Madrid.- Amnistia Internacional presenta avui la seva agenda de drets humans per a la segona legislatura del govern espanyol que va lliurar ahir al president Rodríguez Zapatero. L'agenda analitza els avanços a què s?ha arribat i les preocupacions de l'organització fins a la data, i inclou diverses recomanacions concretes d'acció per al futur. ?Acollim amb satisfacció les garanties que el president Zapatero ens ha donat d'adoptar un Pla Nacional de Drets Humans abans de finals de 2008?, va manifestar Irene Khan, secretària general d'Amnistia Internacional. ?Es tracta d'una oportunitat per mostrar lideratge a l'hora d'assolir resultats en matèria de drets humans.? L'informe Espanya: Un compromís més ferm, una acció més eficaç. Agenda de drets humans per a la legislatura 2008 - 2012 analitza els avanços realitzats pel govern en l'anterior legislatura, defineix els desafiaments clau de drets humans a què s'enfronta Espanya i marca un camí cap al canvi que inclou un llistat de 17 indicadors per comprovar l'actuació del govern pel que fa a les promeses realitzades. Pla de Drets Humans ?El president Zapatero ens ha dit que el seu Pla de Drets Humans serà ambiciós, i pot estar segur que li exigirem que compleixi la seva promesa?, va declarar Irene Khan. Amnistia Internacional fa una crida perquè el pla sigui objecte d'àmplies consultes, s?adigui amb les obligacions internacionals contretes per Espanya, i sigui coherent al demostrar el mateix compromís amb els drets humans dintre i fora del país. ?El pla ha de donar resposta als reptes als quals s'enfronta Espanya en matèria de drets humans, reforçant la protecció dels col?lectius més vulnerables de la societat, com les dones víctimes de violència, els menors, les persones migrants i les persones detingudes. Ha d'establir punts de referència clars i ambiciosos que serveixin per mesurar els avanços de forma transparent?, va dir Irene Khan. ?El pla no ha de quedar-se només en una promesa sobre el paper, ha de ser un pla amb el qual es puguin mostrar resultats?, va afirmar. L'anàlisi dels quatre anys anteriors realitzat per Amnistia Internacional mostra avanços en algunes àrees, però també la necessitat d'un compromís més ferm i mesures més efectives en d?altres. Amnistia Internacional acull amb satisfacció la llei per controlar el comerç de material militar i la llei destinada a combatre la violència de gènere. Amb elles es mostra voluntat política, però fa falta molt més que això per convertir aquestes mesures en accions efectives. La llei sobre els drets de les víctimes de la Guerra Civil espanyola i el franquisme va constituir un important primer pas, però no ha complert les expectatives d'assolir veritat, justícia i reparació. ?És el moment d'elaborar un Pla de Drets Humans realment ambiciós, un pla que prengui aquests assoliments com base i continuï avançant amb audàcia per abordar els decisius reptes que existeixen avui dia en matèria de drets humans?, va declarar Irene Khan. ETA Un dels reptes als quals s'enfronta el govern és el dels persistents i greus abusos comesos per Euskadi Ta Askatasuna (ETA). Amnistia Internacional ha condemnat sistemàticament i sense reserves la violència d'ETA com a greus abusos contra els drets humans, i rebutja de forma categòrica qualsevol argument o objectiu que pretengui justificar-los. El govern té l'obligació de protegir les persones enfront d'aquests atacs, però ha de fer-ho en el marc dels drets humans i de les normes del dret internacional. ?El terrorisme no es pot vèncer soscavant els drets humans i les normes del dret internacional; aquest és el missatge d'Amnistia Internacional en la lluita contra el terrorisme en tot el món i és el nostre missatge a Espanya?, va afirmar Irene Khan. Immigració Un altre dels complexos reptes als quals s'enfronta Espanya, i de fet tota Europa, és el de la migració. Encara que Amnistia Internacional reconeix que els Estats tenen dret a controlar les seves fronteres, això no ha de fer-se a costa de soscavar els drets humans de les persones migrants, estiguin o no en situació irregular. ?No tenir papers no significa que no tinguis drets?, ha declarat Irene Khan, ?i Amnistia Internacional està summament decebuda per l'adopció el 18 de juny d'una Directiva de la Unió Europea que ara permetrà als Estats membres detenir persones que no han comès cap delicte, inclosos menors d'edat, durant un període de fins a 18 mesos?. El govern d'Espanya ha assenyalat que pensa revisar la llei d'estrangeria. Amnistia Internacional fa una crida a Espanya perquè no rebaixi les seves normes sobre el tracte a migrants al mínim comú denominador existent a Europa. El govern ha reiterat el compromís que va assumir en el seu manifest electoral de l'any 2008 de ratificar la Convenció de Treballadors Migrants, promesa que AI rep amb satisfacció. ?Plantegem al govern espanyol el desafiament que, en l'elaborar el seu Pla Nacional de Drets