Les autoritats iranianes trepitgen els drets de la infància i cometen una greu violació del dret internacional humanitari, que constitueix un crim de guerra, en reclutar i mobilitzar nens de tan sols 12 anys en una campanya militar encapçalada per la Guàrdia Revolucionària Islàmica. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui.

El 26 de març de 2026, Rahim Nadali, subcomandant del Cos Mohammad Rasoul Allah de la Guàrdia Revolucionària Islàmica per al Gran Teheran, va anunciar que s'ha “obert per a voluntaris” de 12 anys o més una campanya de reclutament denominada “Combatents per l'Iran per a la defensa de la Pàtria”, i va animar que s'inscrivissin voluntaris a les bases del Basij i en mesquites de tot Teheran per a unir-se a “els combatents que defensen la pàtria”. Segons relats de testimonis presencials i audiovisuals verificats, s'han desplegat nens soldats armats, alguns amb rifles tipus AK47, en controls i patrulles de la Guàrdia Revolucionària.

“Les autoritats iranianes estan animant sense rubor a nens de tan sols 12 anys a unir-se a la campanya militar dirigida per la Guàrdia Revolucionària Islàmica, posant-los així en greu perill i violant el dret internacional, que prohibeix el reclutament i l'ús de menors d'edat en l'exèrcit. El reclutament de menors de 15 anys en les forces armades constitueix un crim de guerra”, ha manifestat Erika Guevara Rosas, directora general d'Investigació, Incidència, Política i Campanyes d'Amnistia Internacional.

“Com que els atacs dels Estats Units i Israel van aconseguir milers d'emplaçaments de la Guàrdia Revolucionària, incloses instal·lacions del Basij, en tot el país, amb mitjans com ara atacs amb drons contra controls i patrulles de seguretat, el desplegament de nens soldats juntament amb personal de la Guàrdia Revolucionària o en les seves instal·lacions posa als menors de greu perill de resultar morts o ferits. Les autoritats iranianes han de cessar immediatament el seu atac criminal contra els drets de la infància i prohibir el reclutament en les forces armades de qualsevol persona menor de 18 anys.”

Segons declaracions oficials, en virtut de la campanya anunciada, els reclutes són assignats a un seguit d'activitats vinculades a les activitats “operatives i de seguretat” de la Guàrdia Revolucionària, com ara patrulles, controls, suport logístic, distribució de material i subministraments, i ajuda amb tasques relacionades amb els aliments, l'atenció mèdica i l'assistència humanitària.

Amnistia Internacional ha analitzat 16 fotos i vídeos que han aparegut a Internet des del 21 de març de 2026 i en els quals es veu a nens empunyant armes com ara rifles d'assalt tipus AK, vigilant en controls al costat de la Guàrdia Revolucionària i altres forces, patrullant i durant concentracions militars organitzades pel govern a Teheran, Mashad i Kermanshah.

El 29 de març, Alireza Jafari, d'11 anys, va morir mentre acompanyava el seu pare, membre del Basij de la Guàrdia Revolucionària, en un control a Teheran; la seva mort va posar de manifest les devastadores conseqüències de la presència de nens en objectius militars. Les autoritats han confirmat que el nen va morir “mentre prestava servei” en un control a conseqüència d'un atac d'un dron israelià.

La mare del nen va dir al diari Hamshahri que, la nit de l'incident, el seu marit havia informat que hi havia “falta de personal” en els controls i s'havia emportat amb ell wls seus fills, Alireza Jafari i el seu germà menor, de nou anys. La mare va afegir que el seu marit havia dit que Alireza “ha de preparar-se per als pròxims dies” i que, actualment, és habitual que hi hagi nens de 15 i 16 anys servint en els controls.

Ghoncheh Habibiazad, reporter experimentat de BBC Persian Forensic, va compartir amb Amnistia Internacional captures de pantalla de missatges de text rebuts de quatre testimonis presencials a Teheran, Karaj i Rasht que afirmaven haver vist nens armats, alguns amb rifles tipus AK47, desplegats en controls gestionats pel Basij al març de 2026. 

Un dels testimonis de Teheran va escriure:

“[El 25 de març] vaig veure un nen en un control prop de la nostra casa […] Crec que tindria uns 15 anys. Tenia un bigoti molt incipient. Semblava costar-li respirar per l'esforç d'aixecar l'arma. Apuntava amb ella cap als automòbils”.

Un altre testimoni de Karaj va escriure:

“Avui [27 de març], he vist un nen en un control. Crec que tindria uns 16 anys. Ni tan sols tenia borrissol facial. Sostenia un rifle Kalashnikov”.

Un testimoni de Rasht va escriure el 30 de març:

“He vist nens empunyant armes. Van emmascarats, però és evident que són nens. Ni tan sols han crescut en alçada […] alguns semblen tenir 13 anys a tot estirar […] Vaig veure'n alguns dempeus davant de mesquites [en les quals estan situades bases del Basij], per davant de les forces militars. No faig més que pensar que els seus cervells no estan desenvolupats com els dels adults i que, de fet, podrien disparar a l'atzar. Em fan alhora por i pena”.

En un vídeo publicat a Internet el 30 de març de 2026, filmat a Mashhad, en la plaça Shariati, es veu dos nens, fàcilment identificables per la seva grandària i la seva alçada, vestits amb uniformes de camuflatge Basij i passamuntanyes i empunyant rifles d'assalt tipus AK mentre treuen el cap des d'un automòbil blanc durant una concentració organitzada pel govern. Un dels nens apunta per una finestreta lateral, mentre que l'altre ho fa per la finestra superior del vehicle. En les imatges es veu als nens elevats per sobre de la multitud mentre l'acte avança per la plaça i la gent victoreja i agita banderes.

