Nou Informe d'Amnistia Internacional, “Veus contra l'oblit”, que analitza la Política Exterior espanyola durant la IX Legislatura
L'aprovació d'un nou Pla de Drets Humans a la propera Legislatura és condició necessària per situar els drets humans a primera línia de la política exterior espanyola. La crisi al Nord d'Àfrica i al Pròxim Orient és una oportunitat per situar els drets humans en el centre de les relacions amb l’Estat espanyol.
Amnistia Internacional publica avui l’informe “Veus contra l'Oblit” en el qual analitza la resposta de la política exterior espanyola durant la IX Legislatura als desafiaments de drets humans arreu del món mitjançant la seva actuació bilateral i multilateral.
La principal conclusió de l'informe és que els drets humans continuen sense ser un interès nacional a defensar amb la mateixa fermesa que altres interès, com els econòmics, els energètics o els de seguretat. Això es veu especialment en les relacions bilaterals d'Espanya amb la Xina, la Federació Russa, els Estats Units, Colòmbia, el Marroc i el Sàhara Occidental o Guinea Equatorial, on el Govern espanyol ha mantingut una actuació tímida, ha guardat silenci o, fins i tot, ha mirat cap a l’altra banda davant de violacions de drets humans amb l'objectiu de salvar altres interessos.
Contràriament, en l'acció del Govern espanyol en els fòrums multilaterals hi ha hagut avanços en els quals ja no es pot fer marxa enrere. En destaca el lideratge mostrat en la creació de la Comissió Internacional contra la pena de mort, la ratificació d'importants tractats internacionals, la contribució al sistema multilateral de Nacions Unides, la defensa del dret a l'aigua i alsanejament com a drets humans, el compromís amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni o l'impuls d'iniciatives per combatre la violència de gènere i la discriminació de minories sexuals en el marc de Nacions Unides, Consell d'Europa i Unió Europea.
A més, l’Estat espanyol va donar un gran pas endavant el 2008 amb l'aprovació d'un Pla Nacional de Drets Humans, situant-se entre els 29 països del món que tenen un pla d'aquesta naturalesa. No obstant això, mesures com aquesta segueixen sent aïllades i no han portat cap a una política integral i transversal que situï els drets humans en la primera línia de la política exterior espanyola. Totes les forces polítiques espanyoles han de comprometre's a aprovar un nou Pla de Drets Humans en la propera legislatura, i convertir-lo en l’eix d'una política d'Estat sobre drets humans.
La crisi als països del Nord d'Àfrica i el Pròxim Orient representa una oportunitat immillorable per canviar el rumb i situar els drets humans en el centre de les relacions amb aquests països. Fins ara, les relacions espanyoles amb països veïns com el Marroc, Tunísia, Algèria, Egipte o Líbia no han exigit avanços en drets humans, sinó que han estat més aviat marginats de les agendes.
Influència de la política exterior en les persones Tota política exterior d'un govern té influència sobre la vida de les persones, sigui aquesta favorable o desfavorable. D'aquesta forma, la política exterior espanyola, en aquesta Legislatura, ha influït en la vida de persones concretes. Aquesta influència ha estat positiva, com en el cas dels tres exdetinguts de Guantánamo acollits a Espanya; les gestions per alliberar als presos de consciència a Cuba; la condemna de l'assassinat d'alguns activistes de drets humans a Rússia; o les gestions realitzades per acollir famílies de defensors i defensores de drets humans de Colòmbia o el suport de l'ambaixada espanyola a les mares de Soacha, també de Colòmbia.
