-àfrica, però el sistema de justícia penal continua fallant a la majoria de víctimes i supervivents.

“La perpetuació de la violència ha de tenir conseqüències. En aquest punt és on el deficient sistema de justícia penal ha fallat a les víctimes de violència de gènere. A causa d'aquest deficient sistema i, cosa que és més important, del mediocre treball d'investigació i la manca d'aplicació de les lleis, amb prou feines hi ha factors que dissuadeixin als maltractadors”, ha declarat Shenilla Mohamed.

“Les institucions estatals que han fallat a les supervivents i a les dones que han sigut assassinades a causa de la violència han de rendir comptes dels seus actes.

La situació respecte a la violència de gènere a Sud-àfrica és tan terrible que les dones han sortit en nombroses ocasions al carrer per a reclamar que l'Estat es prengui seriosament la seva seguretat i protecció. L'acció més recent referent a això ha estat l'atur convocat el divendres per Dones pel Canvi. Amnistia Internacional Sud-àfrica manifesta la solidaritat amb Dones pel Canvi i amb totes les persones que participen en els actes reivindicatius i de protesta del “Women’s shutdown”, convocat en favor de les dones amb vista al G20.