L'anunci de reclutament es va distribuir al costat d'un cartell en el qual es veu un home amb l'uniforme dels batallons del Basij de la Guàrdia Revolucionària, una dona vestida de civil, un nen i una nena. El cartell promovia la campanya sota el lema “Basij amb el poble, per al poble” i incloïa una cita del difunt cap suprem i comandant en cap de les forces armades, Alí Khamenei, que deia: “Perquè les principals virtuts de la Revolució pervisquin, els basij han de romandre en el centre del combat”.

En una entrevista amb mitjans de comunicació estatals, Rahim Nadali, subcomandant del Cos Mohammad Rasoul Allah de la Guàrdia Revolucionària Islàmica per al Gran Teheran, va parlar del “gran entusiasme” que existia entre els adolescents per unir-se a les “patrulles operatives i d'intel·ligència”, dient:

“Molts adolescents i joves s'han presentat dient que volen participar […] Tenint en compte les edats dels qui formulen aquestes peticions, hem establert l'edat mínima en 12 anys. Ara hi ha nens de 12 i 13 anys que volen ser presents en aquest espai”.

Un marc legislatiu abusiu permet l'allistament de nens

El recent reclutament de nens pot realitzar-se gràcies a la Llei Reguladora del Reclutament de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, que divideix al personal de la Guàrdia en dues categories: guàrdies oficials i basij. L'article 13 defineix els basij classificant-los en tres categories: ordinaris, actius i especials. Els basij ordinaris es descriuen com a individus “de diversos segments de la societat que creuen en la Constitució de la República Islàmica de l'Iran i en els objectius de la Revolució Islàmica”. Després de completar un ensinistrament general, s'uneixen i organitzen dins del “exèrcit dels 20 milions”, terme encunyat pel primer líder suprem, Ruhollah Jomeini, poc després de la Revolució de 1979 i que durant la guerra entre l'Iran i l'Iraq (1980-1988) es va convertir en una referència de les iniciatives de l'Estat per a aconseguir una mobilització massiva de nens i joves en campanyes militars.

L'article 93 permet explícitament a menors de 15 anys convertir-se en basijs ordinaris, sense establir de fet una edat mínima.

Els basij actius són basij ordinaris que “es presenten voluntaris per a ser organitzats” i poden “col·laborar amb la Guàrdia Revolucionària Islàmica en la realització de missions assignades” després de completar un ensinistrament. L'article 94 permet que els nens de 15 anys o més es converteixin en basij actius.

Els basij especials, descrits també com a “guàrdies honoraris”, són aquells que “posseeixen les qualificacions d'un guàrdia [oficial] i, després de completar l'ensinistrament disposat en aquesta llei, s'organitzen i es comprometen a estar disponibles en qualsevol moment en què la Guàrdia Revolucionària Islàmica els necessiti”. L'article 16 permet que nens de 16 anys es converteixin en basij especials.

Encara que les autoritats descriuen sovint als basij com a “forces populars” o “les forces del poble” de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, en realitat aquestes unitats no són voluntàries. Els membres del Basij reben una remuneració econòmica. A més, existeixen diverses lleis i polítiques que requereixen al govern que proporcioni als membres del Basij accés preferent a oportunitats d'ocupació, habitatges i préstecs, així com avantatges en l'admissió en institucions d'educació pública, i tot això fa créixer el risc que es recluti nens de comunitats empobrides, especialment en un context caracteritzat per una difícil situació econòmica.

Les autoritats iranianes han de donar immediatament instruccions explícites per a prohibir que les forces militars de l'Iran, incloses les estructures del Basij en la Guàrdia Revolucionària, allistin nens menors de 18 anys i perquè s'assegurin que els basij existents i altres membres de les forces armades que siguin menors de 18 anys siguin immediatament donats de baixa del servei.

L'Iran és Estat Part en la Convenció sobre els Drets del Nen, que prohibeix el reclutament de menors de 15 anys. El Protocol Facultatiu de la Convenció, que l'Iran ha signat però no ratificat, prohibeix als Estats el reclutament obligatori de menors de 18 anys, així com el seu ús en les hostilitats. En virtut del dret internacional humanitari consuetudinari, jurídicament vinculant per a l'Iran, reclutar o allistar menors de 15 anys en forces o grups armats, o emprar-los perquè participin activament en hostilitats, constitueix un crim de guerra.

Informació complementària

Segons les autoritats iranianes, els atacs d'Israel i els Estats Units han matat més de 1.900 persones, entre elles 249 dones i 216 nens i nenes. En un atroç incident, un atac estatunidenc contra una escola a Minab va matar 168 persones, entre elles més d'un centenar de menors. La investigació d'Amnistia Internacional va concloure que l'escola va ser blanc d'un atac directe amb munició guiada de precisió i que les forces estatunidenques no van fer tot el possible per a verificar que el blanc seleccionat era un objectiu militar.

Els atacs llançats per la República Islàmica de l'Iran han matat almenys 16 persones a Israel, quatre a Cisjordània i 23 en Estats del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf.

Les autoritats iranianes tenen un historial de violar el dret internacional humanitari mitjançant el reclutament de nens, especialment durant la dècada de 1980, quan, segons van admetre, més de 550.000 nens van ser enviats com a nens soldats a la guerra entre l'Iran i l'Iraq, i almenys 36.000 d'ells van morir.