Davant les pròximes negociacions, Amnistia Internacional proposa esmenes concretes al govern i als grups parlamentaris per assegurar el dret a la veritat i a la justícia per a les víctimes Madrid.- Quan ens trobem davant les negociacions entre el govern i els grups parlamentaris que tindran lloc aquest mes de juliol de cara al pròxim debat parlamentari del projecte de llei de drets ?de les víctimes de la guerra civil i del franquisme?, Amnistia Internacional recorda que es tracta d'una oportunitat important per donar resposta, d'acord amb el dret internacional, als drets d'aquestes víctimes. Per això, l'organització ha fet arribar al secretari d'estat de relacions amb les corts, que lidera les negociacions per part del govern, i als portaveus dels grups parlamentaris, esmenes concretes per garantir el dret a la veritat i a la justícia en el projecte de llei.Un acord insuficient L'acord a què s?ha arribat entre el grup parlamentari Socialista i el grup parlamentari Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds el mes d'abril passat, que suposa canvis en els articles 1 al 4 del projecte de llei, així com la supressió dels articles 5 al 7, aporta algunes millores per donar resposta als drets de les víctimes del franquisme i la guerra civil. No obstant això, Amnistia Internacional considera que el projecte de llei no ha millorat de forma substancial. ?Tal com es planteja actualment el text, ni hi haurà veritat sobre violacions i abusos de drets humans, ni es garantirà l'accés a la justícia dels qui vulguin veure reconeguts els seus drets com víctimes, de conformitat al dret internacional. S?han d'incloure vies explícites dins el projecte de llei per accedir de forma individual a la justícia?, va declarar Virginia Álvarez, responsable de política Interior d'Amnistia Internacional a Espanya. ?En les modificacions que s'han introduït en el projecte de llei no s'ha tingut en compte l'experiència d?altres països a l'hora d'abordar els abusos greus contra els drets humans i contra el dret internacional comesos en el passat, a pesar del gran nombre d'exemples disponibles?. Entre les modificacions que es consideren positives hi ha la inclusió dins l?objecte de la llei de ?facilitar el coneixement dels fets i circumstàncies esdevingut durant la Guerra Civil i la Dictadura? així com assegurar ?la preservació dels documents relacionats amb aquest període històric?. També es declara la il?legitimitat d'instàncies com ara el Tribunal de Repressió de la Francmaçoneria i el Comunisme, els Tribunals de Responsabilitats Polítiques, el Tribunal d'Ordre Públic, així com tots els consells de guerra realitzats per motius ideològics o polítics. Sobre la base d'aquesta il?legitimitat, es reconeix el dret individual a sol?licitar una declaració de reparació i reconeixement personal indicant expressament que aquest dret és plenament compatible ?amb l'exercici de les accions a què hi hagués lloc davant els tribunals de justícia?. També és important assenyalar que el text acordat elimina un dels dos mecanismes d'impunitat identificats per Amnistia Internacional en el projecte de llei original, en concret el paràgraf que establia que ?La declaració ometrà tota referència a la identitat de les persones que haguessin intervingut en els fets o en les actuacions jurídiques que van donar lloc a les sancions o condemnes?. L'acord a què s?ha arribat també inclou, pel que sembla, el compromís d'eliminar l'altre mecanisme d'impunitat que hauria fet del text, en opinió d'Amnistia Internacional, un text semblant a una ?llei de punt final? i que també suposava l'eliminació de la identitat dels presumptes autors de crims comesos durant la Guerra Civil i el règim franquista en l'accés a documentació dels arxius per part de les víctimes i els seus hereus. Falta veritat i justícia Amnistia Internacional fa una crida a tots els grups parlamentaris per acordar, durant les negociacions que tindran lloc abans del proper període de sessions parlamentàries, modificacions al projecte de llei que garanteixin el dret a la veritat i el dret a la justícia. ?Encara s'és a temps de saldar el deute pendent. En cas contrari s'haurà perdut l'oportunitat i, a més, estarem davant un mal antecedent per a altres països que s'enfrontin a processos similars?, va afegir Álvarez. Respecte al dret a la veritat, l'organització proposa la creació d'un òrgan oficial temporal d'investigació no judicial dels crims de la Guerra Civil i del règim franquista, amb el mandat de contribuir a l'esclariment de la veritat pública i a la recuperació de la memòria col?lectiva i sense afectar ni substituir el dret individual a la justícia. Entre les funcions d'aquest òrgan hi hauria l'elaboració d'un Llibre Blanc que estableixi la veritat sobre les violacions i abusos dels drets humans i del dret internacional humanitari comesos durant la Guerra Civil i el franquisme, la naturalesa i qualificació en termes de dret internacional dels mateixos, així com recomanacions per a la dignificació de les víctimes i el coneixement públic de la veritat establerta. També reuniria i rebria informació sobre casos concrets d'abusos greus contra els drets humans i el dret internacional humanitari durant la Guerra Civil i el règim franquista. Sobre el dret a la justícia, Amnistia Internacional proposa l'establiment en el propi projecte de llei d'un recurs extraordinari per a la revisió de les sentències i obtenció de la nul?litat de les condemnes imposades com a resultat de judicis injustos motivats per persecució ideològica o política. Així, l'òrgan oficial temporal citat anteriorment o la fiscalia tramitarien davant el Tribunal Suprem el recurs extraordinari per a l'anul?lació de sentències en casos individuals, sigui ?ex officio? o a sol?licitud dels interessats. Informació addicional El novembre de 2006 Amnistia Internacional va presentar l'informe ?Víctimes de la Guerra Civil i el franquisme: No hi ha dret?, en el qual analitzava el projecte de llei sobre víctimes del franquisme i la Guerra Civil. Segons l'informe, el text presentat pel govern ignorava les normes internacionals de drets humans i eludia obligacions internacionals que l'Estat espanyol ha de complir en matèria de drets de les víctimes de greus abusos contra els drets humans i el dret internacional humanitari. L'informe alertava sobre algunes disposicions del projecte de llei que en la pràctica podrien suposar una amnistia general encoberta. El passat mes de març, una delegació formada per experts d'Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió Internacional de Juristes es van reunir a Madrid amb representants del govern i dels grups parlamentaris per exposar i debatre les seves preocupacions sobre el projecte de llei. Els representants de les tres organitzacions van coincidir a assenyalar que el text presentat pel govern era, en la seva redacció original, inacceptable, ja que no garantia, i en algun cas obstaculitzava, els drets fonamentals de les víctimes. Així mateix, van fer una crida al Congrés dels Diputats perquè el projecte de llei fora substancialment modificat durant la seva tramitació. (17/07/2007)