El Comitè Europeu de Drets Socials considera regressiva la legislació que denega l'atenció als immigrants en situació irregular i adverteix al govern espanyol que la crisi econòmica no pot servir com a excusa per restringir o denegar l'accés a la sanitat a aquest col·lectiu.

El Comitè que supervisa la Carta Europea de Drets Socials ha publicat les Conclusions de la revisió periòdica dels informes nacionals dels països membres del Consell d'Europa, respecte al nivell d'acompliment dels estats sobre el dret a la salut i a la protecció social.

L'avaluació del Comitè sobre la situació del dret a la salut a Espanya destaca que el Reial decret-Llei 16/2012 i el Reial decret 1192/12 són contraris a l'article 11 de la Carta Social Europea, de la qual Espanya és Estat membre.

Alhora, ha recordat al govern espanyol que "els estats tenen obligacions positives respecte a l'accés a la sanitat de les persones migrants amb independència del seu estatus administratiu."

L'Article 11 de la Carta Europea obliga a assegurar l'accés universal a la salut, és a dir, que el sistema de salut sigui accessible a tota la població sense cap discriminació.

El Comitè adverteix que si Espanya manté el RDL 16/2012 i el RD 1192/12, no hi haurà forma de mostrar, en la pròxima revisió de l'informe estatal, que la situació del dret a la salut s'ajusta a les disposicions de la Carta Social Europea.

El govern d'Espanya ve ignorant de manera reiterada les directives i recomanacions dels mecanismes internacionals.

Des que es va aprovar la reforma sanitària han estat diversos els mecanismes internacionals de protecció de drets humans que han subratllat que aquesta contravé els estàndards internacionals en matèria de drets humans i han sol·licitat a Espanya la modificació del RDL 16 per garantir l'accés a la sanitat per a totes les persones sense discriminació.

Al maig de 2012 ho va fer el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides, que, en referir-se a la reforma sanitària, va demanar a l'Estat espanyol que asseguri l'accés als serveis de salut de totes les persones que resideixen al seu territori, qualsevol que sigui la seva situació administrativa, d'acord amb el principi d'universalitat de les prestacions sanitàries.

Al gener de 2013, el Relator Especial de Nacions Unides sobre formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i altres formes connexes d'intolerància, va recomanar la revisió de les mesures de reforma de la salut adoptades en el context de la crisi econòmica per assegurar l'accés a la sanitat dels immigrants sense tenir en compte el seu estatus migratori.

La crisi econòmica no ha de servir com a pretext per restringir o denegar l'accés a la salut de tal manera que afecti l'essència mateixa d'aquest dret. El Comitè reitera que els governs estan obligats a adoptar totes les mesures necessàries per assegurar que els drets de la Carta es garanteixen amb eficàcia durant la crisi, període en el qual les persones necessiten més d'aquesta protecció.

En la mateixa línia el Comitè referma el que ja han establert abans altres organismes supervisors dels tractats de drets humans de les Nacions Unides i d'Europa: que els contextos de crisi econòmica no rebaixen les obligacions de drets humans d'un estat i que els governs han d'analitzar l'impacte de les mesures que planegen prendre en resposta a la crisi, en particular l'efecte sobre els grups més vulnerables de la societat, en consulta amb les organitzacions pertinents.

En emetre les recomanacions sobre Espanya al maig de 2012, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides va recordar a tots els Estats membres del Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, inclosa Espanya,  els criteris que les polítiques d'austeritat i altres polítiques assumides pels Estats en temps de crisi econòmica han de respectar per complir amb les obligacions derivades del Pacte.

Qualsevol mesura que pugui impedir la realització progressiva dels drets econòmics, socials i culturals ha de ser temporal i limitada al període de crisi; ha de ser estrictament necessària i proporcionada; la mesura no pot ser discriminatòria i ha de prendre en compte totes les alternatives possibles, entre les quals, mesures de política fiscal, per garantir les prestacions necessàries per pal·liar les desigualtats que poden sorgir en temps de crisis.

Finalment, les mesures han d'identificar i protegir el contingut mínim essencial dels drets consagrats en aquest Pacte.

Les organitzacions signatàries han exigit de manera reiterada l'avaluació i publicació de les mesures adoptades pel govern en resposta a la crisi a la llum aquests criteris, inclòs una anàlisi de l'impacte del RDL 16/2012, no obstant això fins avui el govern segueix ignorant aquest requeriment.

Més recentment, al desembre de 2013, el Comissionat Europeu de Drets Humans Nils Muižnieks va recordar en un informe recent sobre l'impacte de les reformes i mesures d'austeritat sobre els drets humans a Europa, que els períodes de dificultats financeres, com el qual experimenten Espanya i altres Estats europeus no són situacions d'emergència que comporten automàticament la restricció dels drets socials i econòmics, i la deterioració de la situació dels grups socials vulnerables, sinó que són oportunitats per ajustar els seus sistemes nacionals de protecció dels drets humans i millorar l'eficiència dels sistemes nacionals de seguretat social i protecció social.

En conseqüència, les organitzacions signatàries:

• Insten el govern a modificar les lleis que contravenen la Carta Social Europea en matèria de dret a la salut, i a posar fi a la reculada dels drets socials de totes les persones que viuen al territori espanyol amb independència de la seva situació administrativa i sense discriminació alguna, en concordança amb les observacions del Comitè Europeu de Drets Socials, i les recomanacions sobre aquesta matèria emeses pels organismes abans citats.

• Insten totes les autoritats nacionals encarregades de vigilar i fer complir les normes de dret internacional i europeu a les quals s'ha compromès Espanya en matèria de drets socials a realitzar una labor més eficaç en l'escrutini de les polítiques i mesures adoptades per l'Estat a la llum de les normes i directives abans descrites.

• Continuarem exigint que l'Estat espanyol compleixi amb les seves obligacions internacionals, regionals i constitucionals en matèria de drets socials, sobretot en temps de crisis.