Com a organitzacions humanitàries i de drets humans que treballem des de fa anys a Israel i el Territori Palestí Ocupat, estem consternades per la decisió de la Knesset israeliana d'aprovar un projecte de llei que fa efectivament preceptiva la pena de mort a Cisjordània i que, de fet, s'aplicarà exclusivament a les persones palestines.

El 30 de març, la Knesset va aprovar un projecte de llei, presentat pel partit del ministre de Seguretat Nacional, Ben-Gvir, que amplia l'ús de la pena de mort tant en els tribunals militars com en els civils. Encara que la legislació israeliana preveu des de fa temps la pena de mort per a casos de genocidi i espionatge en temps de guerra, Israel no ha dut a terme execucions ni ha imposat condemnes a mort des de 1962. Aquesta nova llei no només representa un retrocés significatiu, sinó que, a més, el fa imposant la pena capital per motius ètnics o nacionals de facto i afeblint garanties jurídiques fonamentals.

A Cisjordània —exclosa Jerusalem Oriental—, la llei imposa la pena de mort com a pena per defecte per a les persones condemnades per homicidi intencional —classificat com a acte de terrorisme en la legislació israeliana— i la de cadena perpètua únicament en “circumstàncies especials” que no s'especifiquen en la llei. Els tribunals militars podrien imposar la pena capital per majoria simple, fins i tot sense que mediï una petició de la fiscalia. Les penes no poden ser commutades, la persona condemnada no pot indultada, i han d'executar-se en el termini de 90 dies. Cal destacar que els colons israelians a Cisjordània estan expressament exclosos de l'àmbit d'aquesta disposició.

Dins d'Israel, els tribunals civils podrien imposar la pena de mort o de cadena perpètua per un homicidi intencional si es comet amb la finalitat de “negar l'existència de l'Estat d'Israel”.

Per tant, encara que la llei no fa referència expressa a l'ètnia ni a la nacionalitat, està concebuda de fet exclusivament per a les persones palestines. A més, introdueix un règim d'execució excepcional mitjançant la forca, caracteritzat pel secretisme i l'accés limitat a assessorament jurídic i supervisió externa.

La Unió Europea ve sostenint sistemàticament que la pena capital és cruel, inhumana i incompatible amb la dignitat humana en totes les circumstàncies. Però, fins i tot més enllà d'aquesta postura basada en principis, la nova llei israeliana vulnera salvaguardes fonamentals reconegudes per la comunitat internacional per a protegir els drets de les persones condemnades a mort. La seva naturalesa discriminatòria i l'absència de garanties processals violen el dret a la vida i les proteccions consagrades en el dret internacional humanitari i dels drets humans com l'IV Conveni de Ginebra, el Reglament de la Haia, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i la Convenció contra la Tortura.

Fins ara, les gestions diplomàtiques de la UE i els seus estats membres per a instar Israel a fer marxa enrere han estat ineficaços. Aquest lamentable fet es produeix enmig de la catàstrofe humanitària d'origen humà que s'està desenvolupant a Gaza i que una Comissió d' Investigacióde l'ONU, múltiples organitzacions palestines, israelianes i internacionals, i experts i expertes independents han qualificat de genocidi, i sobre un teló de fons d'acceleració de l'annexió de facto de Cisjordània, com va reconèixer el Tribunal Internacional de Justícia en la seva opinió consultiva de 19 de juliol de 2024. L'adopció de la llei de pena de mort és, per tant, part d'un patró de polítiques i pràctiques discriminatòries contra la població palestina que, en la mateixa opinió consultiva, el Tribunal Internacional de Justícia va declarar que violava l'article 3 de la Convenció contra el Racisme, que prohibeix la segregació racial i l'apartheid.

En aplicació d'aquestes polítiques, Israel ja ha travessat línies vermelles establertes per la UE: la promoció de la construcció d'assentaments en la zona E1, que trenca la contigüitat territorial de Cisjordània, amb la intenció d'impedir un futur Estat palestí; la prohibició de la UNRWA, l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient, i els atacs a les seves instal·lacions, incloses escoles i clíniques construïdes i gestionades amb contribucions de la UE; l'expulsió d'ONG internacionals mitjançant procediments restrictius d'inscripció en registre; els desallotjaments forçosos de residents palestins a Jerusalem Oriental; el desplaçament forçat de desenes de milers de persones palestines i la demolició generalitzada d'habitatges i infraestructura palestines a Cisjordània, inclosos projectes finançats per la UE; la persistent impunitat per a abusos de les forces de seguretat israelianes i la violència dels colons amb suport de l'Estat; informes de tortures i maltractaments generalitzats i sistèmics de presos i preses palestines; restriccions a la llibertat religiosa; atacs contra periodistes, i denegació d'accés a funcionaris de la UE.

Com també va recordar l'alta representant de la UE per a afers exteriors Kallas en la seva declaració de 31 de març, l'Acord d'Associació de la Unió Europea i Israel estableix el respecte pels principis democràtics com a element essencial de les relacions entre la Unió Europea i Israel. Una revisió realitzada per la UE al juny de 2025 basada en l'article 2 de l'Acord va concloure que Israel incomplia les seves obligacions en matèria de drets humans per abusos greus contra la població palestina i violava les lleis de la guerra, tant a Gaza com a Cisjordània, inclosa Jerusalem Oriental.

Han transcorregut nou mesos: fa temps que s'hauria d'haver actuat. La Unió Europea ha de respectar els seus principis declarats i obligacions legals suspenent finalment, com a mesura immediata mínima, l'element comercial de l'Acord d'Associació de la Unió Europea i Israel i adoptant altres mesures, com va proposar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, el setembre de 2025.

Organitzacions firmants

11.11.11
ACT Alianza UE
Act Church of Sweden
ActionAid International
Amnistia Internacional
American Friends Service Committee (AFSC)
Bystanders No More
Càritas Europa
Càritas MONA (Middle East and North Africa)
Child Rights International Network (CRIN)
Children Not Numbers
Christian Aid
CIDSE – International family of Catholic social justice organisations
CNCD-11.11.11
Cooperazione Internazionale Sud-Sud (CISS)
DanChurchAid
80:20 Educating and Acting for a Better World
EuroMed Rights
Finn Church Aid
Global Centre for the Responsibility to Protect (GCR2P)
Human Rights Watch
Insecurity Insight
International Federation for Human Rights (FIDH)
Lebanese Center for Human Rights (CLDH)
Norwegian Church Aid
Oxfam
Pax Christi International
Public Commitee Against Torture in Israel
Trócaire
United Against Inhumanity
Women’s Centre for Legal Aid and Counselling (WCLAC)