Humans, es posi al capdavant de la Unió Europea per desenvolupar una política migratòria de millors pràctiques basada en els drets humans?, ha declarat Irene Khan. Racisme i xenofòbia Espanya també ha de prendre consciència del desafiament que suposen el racisme i la xenofòbia en l'àmbit europeu. A pesar que a Espanya s'ha creat un Observatori sobre aquestes qüestions, no s'han publicat dades ni estadístiques. ?El racisme i la xenofòbia existeixen en la realitat però són invisibles en termes oficials. Cal posar fi a aquesta situació de manera immediata?, ha manifestat Irene Khan. Amnistia Internacional demana l'adopció d'una estratègia global per recollir i publicar aquest tipus d'informació a tota Espanya, com part d'un pla més ampli destinat a combatre el racisme i la intolerància. Tortura i maltractaments Les investigacions portades a terme per Amnistia Internacional i altres organitzacions mostren que, encara que no es produeixen de forma sistemàtica, continuen rebent-se al?legacions de tortures i altres maltractaments soferts per persones de molt diversa índole i en tot el país. L'organització acull amb satisfacció el fet que les autoritats reconeixen cada vegada més que la tortura i els maltractaments no són anomalies aïllades, i demana l'adopció de mesures per abordar el problema, inclosa la creació d'un mecanisme independent que investigui les denúncies presentades contra la policia, com ocorre en altres països europeus. Salvaguardes com aquesta són la millor manera de protegir tant els drets de les persones detingudes com la reputació dels funcionaris encarregats de fer complir la llei enfront de denúncies falses. En aquest sentit, una mesura preventiva positiva ha estat la introducció de càmeres de vídeo per vigilar les persones detingudes sota custòdia policial, una mesura que es va utilitzar per primera vegada al País Basc i que ara també s'ha implantat a Catalunya. La introducció de mesures que, a petició d'un jutge, permetrien la videovigilància de les persones detingudes en règim d'incomunicació per forces policials estatals constitueix un avanç. Amnistia Internacional demana que aquesta mesura es converteixi en obligatòria en tots els casos de detenció. ?En tot cas, la legislació espanyola sobre detenció en règim d'incomunicació constitueix una anomalia a Europa i ha de ser revocada?, ha afirmat Irene Khan. Política exterior En l'àmbit internacional, Amnistia Internacional demana a Espanya que mostri el seu compromís amb els drets humans de forma sistemàtica en tot l'espectre de la seva política exterior. L'organització acull amb satisfacció el compromís d'Espanya amb el multilateralisme i el suport positiu que ha ofert en els últims anys a les institucions de drets humans en les Nacions Unides. Però ha de mostrar un compromís similar amb els drets humans en les seves relacions bilaterals amb governs com els de la Xina, Colòmbia, els Estats Units, el Marroc i Rússia. ?Subordinar els drets humans a altres interessos econòmics, estratègics i polítics a curt termini en les relacions bilaterals no només mostra escassa visió de futur, sinó que contradiu i afebleix els objectius generals de la política exterior del govern espanyol de promoure els drets humans en l'àmbit multilateral?, ha afirmat Irene Khan. ?El president Zapatero ha presentat una audaç iniciativa destinada a assolir una suspensió mundial de la pena de mort, a la qual Amnistia Internacional dóna suport amb satisfacció?, ha manifestat Irene Khan. ?Demanem al president Zapatero que sigui igual d'audaç i assumeixi el lideratge en altres qüestions de drets humans urgents i difícils que existeixen a Espanya, Europa i la resta del món. En la seva segona legislatura, el govern de Zapatero té una oportunitat única de mostrar resultats en matèria de drets humans?. Informació general Una delegació d'Amnistia Internacional, encapçalada per la secretària general Irene Khan, es troba a Espanya des del 14 de juny, i ha mantingut reunions amb representants de la societat civil, membres del Parlament i membres del govern. A les Illes Canàries la delegació es va entrevistar amb el president del govern autonòmic i va visitar un centre de menors no acompanyats. Al País Basc, Irene Khan es va reunir amb el president del govern autonòmic, l'Ararteko (Defensor del Poble al País Basc) i els consellers d'Interior i de Justícia. També va ser convidada a dirigir-se a la Comissió d'Interior del Parlament basc (el seu discurs està disponible a www.es.amnesty.org). A Madrid, Irene Khan va mantenir diverses reunions oficials amb, entre d?altres, el president del govern, el ministre de Justícia, la secretària d'Estat de Migració, els secretaris d'Estat d'Interior i d'Afers exteriors, el Fiscal General i el president de la sala penal de l'Audiència Nacional, representants del Consell General del Poder Judicial i també de diversos partits polítics del Congrés dels Diputats. (20/06/2008)