Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Egipte: Pressió sobre els partits polítics perquè compleixin les expectatives del "25 de gener"

Dones egípcies celebren la notícia de la dimissió del president Hosni Mubarak. © AP/PA Photo/Tara Todras-Whitehill
Dones egípcies celebren la notícia de la dimissió del president Hosni Mubarak. © AP/PA Photo/Tara Todras-Whitehill

Els partits polítics egipcis han de dur a terme les 10 reformes fonamentals en matèria de drets humans per fer realitat la promesa d'un nou Egipte formulada per la “Revolució del 25 de gener”.

Quan manca un mes per a les eleccions parlamentàries, Amnistia Internacional demana a tots els candidats que signin un “manifest” per demostrar que tenen la intenció ferma d'aplicar una reforma significativa en matèria de drets humans.

“Els partits polítics que participen a les properes eleccions tenen una gran responsabilitat; la població egípcia té dret a esperar que – finalment - es materialitzin uns canvis que semblen encara molt llunyans, tot i haver passat gairebé un any des del 25 de gener”.


“La justícia i la fi de la repressió es trobaven entre les principals reivindicacions dels manifestants egipcis. Ara els partits polítics han d'exposar els seus plans per abordar el llegat d'abusos i formular compromisos concrets sobre drets humans”.


“La població egípcia, governada pel Consell Suprem de les Forces Armades, tem que un règim repressiu sigui substituït per un altre. Ara espera dels seus dirigents polítics que prenguin mesures decisives que posin fi a la injustícia i els abusos que han fet estralls a l país durant els últims 30 anys”.


Quan el Consell Suprem de les Forces Armades va assumir el poder al febrer, es va comprometre a aixecar l'estat d'excepció; no obstant això, s'ha ampliat la llei que el regula. A més, les detencions arbitràries no han disminuït i milers de civils han estat injustament jutjats davant tribunals militars, malgrat l'aparent abolició del Departament d'Investigacions de la Seguretat de l'Estat.

Amnistia Internacional ha demanat també la fi de la marginació que pateixen les dones en la vida política egípcia, amb la publicació d'un nou informe sobre els obstacles que es troben a l'hora de participar en la vida pública del país. Al document Women Demand Equality in Shaping New Egypt, demana a les autoritats egípcies que prenguin mesures concretes perquè les dones ocupin un lloc preponderant en la construcció del futur del país.

Després de les eleccions de 2005, només 9 dels 454 escons del Parlament estaven ocupats per dones, cinc de les quals havien estat designades pel president Mubarak. La xifra va augmentar en les eleccions de 2010 a causa de la introducció d'un sistema de quotes, encara que al final totes les dones que van ocupar un escó eren del Partit Nacional Democràtic, el partit en el poder, ara dissolt.

“L'optimisme de principis d'any, quan les dones van jugar un paper crucial en les protestes contra l'expresident Mubarak, ha decaigut davant l'evidència que segueixen estant en gran mesura excloses de la participació política”.


“Ha arribat el moment que el govern i els partits polítics s'atinguin al seu compromís declarat amb els drets de les dones, amb accions reals que recolzin les seves aspiracions”.


Aquests són els 10 compromisos del Manifest de Drets Humans d'Amnistia Internacional a Favor d'Egipte:

1.
Posar fi a l'estat d'excepció i reformar les forces de seguretat. Derogar la Llei de l'Estat d'Excepció i sotmetre les forces de seguretat a una reforma fonamental d'acord amb les lleis i normes internacionals. Donar a conèixer públicament la seva estructura i cadena de comandament, i establir un òrgan de vigilància que investigui els informes d'abusos amb independència i imparcialitat.

2.
Posar fi a la detenció en règim d'incomunicació i combatre la tortura. Els detinguts han de tenir, per llei i en la pràctica, contacte regular i immediat amb el món exterior, inclosos familiars, advocats de pròpia elecció i serveis mèdics independents. No han de tolerar-se la tortura i altres maltractaments, sinó penalitzar-se seguint el dret internacional. S'han d'investigar els informes de tortura i altres maltractaments. Els llocs de detenció han de donar-se a conèixer en llistes públiques i ser objecte d'inspeccions regulars, independents, sense restriccions i sense previ avís.

3.
Garantir judicis justs. Tota persona acusada d'un delicte ha de ser jutjada amb les degudes garanties per un tribunal establert per llei que sigui competent, independent i imparcial. Els judicis militars a civils i els judicis davant tribunals d'excepció s'han d'acabar, les persones declarades culpables han de quedar en llibertat si no se celebra un nou judici davant d'un tribunal civil.

4. Defensar el dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió
. Les lleis que penalitzen l'exercici pacífic d'aquests drets han de modificar-se d'acord amb les lleis i normes internacionals o ser derogades. Es tracta de diversos articles del Codi Penal, la Llei d'Associacions i la Llei núm. 34 de 2011, que penalitza les manifestacions i vagues.

5. Investigar els abusos comesos en el passat
. Hi ha d'haver una investigació independent, exhaustiva i imparcial sobre les violacions de drets humans comeses durant el règim de l'expresident Hosni Mubarak, que inclogui recomanacions per evitar abusos en el futur i proporcioni veritat, justícia i reparació a les víctimes.

6. Fer efectius els drets econòmics, socials i culturals de totes les persones
. Els ciutadans han de tenir accés als serveis públics indispensables, com l'aigua, el sanejament i l'assistència mèdica, independentment del seu lloc de residència o dels seus ingressos. Han de respectar-se els drets dels treballadors, inclòs el dret a vaga i el dret a un salari mínim digne.

7. Defensar els drets de les persones que viuen en assentaments precaris
. Han de ser consultades de manera significativa i poder participar activament en les decisions que afecten al seu futur. Han de tenir seguretat legal de tinença. S'ha d'acabar amb els desallotjaments forçosos, que són perillosos, humiliants i il·legítims segons el dret internacional. Ha d'existir un pla general per donar solució a les condicions inadequades d'allotjament que posen en perill la salut i la vida de les persones.

8. Posar fi a la discriminació.
Les disposicions legals que discriminen a les persones per motius de raça, color, religió, origen ètnic, naixement, sexe, orientació sexual, identitat de gènere, opinions polítiques o d'una altra índole, origen nacional o social, propietats, o altres condicions, han d'abolir-se o reformar-se perquè s'ajustin a les lleis i normes internacionals. Algunes d'aquestes disposicions es troben al Decret Presidencial 291/2005 sobre llocs de culte cristians. S'han d'impedir els atacs sectaris, realitzar investigacions completes i portar davant la justícia als autors dels atacs.

9. Protegir els drets de les dones.
Les dones han de ser sòcies de ple dret en el procés de reforma política i dels drets humans. La legislació ha de reconèixer que dones i homes tenen els mateixos drets en el matrimoni, el divorci, la custòdia dels fills i l'herència. Les dones han de tenir protecció jurídica davant la violència domèstica - que inclou la violació conjugal- i l'assetjament sexual. S'han de modificar els articles 260-263 del Codi Penal per autoritzar l'avortament en el cas de dones i nenes supervivents de violació i d'incest, o d'embarassos que comportin un risc greu per la salut. També cal modificar la Llei núm. 126 de 2008 per tal de prohibir la mutilació genital femenina en tots els casos.

10. Abolir la pena de mort
. S'ha de declarar la suspensió de les execucions fins que sigui abolida completament.