Aquesta política ha donat com a resultat més de 66 mil detencions, en la seva majoria arbitràries, maltractaments i tortura, violacions flagrants al degut procés, desaparicions forçades i la mort d'almenys 132 persones sota la custòdia de l'Estat, que en el moment de la defunció no havien estat declarats culpables de cap delicte. Per a la comissió d'aquestes violacions de drets humans, ha estat clau la coordinació, en complicitat, dels tres poders de l'Estat; la confecció d'un marc jurídic contrari als estàndards internacionals de drets humans, específicament en el que afecta el procés penal; i la manca d'adopció de mesures per evitar les violacions sistemàtiques de drets humans sota un règim excepcional.

“La comunitat internacional està en alerta sobre les greus conseqüències en matèria de drets humans que està generant el règim d'excepció al Salvador. La submissió de les institucions responsables de procurar i administrar justícia al país ha provocat la instrumentalització del procés penal, amb el qual s'està castigant persones sense evidència que han comès cap rim, en la seva majoria de zones històricament marginalitzades”, ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

“La mort de 132 persones sota la custòdia de l'Estat, la detenció arbitrària, el processament penal massiu i l'empresonament indiscriminat de desenes de milers de persones són incompatibles amb una estratègia de seguretat pública eficaç, justa i duradora. La violació sistemàtica de drets humans i el desmantellament de l'estat de dret no són la resposta als problemes a què s'enfronta el país. Al contrari, estableixen precedents molt perillosos.”

El règim d'excepció es va decretar el 27 de març de 2022 després d'un pic d'homicidis en el qual van morir 87 persones, a causa de la fallida del suposat pacte que el govern de Nayib Bukele mantenia amb aquestes estructures criminals, per a aconseguir una baixa d'homicidis a canvi d'uns certs beneficis per als seus líders.

Amnistia Internacional considera que el caràcter sistemàtic de les greus violacions de drets humans comeses en el marc del règim d'excepció se sustenta en la forma generalitzada i sostinguda en el temps en la qual estan passant; en el nivell d'organització i planificació estatal en què conflueixen els tres poders de l'Estat; en la impunitat i la falta de rendició de comptes; en la manca de transparència i accés a la informació; i en la criminalització generalitzada de la pobresa, com a element discriminatori.

Les violacions de drets humans sistemàtiques podrien suposar per als agents de l'Estat salvadorenc una responsabilitat penal internacional individual, per l'incompliment de les seves obligacions de prevenció i sanció sobre aquests fets.

Processament penal i empresonament indiscriminat

Per més d'un any s'han suspès garanties processals com la presumpció d'innocència i el dret a la defensa, la qual cosa ha permès la detenció arbitrària i l'empresonament de més de 66 mil persones en temps rècord. Amnistia Internacional ha documentat al voltant de 50 casos en els quals ha pogut identificar un patró de detenció i empresonament arbitrari a gran escala.

Entre els patrons identificats s'inclouen la detenció sobre la base de suposades denúncies anònimes, la tinença de tatuatges o d'antecedents penals previs de qualsevol mena. Així mateix, es registra la celebració d'audiències exprés – la majoria virtuals – on un jutge d'identitat reservada pot arribar a processar simultàniament fins a 500 persones gairebé sense proves que les impliquin en la comissió d'un il·lícit. A més, les persones manquen d'una defensa efectiva i a penes tenen coneixement dels càrrecs de l'acusació.

Tortura i morts arbitràries sota la custòdia de l'estat

Fins a finals de març de 2023, el nombre de persones mortes sota custòdia de l'Estat havia augmentat a 132. No obstant això, organitzacions de drets humans salvadorenques presumeixen que hi ha un subregistre a causa dels casos en què s'han reportat exhumacions de víctimes de fosses comunes, després que els seus familiars aconseguissin assabentar-se de la seva mort mesos després per particulars.

Amnistia Internacional ha documentat almenys 10 casos de mort sota custòdia de l'Estat i va verificar que les principals causes inclouen el sotmetiment a tortures i tractes cruels i degradants per part d'agents policials i custodis, així com l'absència d'accés a serveis de salut. Algunes persones en llibertat condicional van relatar haver presenciat custodis i policies matant presos a pallisses, amb la intenció que “confessessin” que eren part d'una banda, o com l'aplicació d'un suposat càstig.

