Mohamed Zaher pot ser repatriat a Síria per "raons d'ordre públic i seguretat pública".

Mohamed Zaher Asade, ciutadà sirià i resident a Espanya des de fa més de 20 anys, pot ser expulsat al seu país en qualsevol moment després d'haver estat detingut el 30 de març a Granada i traslladat al Centre d'Internament per a Estrangers d'Aluche, a Madrid, on es troba actualment.

Davant d’aquesta situació, Amnistia Internacional ha engegat una crida internacional a tots els seus activistes per evitar que Mohamed Zaher pugui ser víctima de tortura i maltractament a Síria. L'organització ha documentat com en aquest país les persones considerades per les autoritats sirianes com a possibles islamistes o que puguin posseir informació sobre actes terroristes corren risc de patir maltractaments o tortura en els centres de detenció i internament on podrien ser trasllades en trepitjar el país, ja que estan exposades a ser detingudes, recloses per un cert temps i sotmeses a judicis injustos.

Mohamed Zaher va ser condemnat a vuit anys i mig per pertinença a banda armada, concretament a la cèl·lula d'Imad Eddin Barakat, conegut com Abu Dahdah, presumpte fundador d'Al-Qaida a Espanya. El 17 de setembre de 2010 va sortir de presó després de complir amb la pena establerta.

Segons la informació de què disposa Amnistia Internacional, Mohamed Zaher és un ciutadà amb permís de residència comunitari. El 2008 va obtenir permís penitenciari per sortir de la presó a treballar. Mentre romania a la presó, les autoritats espanyoles van decretar-ne, el 2009, la seva expulsió basant-se en raons de "ordre públic i seguretat pública", i van informar-lo que tenia 35 dies per tornar al seu país de forma voluntària un cop complerta la condemna.

"No puc tornar al meu país. Allà em detindran i em torturaran fins a la mort. Prefereixo morir-me de gana a morir torturat lentament als països àrabs", ha declarat Mohamed Zaher.

Preocupacions d'Amnistia Internacional:

Amnistia Internacional tem per la seguretat de Mohamed Zaher a la seva arribada a Síria, o bé a Jordània, on també podria ser deportat. "En aquest cas, l'organització estaria igualment preocupada atès que es tenen documentats casos de persones transferides de Jordània a Síria que han patit, com a resultat d'aquest trasllat, tortura i maltractaments", ha assegurat María Serrano, portaveu d'Amnistia Internacional Espanya per a temes de política interior. "Per això, demanem que l'ordre d'expulsió sigui retirada immediatament", ha afegit.

L'organització també demana que s'investiguin les al·legacions d'intimidació i assetjament per part de les autoritats espanyoles a Mohamed Zaher. Segons la seva esposa, la ciutadana espanyola Habiba Mohamed i Mohamed, el seu marit li va dir que la policia li va amenaçar de "fer-te la vida impossible fins que surtis d'Espanya si no col·labores", advertiment que l'endemà les mateixes autoritats li van repetir a ella.

Amnistia Internacional ha documentat que, a Síria, la tortura i altres maltractaments són comuns en les comissaries de policia, centres de detenció dels cossos de seguretat i les presons, i es cometen amb impunitat. Tal com recull l'Informe Anual 2010 d'Amnistia Internacional, es va tenir notícia de set morts ocorregudes sota custòdia en circumstàncies controvertides. L'organització no té coneixement que les autoritats hagin pres mesures per investigar-les ni per examinar les denúncies de tortura fetes pels detinguts.

D'especial preocupació és la situació actual a Síria en el context de les manifestacions que recorren el país demanant canvis al president Baixar Al-Assad, qui malgrat això manté el repressiu estat d'excepció vigent des de fa més de 50 anys.

Potencial separació familiar:

Mohamed Zaher està casat amb una ciutadana espanyola nascuda a Ceuta, actualment embarassada i mare del seu primer fill, de dos anys d'edat i també espanyol. No obstant això, malgrat aquests vincles familiars, totes les mesures cautelars sol·licitades fins al moment han estat desestimades.

Amnistia Internacional recorda que segons el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, els Estats estan obligats a protegir el dret a la vida en família. A més, la Convenció de Drets de la Infància obliga els Estats a vetllar perquè el nen no sigui separat dels seus pares.

Informació complementària:

L’any 2008, Amnistia Internacional ja es va adreçar al Ministeri de l'Interior per expressar-li la seva preocupació davant l'expulsió del ciutadà sirià Basel Ghalyoun, qui finalment, i malgrat la crida de l'organització, va ser retornat a Síria per les autoritats espanyoles el 22 de juliol d'aquest any. Segons la informació que  va obtenir l'organització, Basel Ghalyoun va ser detingut per les autoritats sirianes a la seva arribada i reclòs en règim d'incomunicació en un lloc no revelat.

A més de recollir-se en la pròpia legislació espanyola, Espanya forma part de diversos tractats internacionals que prohibeixen de manera expressa la devolució d'una persona a un país on pugui córrer perill de patir tortura i altres maltractaments, tals com el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH), el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDC) i la Convenció de l'ONU contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants.

Amnistia Internacional considera que la devolució de Basel Ghalyoun a Síria va constituir una vulneració de les obligacions contretes per Espanya en virtut dels citats convenis. L'expulsió del ciutadà sirià Mohamed Zaher Asade podria també infringir la prohibició del principi de no devolució que obliga a Espanya i que no permet excepcions.

El Comitè contra la Tortura de Nacions Unides en les seves recomanacions al cinquè informe presentat per Espanya, ha mostrat preocupació davant la vulneració del principi de no devolució. També ha qüestionat fins i tot l'adopció de les denominades "garanties diplomàtiques" per procedir a l'expulsió o extradició d'una persona, com a protecció contra la tortura o altres maltractaments quan hi hagi raons fundades per creure que una persona pogués córrer perill de ser sotmesa a tortura o maltractaments al país de destinació.