Però també tenim exemples negatius. Va passar amb la Xina, quan el Govern es va negar a acollir l'activista Hu Jia, ara empresonat, o quan no va rebre ni a l'enviat especial del Dalai Lama ni a la líder de la minoria uigur, Rebiya Kaader, després de rebre pressions de les autoritats xineses. O en relació amb els Estats Units, mantenint-se en silenci davant de les greus violacions de drets humans comeses durant l’anomenada “guerra contra el terror” o la manca d'informació a la família de Mustafà Setmarian, ciutadà espanyol d'origen sirià desaparegut en aquest context al Pakistan al 2005. Un altre exemple negatiu és l'extradició a Rússia del ciutadà txetxè Murat Gasàiev, malgrat el risc que fos sotmès a tortura i altres maltractaments, vulnerant el principi deNo Devolució, així com l'extradició al Marroc d'Ali Arrass, també a l'empara de “garanties diplomàtiques” ofertes per les autoritats marroquines malgrat el risc de patir tortures i altres maltractaments
Negocis i drets humans en temps de crisi: alerta en el comerç d'armes Espanya ha donat suport a les negociacions per a la futura aprovació al 2012 d'un Tractat Internacional que reguli el comerç d'armes, i el 2007 va aprovar una llei interna per regular les exportacions d'armes espanyoles: dues bones notícies. No obstant, en els últims anys ha venut armes a destinacions preocupants com l’Aràbia Saudita, el Pakistan, Bahrain, Síria, el Líban, Israel, l’Iran, Egipte, Líbia, Algèria, el Marroc, el Sudan, Ghana o Colòmbia. Tots ells, països on existeixen clares evidències que les armes podrien emprar-se per exacerbar tensions o conflictes latents, amb finalitats de repressió interna, en situacions de violació dels drets humans o per desviar-se a països veïns on podrien ser utilitzades amb aquesta finalitat.
Marxa enrere d'Espanya en l'aplicació del principi de jurisdicció universal Espanya ha estat un referent mundial en l'aplicació del principi de jurisdicció universal. Davant l'Audiència Nacional s'han presentat querelles per crims internacionals perpetrats a l’Argentina, Xile, Guatemala, la Xina, Ruanda, el Sàhara Occidental, El Salvador, Franja de Gaza (TPO), el Marroc, l'Iraq i Guinea Equatorial. No obstant això, el 2009 es va aprovar al Congrés la reforma de l'article 23.4 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, la qual cosa ha suposat un lamentable retrocés en l'aplicació d'aquest principi i obstaculitza l'accés de les víctimes a justícia i reparació. En aquesta decisió han influït les pressions de governs com el de la Xina oel d’Israel.
Recomanacions d'Amnistia Internacional Fins al final d’aquesta Legislatura, Amnistia Internacional demana al Govern espanyol que: · Garanteixi l'aprovació d'un nou Pla de Drets Humans per a la X Legislatura i futures, convertint-lo en l’eix d'una política d'Estat sobre drets humans. · Revisi cas per cas totes les transferències i exportacions d'armes al Nord d'Àfrica i al Pròxim Orient, quan existeixi un risc important que poden ser utilitzades per cometre violacions de drets humans i del dret internacional humanitari, la denegació de les sol·licituds d'autorització i la suspensió o revocació de les ja autoritzades. · Ofereixi ajut a Itàlia i a tercers Estats per garantir que les persones que fugen de Líbia tenen accés a protecció internacional; i exigeixi a totes les parts implicades en el conflicte libi que respectin el dret internacional humanitari. · Inclogui la defensa dels drets humans en les seves relacions bilaterals amb la Xina -demanar l'alliberament de defensors i defensores de drets humans empresonats injustament-, Rússia -incorporar temes de drets humans en l'agenda d'aquest país amb motiu de l'any de Rússia 2011- i el Marroc -promoure a l'ONU que el mandat de la Missió de Nacions Unides pel Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO) incorpori la vigilància de drets humans-.
Per a la propera Legislatura, l'organització proposa als partits polítics amb representació al Congrés dels Diputats un decàleg de mesures per a una política exterior espanyola compromesa amb els drets humans a incloure en els programes electorals per a les eleccions generals de 2012: 1.Adoptar una política d'Estat en matèria de drets humans i fer d'aquests drets un interès nacional de la seva acció exterior, tot donant prioritat al suport a víctimes i activistes. 2.Enfortir el sistema universal de drets humans 3.Continuar liderant iniciatives mundials contra la pena de mort 4.Protegir els drets humans en la lluita contra la pobresa 5.No vendre armes a països on puguin utilitzar-se per violar drets humans 6.Que les empreses espanyoles assumeixin les seves responsabilitats en matèria de drets humans i rendeixin comptes. 7.Que hi hagi rendició de comptes i garanties de no repetició després dels fets esdevinguts en el context de la Guerra contra el terror 8.Recuperar el compromís amb la justícia internacional 9.Reforçar les actuacions i mecanismes de protecció dels drets humans de la Unió Europea, com a part de la seva política exterior per a Espanya. 10.Fer de la defensa dels drets humans una prioritat en les relacions bilaterals amb tercers països.