L'organització va constatar que, en alguns casos, l'Institut de Medicina Legal i els hospitals on les víctimes van ser ateses abans de morir, van estendre certificats on es consignava com a causa principal de la mort fets com: “asfíxia mecànica”, “traumatismes múltiples no identificats” i “apallissat”. Fins avui, cap dels familiars d'aquestes víctimes mortals ha estat notificat sobre la realització d'alguna investigació per a esclarir les circumstàncies de la mort dels seus parents.

Amnistia Internacional va documentar el cas de desaparició forçada i privació de la vida d'un home de 45 anys amb discapacitat mental, qui va ser capturat a la seva casa a mitjan abril de 2022. La seva família va dir que, entre abril i juny d'aquest any, van lliurar al centre penal el kit de neteja i alimentació que les autoritats penitenciàries sol·liciten per als detinguts. Al juliol els delegats del centre penal els van informar que el seu parent ja no es trobava en aquestes instal·lacions, però sense donar detalls sobre el seu parador. Durant els següents dos mesos i mig, la família va visitar diferents presons i hospitals tractant de localitzar-li, sol·licitant el suport del Procuradoratge de Drets Humans i del Procuradoratge General de la República, els qui es van negar a brindar assistència.

A mitjan setembre, van rebre una trucada telefònica d'un individu qui els va dir que havia compartit cel·la amb el seu familiar. Els va aconsellar acudir a l'Institut de Medicina Legal, perquè creia que el seu parent havia mort a causa dels cops que els custodis li havien propinat en ingressar al centre penal.

“Ens van dir: El seu parent vomitava sang per la boca i pel nas. Crec que va morir, perquè se'l van emportar per a l'hospital i ja mai el van tornar”, va relatar la família.

A través de l'Institut de Medicina Legal, la família va aconseguir confirmar que el seu parent havia mort 36 dies després de la seva captura i que a inicis de juliol havia estat enterrat en una fossa comuna. A mitjan octubre van aconseguir exhumar les seves restes. A la data cap funcionari estatal ha contactat a la família per a informar-lo sobre diligències d'investigació entorn de la seva mort.

“Veiem amb alarma com l'amuntegament i la tortura es continuen cobrant la vida de persones innocents sota la complicitat de totes les institucions responsables de vetllar pels seus drets. La deshumanització que estan sofrint milers de persones empresonades de manera injusta és intolerable i ha de ser atesa urgentment pels mecanismes internacionals de protecció de drets humans”, ha afirmat Erika Guevara Rosas.

Tractes cruels i inhumans – amuntegament a les presons

Dins del paquet de reformes legals que va acompanyar el llançament del règim d'excepció destaquen aquelles realitzades al Codi Penal i Processal Penal que han permès la utilització indiscriminada de la figura de la detenció provisional per part dels operadors de justícia. Això no sols ha representat la violació al dret a la llibertat (ja que aquest tipus de detenció ha d'usar-se en circumstàncies molt limitades), dret a ser jutjat o alliberat en un temps raonable, sinó també ha provocat un seriós problema d'amuntegament en les presons. Actualment, el Salvador registra una població carcerària que supera les 100.000 persones, la qual cosa ho col·loca com el país amb la taxa més alta de persones privades de llibertat en el món, amb més de l'1,5% de la seva població a la presó.

Les persones detingudes arbitràriament i posades en llibertat després d'estar diversos mesos sota presó provisional, a les quals Amnistia Internacional va poder entrevistar, van relatar la crisi humanitària a la qual està sotmesa la població carcerària. Entre les condicions, destaquen l'amuntegament extrem, en cel·les amb més de 100 persones, així com la falta de condicions de salubritat i d'accés a serveis bàsics com a aigua, alimentació adequada, medicaments i atenció mèdica. A més, van dir que aquestes condicions van facilitar l'adquisició i propagació de malalties i, en la seva expressió més extrema, les morts per falta d'atenció mèdica oportuna.

A més, van relatar haver estat sotmeses a maltractament verbal i físic per part de la policia i custodis de centres penals, incomunicació amb els seus familiars, ús de gas pebre endins de les cel·les, racionament de menjar, aigua, ús de bany i dutxa, i impossibilitat de tenir accés a l'aire lliure.

