• Amnistia Internacional i la Comissió Internacional de Juristes lamenten que la Fiscalia General de l'Estat ordeni que no es col·labori amb la justícia argentina i consideri que els crims del franquisme no poden ser investigats a Espanya.
• Amnistia Internacional llança la campanya #JusticiaPorNavidad per demanar al nou Govern espanyol mesures eficaces que facilitin la investigació de les greus violacions de drets humans comeses durant la Guerra Civil i el franquisme.

Espanya no només no investiga, sinó que torna a posar més traves per a la investigació fora de les seves fronteres dels crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme, un fet que deixa a les víctimes i les seves famílies sense opció d'obtenir veritat, justícia i reparació.

Amnistia Internacional i la Comissió Internacional de Juristes lamenten que la Fiscalia General de l'Estat a través d'una ordre interna rebutgi col·laborar amb les autoritats argentines en el marc de la causa que investiga els crims del dret internacional comesos durant aquests anys, demanant-li als fiscals que s'oposin a col·laborar amb la justícia argentina.

"Amnistia Internacional ha documentat extensament que les autoritats espanyoles no estan investigant els crims de dret internacional comesos en aquesta època, especialment des de la sentència del Tribunal Suprem de febrer de 2012. Ara la Fiscalia General tanca la porta a la col·laboració espanyola amb tercers països perquè aquests crims siguin investigats. Tot això, incomplint de manera flagrant amb les obligacions contretes internacionalment", ha manifestat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya. La Fiscalia, en la seva ordre interna per justificar la impossibilitat d'investigació i la seva no col·laboració, torna a referir-se a la jurisdicció preferent d'Espanya en aquests casos, la prescripció dels delictes, la possible defunció dels presumptes autors, la vigència de la Llei d'Amnistia i de la Llei de Memòria Històrica. Ambdues organitzacions s'han adreçat a la Fiscalia General de l'Estat recordant-li que amb aquesta mesura l'Estat espanyol incompleix obligacions internacionals.

• Jurisdicció preferent. Contràriament al que s'expressa en l'ordre esmentada, Espanya no té jurisdicció preferent respecte a l'Argentina o un altre Estat per investigar crims de dret internacional. El dret internacional faculta per igual a tots els Estats a invocar el principi de jurisdicció universal, sense restriccions basades en el territori, nacionalitat o interessos nacionals. Tots els Estats estan cridats a actuar contra la impunitat d'aquestes violacions de drets humans.
• Prescripció dels delictes. La prescripció dels delictes és només aplicable a fets denunciats com a delictes comuns o ordinaris, no pas als crims de dret internacional com són els crims de guerra, la tortura o la desaparició forçada. En aquest sentit el Comitè de Drets Humans ha recordat a les autoritats espanyoles que aquests delictes no poden prescriure.
• Defunció de les persones presumptament responsables. L'argument de la improcedència de la investigació per la mort dels presumptes responsables és també erroni. La seva eventual defunció no eximeix l'Estat de la seva obligació d'investigar els crims de dret internacional. Els Estats a més han de garantir el dret a la veritat de les víctimes i dels pobles, i el dret a una reparació. En el cas de la "querella argentina" s'ha demanat l'extradició de 19 persones vives, presumptament implicades en aquest tipus de crims, i la justícia espanyola no està col·laborant.
• Llei d'Amnistia. Invocar l'aplicació de la Llei d'Amnistia (1977) per obstaculitzar la investigació de crims de dret internacional vulnera el dret a un recurs efectiu recollit en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, així com el principi pel qual cap Estat pot acollir-se a la seva pròpia legislació per incomplir un tractat de què forma part. A més en aquesta línia el Comitè de Drets Humans ha recordat a les autoritats espanyoles que: «les amnisties, indults i altres mesures similars que impedeixen que els autors de greus violacions dels drets humans siguin portats davant dels tribunals són incompatibles amb les obligacions de tot Estat d'investigar els crims, de garantir un recurs efectiu, i del dret a ser escoltat per un tribunal amb totes les garanties».
• Llei de Memòria Històrica. La Llei de Memòria Històrica no consagra el dret a saber ni pot suplir la investigació judicial exhaustiva de crims de dret internacional; tan sols preveu el dret a la memòria, limitat a l'àmbit privat, i la declaració d'il·legitimitat dels tribunals i sentències de caràcter polític durant la Guerra Civil i el franquisme. Per tant, no garanteix el dret a la veritat ni a la justícia. Per garantir-los, els fets han d'esclarir-se en el procés penal.

#JusticiaPorNavidad

Amnistia Internacional presenta avui una campanya amb el nom #JusticiaPorNavidad amb un emotiu anunci per exigir al Govern espanyol que investigui els casos dels milers de persones desaparegudes forçosament durant la Guerra Civil i el franquisme, i per recordar-li que les seves famílies segueixen esperant justícia. A través de la veu de tres testimonis, la campanya exigeix que aquests crims siguin investigats a Espanya i que el Govern central col·labori amb les investigacions obertes fora de les nostres fronteres.

Peticions d'Amnistia Internacional

Amnistia Internacional, perquè es doni suport a les investigacions dels crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme, demana:

Al nou Govern espanyol que:

Adopti mesures immediates per aconseguir veritat, justícia i reparació, aplicant plenament les recomanacions dels òrgans internacionals en relació a la Llei d'Amnistia, a la Llei de Memòria Històrica i a la imprescriptibilitat dels crims de dret internacional.

Col·laborar plenament en qualsevol procediment penal amb els tribunals estrangers que, en virtut del principi de jurisdicció universal, investiguin els crims de dret internacional comesos a Espanya, amb independència que aquests crims siguin investigats per les autoritats espanyoles.

Al Poder Judicial que:

Confirmi en les seves sentències que els crims de dret internacional no es troben subjectes ni a amnistia ni a prescripció.

A la Fiscalia General de l'Estat que:

Es modifiqui l'ordre esmentada anteriorment per demanar a les Fiscalies territorials que no s'oposin al compliment de diligències d'auxili judicial formulades per la justícia argentina i s'ordeni la col·laboració amb qualsevol Estat per investigar els crims de dret internacional comesos a Espanya en el passat.

A la ciutadania:

Que exigeixi al Govern espanyol, a través de la campanya #JusticiaPorNavidad, que compleixi amb les recomanacions d'Amnistia Internacional perquè s'investiguin els crims ocorreguts en aquest període i es col·labori amb les investigacions obertes fora de les nostres fronteres.

Més informació

A l'abril de 2010, víctimes del franquisme van interposar una querella a l'Argentina. La investigació es va obrir en aplicació del principi de jurisdicció universal.

En dues ocasions, Espanya ha rebutjat les sol·licituds d'extradició a Argentina de 19 ciutadans espanyols acusats de cometre crims de dret internacional durant la Guerra Civil i el franquisme. Amb anterioritat a les sol·licituds d'extradició, les autoritats judicials argentines van sol·licitar informació en dues ocasions. La Fiscalia es va negar a facilitar aquesta informació, assegurant que Espanya estava investigant, malgrat reconèixer l'arxiu d'almenys 22 causes.

Igualment, Espanya ha impedit els intents d'interrogatori de la jutgessa argentina Maria Servini de Cubría als 19 acusats, així com les declaracions de les víctimes. En aquest context, l'ordre interna del la Fiscalia General instrueix els fiscals perquè no col·laborin amb la justícia argentina, no facilitant que es prengui declaració als imputats així com a algunes de les víctimes i testimonis.