Organització i planificació estatal

La política d'empresonament massiu és producte de la planificació estatal en què conflueixen els tres poders de l'Estat, cadascun exercint una funció clau dins de l'engranatge que ha possibilitat la violació sistemàtica, massiva i sostinguda dels drets humans de la població salvadorenca.

D'una banda, l'Òrgan Executiu, a través de la Policia, la Força Armada i el Ministeri de Seguretat, ha dissenyat i implementat una estratègia de seguretat basada en l'ús excessiu de la força, la detenció arbitrària indiscriminada, i la pràctica de tractes cruels, inhumans i degradants i fins i tot la tortura.

Per part seva, l'Òrgan Legislatiu des de fa un any continua aprovant i estenent la vigència del règim d'excepció, una mesura la naturalesa de la qual és temporal i extraordinària. Addicionalment, ha promogut una sèrie de reformes legals que contravenen la normativa internacional de drets humans ratificats pel país.

Finalment, l'Òrgan Judicial no està actuant de manera independent, està violant el dret al degut procés, i no està combatent la impunitat enfront de les violacions que estan ocorrent. Tant els òrgans jurisdiccionals, com les entitats auxiliars i aquelles adscrites al Ministeri Públic, estan incomplint de manera flagrant els seus deures dins del procés penal.

Impunitat rampant

La negligència i l'engany amb què actuen les institucions responsables de vetllar pel respecte i la garantia dels drets humans i de perseguir i castigar delictes comesos per funcionaris, ha generat un alt nivell d'impunitat, respecte a les violacions als drets humans que els agents de seguretat i els operadors de justícia estan cometent per acció o omissió, en el marc del règim d'excepció.

La reserva i obstacles d'accés a la informació i la falta d'adopció de mesures tendents a esclarir les violacions a drets humans i les circumstàncies en les quals van ocórrer, i individualitzar responsabilitats, genera les condicions perquè la impunitat prevalgui i facilita la perpetuació i escalament d'aquests patrons d'abusos.

“En cap dels 50 casos que hem documentat s'ha aconseguit verificar l'existència de processos d'investigació de l'actuació de funcionaris públics. El fet que existeixin violacions generalitzades de drets humans, i pràcticament cap procés penal obert, evidencia el control exercit des del més alt nivell, perquè tots els poders de l'estat acatin aquesta política d'empresonament indiscriminat”, ha dit Erika Guevara Rosas.

Criminalització de les persones que viuen en la pobresa i efectes col·laterals

El règim d'excepció inclou mesures de seguretat que tenen un impacte desproporcionat en les persones que viuen en la pobresa. Aquestes mesures de facto criminalitzen les persones que viuen en les zones més empobrides i que històricament han sofert l'impacte de les bandes violentes.

Milers de famílies s'han vist greument afectades econòmicament, a causa de la captura de la persona proveïdora dins de la llar, així com en les despeses addicionals a què han d'incórrer, tant per intentar comprovar la innocència dels seus parents, exercir el dret de defensa durant el procés penal, i intentar garantir el benestar i la salut dels seus familiars reclosos en les presons.

Les organitzacions de la societat civil han denunciat una incidència més alta de treball infantil i absentisme escolar entre els menors d'edat de les famílies afectades; augment del desplaçament forçat; una alça en els casos de desintegració familiar, i una major càrrega de les cures en les dones.

Amnistia Internacional urgeix novament el govern del president Bukele i la resta de les autoritats de l'Estat a adoptar les mesures necessàries per a revertir el règim d'excepció, restablir els drets suspesos, investigar de manera efectiva, autònoma i independent les dramàtiques conseqüències d'aquesta mesura; i garantir mesures de reparació a les víctimes.

“Davant les greus violacions de drets humans sistemàtiques i recurrents fem una crida als mecanismes internacionals de protecció perquè intervinguin de manera urgent per a evitar una crisi més gran a El Salvador. L'Estat salvadorenc ha de tenir la certesa que la comunitat internacional no tolerarà aquest tipus de polítiques”, ha afirmat Erika Guevara Rosas.